Centre d'Estudis Històrics Internacionals: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
m Plantilles |
||
Línia 4:
[[Jaume Vicens i Vives]] va ser el seu fundador i primer director. Posteriorment, la direcció del CEHI passà a mans d'[[Emili Giralt i Raventós]] entre 1975 i 1988, de [[Rafael Aracil Martí]] entre 1998 i 2005 i d'[[Antoni Segura i Mas]] entre el 2005 i 2016.<ref name="gec"/> Des del 29 de setembre de 2016, el seu director és [[Andreu Mayayo i Artal]].
El CEHI comprèn tres seccions d'investigació: Història de la Dona, Història dels Moviments Socials i Història Rural. Entre les seves activitats es troben l'organització de congressos i cicles de conferències i també la publicació de monografies i revistes diverses, com ara l'important repertori bibliogràfic “''[[Índice Histórico Español]]''”, “''Estudios de Historia Moderna''” (1951-60) i “''Estudis d'Història Agrària''”, i també una bibliografia sobre el franquisme i l'oposició.<ref>{{ref-llibre|cognom=Giralt i Raventós|nom=Emili (dir.)|títol=El Franquisme i lóposició : una bibliografia crítica (1939-1975)|lloc=Barcelona| editorial=Enciclopèdia Catalana |any=1981| consulta=19 gener 2017}}</ref> Durant l'etapa de direcció de Rafael Aracil s'afegí un nou objectiu al CEHIː la tasca de recopilar tota mena de documentació i publicacions sobre l'oposició al règim franquista i l'activitat a l'exili; d'aquesta manera es va aconseguir construir un arxiu i biblioteca que esdevindrien, ben aviat, un fons de consulta obligada pels estudiosos de la història d'Espanya. El 1982 incorporà el fons de la ''Fundació Internacional d'Estudis Històrics i Socials sobre la guerra d'Espanya'' (FIEHS), després que aquest centre s'autodissolgué. A causa d'aquest augment del fons, la falta d'espai el va portar el 1985 a traslladar-se a una nova ubicació, al carrer Brusi de Barcelona a un edifici de principis del
== Referències ==
|