Alexandre Sever: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 7:
Aleshores no era més que un noi, amistós i de bona voluntat, però completament dominat per la seva mare, una dona de moltes virtuts, que el va envoltar de consellers sensats, tenia cura del desenvolupament del seu caràcter i endreçava la direcció de la seva administració, però al mateix temps era més gelosa del compte, i va alienar l'exèrcit dels afers públics, mentre que ni ella ni el seu fill eren prou forts per mantenir les regnes de la disciplina militar. Els avalots es van convertir en quelcom freqüent en totes les parts de l'imperi: durant un d'ells el jurista i prefecte pretorià [[Ulpià]] va perdre la vida, i un altre va retirar a [[Cassi Dió]] el seu poder.
Generalment, però, el regnat d'Alexandre fou pròsper fins que va ser requerit a orient per enfrontar-se a la nova potència militar dels [[sassànides]]. Tot i que els sassànides van perdre la guerra, la conducta de l'exèrcit romà evidenciava una gran manca de disciplina. L'emperador va tornar a [[Roma]] per celebrar el triomf ([[233]]), però l'any següent, quan es va enfrontar amb els invasors [[tribus germàniques|germànics]] de la [[Gàl·lia]], que havien travessat la frontera del [[Rin]] per diversos llocs, Alexandre va acabar intentant subornar les tribus germàniques per tal de guanyar temps. Fos o no una decisió sensata, va fer que els legionaris menyspreessin la conducta poc pròpia d'un guerrer que havia mostrat l'emperador. [[Herodià (historiador)|Herodià]] escrigué que
[[Acolius]] va escriure sobre la seva vida.
| |||