|
=== Periodista ===
Va començar la seva carrera professional l'any 1975 a [[El Diario de Lérida]] com a redactor d’informaciód'informació local i esports. El desembre de 1976 es va traslladar a Barcelona i va participar en el llançament del diari [[Catalunya Exprés|Catalunya Express]] com a col·laborador a la secció d’Esportsd'Esports. El juny de 1977 va tornar a Lleida i es va incorporar com a corresponsal al diari [[El País]] i, a partir de novembre de 1978, com a delegat d'[[El Periódico de Catalunya]].<ref>{{Ref-web|títol=Tatxo Benet: "Amb la revolució tecnològica el periodista ja no té el monopoli d'explicar les coses"|url=https://www.segre.com/noticies/lectura/entrevista/2017/09/17/tatxo_benet_amb_revolucio_tecnologica_periodista_no_el_monopoli_explicar_les_coses_28271_1678.html|data=2017-09-17|consulta=2019-09-30|llengua=català|nom=XAVIER|cognom=MADRONA|editor=Segre}}</ref>
El setembre de 1980 es trasllada definitivament a Barcelona per treballar a la redacció d’d'[[El Periódico de Catalunya|El Periódico]] com a redactor de la secció ''Las Cosas de la Vida'', de la qual és nomenat el cap a la primavera de 1982.
El setembre de 1983 entra a formar part de l'equip fundacional de [[Televisió de Catalunya]] amb el càrrec de cap de la secció de Catalunya del departament d’Informatiusd'Informatius. Allí coincideix amb [[Jaume Roures i Llop|Jaume Roures]] i [[Gerard Romy]]. El gener de 1984, amb l'inici de les emissions regulars de TVC, passa a ocupar el càrrec de Cap d'Assignacions d'Informatius. Des de llavors i durant quinze anys, fins al 1997, Tatxo Benet fa diverses feines i ocupa diversos càrrecs dins de Televisió de Catalunya: conductor i director de l'espai ''De Vacances'', dins dels [[Telenotícies|Telenotícies Migdia]] i Vespre, conductor del desaparegut Telenotícies Nit, informatiu que en aquella època les televisions emetien cap a la mitjanit, i director i presentador del programa ''Tothom per tothom''.
El juny de 1987 és nomenat cap del Departament d'Esport, càrrec que va ocupar gairebé deu anys, fins el setembre de 1996. Durant els anys que va ser cap d'Esports, i juntament amb Jaume Roures, Televisió de Catalunya va adquirir i emetre en exclusiva per a Catalunya els drets de la [[Lliga espanyola de futbol masculina|Lliga espanyola]] i de la [[Copa del Rei de futbol]], de la [[Unió d'Associacions Europees de Futbol|UEFA]]-[[Lliga de Campions de la UEFA|Champions League]], dels torneigs de tennis de [[Torneig de Wimbledon|Wimbledon]] i l'[[US Open 2019 − Individual masculí|US Open]], dels quatre Grand Slam de golf: British Open, [[US Open 2019 − Individual masculí|US Open]], Augusta Masters i USPGA, així com de moltes altres competicions espanyoles i internacionals de primer nivell, amb la qual cosa va trencar el monopoli que fins llavors havia tingut [[Televisió Espanyola|TVE]]. En aquells anys, es van modernitzar els continguts i els continents dels programes d’esportsd'esports, així com la manera d'emetre'ls. El [[El 33|Canal 33]] es va convertir, de fet, en un canal d’esportsd'esports, per la qualitat i volum de transmissions i programes esportius que s’his'hi feien, sobretot els caps de setmana. Durant els [[Jocs Olímpics d'estiu de 1992|Jocs Olímpics de 1992]], Benet va ser director i màxim responsable del [[Canal Olímpic (TV)|Canal Olímpic]], que emetia els jocs en català durant les 24 hores del dia.
Quan es va crear la [[FORTA]], la Federació d’Organismesd'Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics que agrupa a totes les televisions autonòmiques d’Espanyad'Espanya, Tatxo Benet va ser-ne nomenat coordinador i responsable de l’àreal'àrea d'esports.<ref>{{Ref-web|url=https://interactius.ara.cat/barcelona-92/entrevista/antoni-bassas-tatxo-benet|títol=Entrevista d'Antoni Bassas a Tatxo Benet|consulta=2019-04-14}}</ref>
=== Directiu ===
El gener de 1997 es trasllada a Madrid i és nomenat Director General d’d'[[Audiovisual Sport|Audiovisual Sports]], l'empresa que amb la participació de [[Sogecable]] (40%), [[Antonio Asensio Pizarro|Antonio Asensio]] (40%) i Televisió de Catalunya (20%) havia d’explotard'explotar els drets audiovisuals de la Lliga Espanyola de futbol.
L’estiuL'estiu de 1997, Antonio Asensio ven la seva participació a Audiovisual Sport a [[Telefónica|Telefònica]], que acabava de llançar la seva plataforma [[Via Digital]]. Aquesta operació provoca el bloqueig de la companyia, atès que els dos socis majoritaris (Sogecable i Telefónica) mantenen posicions contradictòries.
=== Empresari ===
Davant d'aquesta situació, el setembre de 1997, Tatxo Benet dimiteix el seu càrrec i torna a Barcelona. Ja a la capital catalana, Tatxo Benet crea la seva pròpia empresa de producció i distribució de drets, empresa que l’anyl'any 2000 fusiona amb [[Mediapro]], creada uns anys abans per Jaume Roures i Gerard Romy.
Per altra banda, des de l’abrill'abril de 1998 fins el juny de 2010, Tatxo Benet, va ser el màxim accionista de la [[Unió Esportiva Lleida]]. El desembre del 2009 va entrar a la companyia [[Spanair]] com a membre del consell d’administraciód'administració.<ref>{{Ref-web|títol=Tatxo Benet (Mediapro) entra en el consejo de Spanair|url=https://www.elconfidencial.com/economia/2010-10-15/tatxo-benet-mediapro-entra-en-el-consejo-de-spanair_271570/|data=2014-10-17|consulta=2019-09-30|llengua=es|editor=Elconfidencial}}</ref>
Actualment (2020), comparteix amb Jaume Roures la gestió del Grup Mediapro, grup audiovisual present a 36 països i amb un equip de professionals de més de 6.700 persones i una facturació de 1.967 milions d'euros el 2018.<ref>{{Ref-publicació|cognom=País|nom=Ediciones El|article=Tatxo Benet, directivo de Mediapro|publicació=El País|llengua=es|url=https://elpais.com/diario/2007/10/12/sociedad/1192140003_740215.html|data=2007-10-12|lloc=Madrid|issn=1134-6582}}</ref>
=== Ideologia i mecenes d'art ===
[[Fitxer:Presos polítics CCCB.jpg|miniatura|L'obra "Presos polítics a l'Espanya Contemporània", exposada al [[CCCB]]]]
El febrer de 2018, poc abans que fos retirada d’Arcod'Arco, Tatxo Benet adquireix l’obral'obra ''[[Presos polítics a l'Espanya contemporània|Presos Políticos en la España contemporánea]]'' de [[Santiago Sierra]]. Indignat pel que considera un «acte de censura intolerable» posa l’obral'obra a disposició de qui la vulgui exposar, sent el primer lloc el [[Museu de Lleida Diocesà i Comarcal|Museu de Lleida]], d’ond'on mesos abans havien sortir les obres del Monestir de Sixena.<ref>{{Ref-web|títol=Tatxo Benet: 'Independentista? Crec que sempre ho he sigut'|url=https://www.vilaweb.cat/noticies/tatxo-benet-independentista-crec-que-sempre-ho-he-sigut/|consulta=2019-09-30|llengua=català}}</ref> L’obraL'obra s’has'ha pogut veure en més de trenta ciutats de Catalunya i Espanya i en diversos països europeus. Finalment, el febrer de 2019 i després de ser vista per més de 10.000 persones, l’obral'obra s'exposa a ''Zapadores Ciudad del Arte'', dins del programa VIP de Arco. L’obraL'obra de Santiago Sierra és la primera d'una col·lecció sobre art censurat que ja compta amb més de 50 peces.<ref>{{Ref-web|títol=EL MUNDO - Diario online líder de información en español|url=https://www.elmundo.es/|consulta=2019-09-30|llengua=es}}</ref>
Durant el 2019 Tatxo Benet compra a Montse Úbeda la [[llibreria Ona]], llibreria consagrada al llibre en català des de fa mig segle. La nova llibreria Ona obre les portes el 25 de maig de 2020, durant l'Estat d'Alarma declarat per la COVID-19, amb una gran recepció del públic.<ref>{{Ref-web|títol=Un nou monument al llibre en català|url=https://llegim.ara.cat/actualitat/Llibreria-Ona-nou-monument-al-llibre-catala_0_2459754183.html|data=2020-05-25|consulta=2020-05-30|llengua=ca-ES}}</ref>
| 