Opinió pública: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles
m Tipografia
Línia 5:
 
== El pensament de Jürgen Habermas ==
[[Jürgen Habermas]] (1929) va ser un pensador, que es va dedicar a la [[política]] i a la societat, que es va especialitzar en l’estudil'estudi de la [[comunicació]] i l’anàlisil'anàlisi de l'''’opinió pública.'''
 
Aquesta teoria analitza críticament la [[societat capitalista]] des d’und'un posicionament evolutiu. Tracta qüestions relacionades amb la selecció i neix a l’l'[[Escola de Frankfurt]]. No s’interessas'interessa per allò que és, sinó més aviat per allò que ha der ser. Fa una aproximació al conjunt de les [[ciències socials]] molt influenciada per les obres inicials de [[Karl Marx]] i [[Sigmund Freud]].
 
Habermas concep aquesta teoria com un debat públic en el qual es delibera sobre les crítiques i propostes de diferents persones, grups i classes socials. Va tibar els fils i va buscar en la història més recent com podia haver sorgit aquesta tendència. Fins que va arribar a [[Anglaterra|l’Anglaterral'Anglaterra]] burgesa del {{segle|XVIII|s}}. En aquells moments, Anglaterra estava a punt d’expandird'expandir-se i va arribar a quadruplicar els beneficis de la corona. Al {{segle|XVIII}} a Anglaterra es comença a observar el creixement de la [[cultura urbana]], que ens parlava del desenvolupament d’und'un nou [[estil de vida]]: teatres, operes i museus, creixement d’estructuresd'estructures de cultura, biblioteques públiques i les grans editorials. A més, la producció literària i de premsa, s’apropavas'apropava a les masses. El que la cultura urbana estava provocant era un augment de la formació cultural de la població: s’haviens'havien format i tenien una opinió fomentada. A part d’aixòd'això, es produeix l’apariciól'aparició de grups de debat públic sobre els afers polítics situats entre l’l'[[esfera privada]] i l’l'[[esfera estatal]]. Es reunien en bars i cafès.
 
Considera que després del desenvolupament en el segle XVIII, l'espai públic on és possible l'opinió pública i que és "controlat per la raó" entra en declivi, ja que la [[publicitat crítica]] donarà a poc a poc lloc a una publicitat "de demostració i manipulació ", al servei d'interessos privats.<ref>{{Ref-web|url=https://ddd.uab.cat/record/819|títol=La opinión pública en Habermas|consulta=|llengua=|editor=}}</ref>
Línia 15:
Com a conclusió, deia que l'esfera pública burgesa va ser el naixement dels àmbits de debat informatiu, públic i raonat per la consolidació del qual va ser clau el sorgiment de la [[premsa comercial lliure]], la independent. Aquest model de premsa independent va funcionar fins al 1870.
 
Aquesta critica la va fer expansiva amb altres mitjans i tot i així va tenir detractors. La més important de les crítiques sosté que hi ha un control o [[manipulació dels mitjans]] per aquest control. L’exerceixenL'exerceixen els grups de producció econòmics, per tant, només culpabilitzaven als mitjans de comunicació en un posicionament esbiaixat i lluny de la realitat.
 
== Vegeu també ==