|
La versió castellana dels gojos, datada entre 1771 i 1805 diu “''Gozos a la prodigiosa imagen de Ntra. Sra de Guadalupe que apareció en México y en su copia se venera en su propio altar de la parroquial Iglesia de S. Maria de los Reyes, vulgarmente nombrada del Pino de esta ciudad de Barcelona''”. I a la tornada diu: “Pues sois Divina señora, de nuestras España paysana, sednos siempre protectora, Madre y virgen mexicana”
Entorn a la meitat del segle XVIII, cap al 1755 l’antigal'antiga capella de sant Felip Neri, la tercera del costat de l’epístolal'epístola des de la portada principal de la Parròquia del Pi s’havias'havia convertit en la capella de la Mare de Déu de Guadalupe. Per aquest motiu s’his'hi disposà un quadre de la Verge que reproduïa la imatge venerada a Mèxic. El 1877 va ser inaugurat el retaule de la Immaculada, el qual materialitzava el canvi d’advocaciód'advocació de la capella i per tant que es devia guardar a la Cripta. Acabada la Guerra Civil, se'ns diu que el quadre va ser traslladat a la capella de Fàtima, contigua a la de la Cinta, fins que a la meitat de la dècada dels anys cinquanta va ser emplaçat al Santuari Hispanoamericà del carrer Rosselló, de Barcelona.
Cap a 1916 va sorgir una oportunitat de reformar l’antigal'antiga capella de sant Pere. Malauradament es va malbaratar per la manca d’acordd'acord entre el possible promotor i la Junta d’Obrad'Obra de la parròquia. En aquella ocasió, un cavaller mexicà havia proposat sufragar la restauració sota la condició que el nou altar fos presidit per la Verge de Guadalupe, la qual ja s’havias'havia venerat en altres capelles.
Per la seva banda, la Junta d’Obrad'Obra estipulà dos requisits per tal que el projecte tirés endavant. El primer consistia a acceptar que, a més de la patrona de Mèxic, en el mateix espai també rebessin culte, com es venia fent fins al moment, els apòstols sant Pere –el qual perdia l’antigal'antiga titularitat– i sant Pau. En segon lloc s’imposavas'imposava una clàusula per la qual, abans de desmantellar l’anticl'antic altar, calia que fos dipositada la quantitat pressupostada per a la reforma, condició que no va ser acceptada pel comitent i, com a conseqüència, el projecte no arribà a bon port.
El Cónsol de Mèxic [[Ignacio Manuel Altamirano]], ens ofereix una dada al seu dietari de 1889, quan decideix anar a veure la Mare de Déu, a l'església de la Concepció, i esmenta que fins feia poc aquella imatge havia estat al Pi.
|
