Insaculació: diferència entre les revisions

La '''insaculació''' era una forma d'[[elecció]] de càrrecs feta per [[sorteig]], consisteix en la selecció dels funcionaris polítics com a mostra aleatòria d’und'un grup més gran de candidats, un sistema destinat a garantir que totes les parts competents i interessades tinguin una igualtat d'accés a càrrecs públics.<ref>{{Cite conference|url=https://www.uio.no/english/research/interfaculty-research-areas/democracy/news-and-events/events/conferences/2010/papers/Landemore-DeliberationRepresentation-2010.pdf|title=Deliberation, Representation, and the Epistemic Function of Parliamentary Assemblies: a Burkean Argument in Favor of Descriptive Representation|last=Landemore|first=Hélène|date= 15 gener 2010|conference=International Conference on “Democracy as Idea and Practice,” University of Oslo, Oslo January 13-15, 2010|url-status=dead|archive-url=https://web.archive.org/web/20131208232208/https://www.uio.no/english/research/interfaculty-research-areas/democracy/news-and-events/events/conferences/2010/papers/Landemore-DeliberationRepresentation-2010.pdf|archive-date=2013-12-08}}</ref>

La ''insaculació p''ermet reduir al mínim el [[Fraccionisme|faccionisme]], ja que no hi ha cap sentit fer promeses per guanyar-se sobre les circumscripcions clau si s’haguessins'haguessin de triar per sorteig, mentre que les eleccions, en canvi, ho fomenten.<ref>{{ref-llibre|cognom1=Graeber|nom1=David|títol=The Democracy Project: A History, a Crisis, a Movement|editorial=Random House Inc|isbn=978-0-679-64600-6|pàgines=[https://archive.org/details/isbn_9780812993561/page/957 957–959]|url=https://archive.org/details/isbn_9780812993561/page/957|consulta= 1 octubre 2018|data=2013-04-09}}</ref> En l'antiga democràcia atenenca, l'ordenació era el mètode tradicional i primari per nomenar funcionaris polítics, i el seu ús era considerat com una característica principal de la democràcia.<ref>{{ref-llibre|cognom=Headlam|nom=James Wycliffe|títol=Election by Lot at Athens|url=https://archive.org/details/electionbylotat00headgoog|data=1891|pàgina=12}}</ref>

Fou emprat, a la darreria de l'[[edat mitjana]] per a procedir a l'elecció de càrrecs en els governs [[municipi|municipals]], en les confraries o [[gremi]]s, en els consolats i en la [[Diputació del General de Catalunya|Diputació del General]] del [[Principat de Catalunya]]. Els noms dels candidats -establerts prèviament- eren ficats en un [[Bossa d'insaculació|sac]] (insaculats) i eren trets a l'[[atzar]], sovint per un infant de menys de set anys. Avui en dia, la classificació s’utilitzas'utilitza habitualment per seleccionar jurats potencials en sistemes jurídics basats en [[dret comú]] i de vegades s’utilitzas'utilitza per formar grups ciutadans amb poder polític assessor ( jurats de ciutadans o assemblees de ciutadans ).<ref>{{ref-llibre|cognom1=Fishkin|nom1=James|títol=When the People Speak: Deliberative Democracy & Public Consultation|url=https://archive.org/details/whenpeoplespeakd00fish_1|url-access=registration|data=2009|editorial=Oxford University Press|lloc=Oxford|isbn=978-0199604432}}</ref>

La democràcia atenenca es va desenvolupar al segle VI aC a partir del que aleshores es va anomenar isonomia (igualtat de dret i drets polítics). L’ordenacióL'ordenació era aleshores la manera principal d’aconseguird'aconseguir aquesta equitat. Es va utilitzar per escollir a la majoria dels magistrats per als seus comitès de govern i per als seus jurats (normalment de 501 homes).<ref name="Hansen2">''The Athenian Democracy in the Age of Demosthenes'', Mogens Herman Hansen, {{ISBN|1-85399-585-1}}</ref> Aristòtil relaciona la igualtat i la democràcia:<blockquote>La democràcia va sorgir de la idea que els qui són iguals en qualsevol sentit són iguals absolutament. Tots són lliures, per la qual cosa afirmen que tots són lliures de forma absoluta... El següent és quan els demòcrates, ja que tots són iguals, reivindiquen la participació igualitària en tot..<ref>Aristotle, Politics 1301a28-35</ref> </blockquote><blockquote>S'accepta com a democràtic quan els càrrecs públics s'assignen per sorteig; i com a oligàrquics quan s’omplens'omplen per eleccions..<ref name=":0">Aristotle, Politics 4.1294be</ref> </blockquote>A Atenes, la "democràcia" (que significa literalment el govern del poble) s'oposava a aquells que recolzaven un sistema d' oligarquia (govern per uns pocs). La democràcia atenenca es caracteritzava per ser dirigida pels "molts" (la gent corrent) que es van assignar als comitès que gestionaven el govern. Tucídides té que Pericles va apuntar-se a la seva Oració Funerària: "És administrada per molts en lloc dels pocs; per això es diu democràcia".<ref name=":0" />

Els atenesos creien que l’ordenaciól'ordenació era democràtica però no a les eleccions i utilitzaven procediments complexos amb màquines d’assignaciód'assignació construïdes a propòsit (''kleroteria'') per evitar les pràctiques corruptes que utilitzaven els oligarques per adquirir el seu càrrec.<ref name="Hansen2" /> Segons l’autorl'autor Mogens Herman Hansen, el tribunal ciutadà era superior a l’assembleal'assemblea perquè els membres adjudicats havien fet un jurament que els ciutadans habituals de l’assembleal'assemblea no havien fet i per tant el tribunal poder anul·lar les decisions de l’assembleal'assemblea. Tant [[Aristòtil]] com [[Heròdot]]<ref name="Hansen2" /> (un dels primers escriptors sobre democràcia) posen èmfasi en la selecció per sort com a prova de la democràcia: "La regla del poble té el nom més just de tots, igualtat (''isonomia'') i no fa cap de les coses. que el monarca fa. El lot determina els càrrecs, el poder es fa responsable i la deliberació es fa en públic. "

La beca passada va mantenir que l'ordenació tenia arrels en l'ús de l'atzar per adivinar la voluntat dels déus, però aquesta visió ja no és general entre els estudiosos. En la mitologia grega antiga, Zeus, Posidó i Hades van utilitzar la classificació per determinar qui dominava quin domini. Zeus va obtenir el cel, Posidó el mar i Hades l’inframónl'inframón.

A Atenes, per ser elegits per sorteig, els ciutadans s'escollien entre el candidats disponibles, després a una mena de loteria a les màquines de kleroterion. Els càrrecs assignats per sorteig generalment tenien una durada d’und'un any. Un ciutadà no va podia se elegit pre a un càrrec concret més d'una vegada a la seva vida, però podia presentar-se a altres magistratures. Tots els ciutadans masculins majors de 30 anys que no havien estat abandonats per atímia eren elegibles. Els seleccionats mitjançant loteria s'havien de sotmetre a un examen anomenat "dokimasia" per evitar que fossin elegits funcionaris incompetents. Rarament els ciutadans seleccionats eren descartats. magistrats, una vegada en lloc, van eren sotmesos a un control constant per part de l'Assemblea. Els magistrats nomenats per sorteig havien de rendir compte del seu temps en el càrrec després de la seva excedència, anomenats euthynai. Tanmateix, qualsevol ciutadà podia sol·licitar la suspensió d’und'un magistrat per un motiu determinat.

La ''insaculació'' s'utilitzava en el sistema venecià només per poder seleccionar membres dels comitès que servien per a designar els candidats al Gran Consell. En aquest procés de múltiples etapes s'utilitzava una combinació d’eleccionsd'eleccions i insaculació. A diferència de Florència i Atenes per a seleccionar magistrats s'utilitzava únicament. La insaculació ,. L'ús de la insaculació per seleccionar candidats va dificultar l'exercici del poder de les sectes polítiques i va descoratjar la campanya.<ref name="representative1997">{{ref-llibre|cognom1=Manin|nom1=Bernard|títol=The Principles of Representative Government|data=1997|editorial=Cambridge University Press|lloc=Cambridge|isbn=978-0-521-45891-7}}</ref> Al reduir la intriga i els moviments de poder dins del Gran Consell, es va mantenir la cohesió entre la noblesa veneciana, contribuint a l'estabilitat d'aquesta república. Les màximes magistratures generalment encara es mantenien en el control de les famílies d'elit.<ref>{{ref-llibre|cognom1=Rousseau|títol=On the Social Contract|data=1762|editorial=St Martin's Press|lloc=Nova York|pàgina=112}}</ref>

Com que es podia obtenir un benefici financer a través del càrrec d’alcalded'alcalde, algunes parts de Suïssa van utilitzar la selecció aleatòria durant els anys entre 1640 i 1837 per prevenir la corrupció.<ref>{{ref-llibre|cognom1=Carson|nom1=Lyn|cognom2=Martin|nom2=Brian|títol=Random Selection in Politics|data=1999|editorial=Praeger|pàgina=33}}</ref>

* Patrice Masini, [https://lejournal.cnrs.fr/videos/la-machine-qui-tirait-au-sort-les-citoyens-dathenes Le tirage au sort démocratique], CNRS Images (2017) (un breu vídeo d’estudiantsd'estudiants francesos)