Pessebre: diferència entre les revisions

L'origen del pessebre pot trobar-se també en les escultures i pintures que curullaven les [[catedral]]s i que servien per explicar als fidels menys instruïts les creences cristianes. Així, la primera representació data del {{segle|II|s}} després de Crist, quan a les [[catacumbes de Priscil·la]] es representava ja la [[Verge Maria]] sostenint als seus braços el nen Jesús. El pessebre més antic que es coneix data del {{segle|III|s}} després de Crist, al [[monestir]] [[Alemanya|alemany]] de Füsen. Al {{segle|IV}} un relleu d’und'un sarcòfag romà ja representa l’escenal'escena d’unsd'uns pastors adorant el Messies.

A Catalunya tenim notícies d’und'un pessebre l’anyl'any 1300, molt probablement per influència franciscana. Sabem que a final del segle XVI ja hi havia pessebres familiars, i suposem que l'activitat es va divulgar ràpidament; tant que el 1786 Barcelona ja tenia la Fira de Santa Llúcia on es podia adquirir tot allò que calgués per a dur-la a terme.<ref name=pessebreISME/>

El costum de representar el naixement de Jesús ve de lluny. Tenim vestigis d’und'un sarcòfag romà del {{segle|IV|s}}, on ja surt reproduït. Però a Catalunya la primera representació documentada no serà fins al {{segle|XIV}}. Tot fa pensar que el pessebre va ser introduït per influència franciscana i dominicana. Si bé tenim documentada l'elaboració de pessebres en esglésies i palaus, no se sap amb certesa quan va arrelar el costum de fer-ne a les cases. Durant el segle XVIII, això sí, el pessebre casolà ja és un fet consolidat, fins al punt que ja en trobem un comerç especialitzat i la fira de Santa Llúcia, on hom pot adquirir tots els elements necessaris per a fer-lo.<ref name=pessebrecasola>{{ref-web|url=http://culturapopular.bcn.cat/ca/festes-i-tradicions/personatges-i-elements-festius/pessebre|consulta=28 gener 2015|títol=Pessebre|obra=Cultura Popular de Barcelona|editor=Ajuntament de Barcelona}}</ref>

A Catalunya el pessebre tradicional es construeix a partir d’elementsd'elements vegetals com ara la molsa, el suro i el galzeran. No hi pot faltar, és clar, el naixement, situat en una cova o un estable que actua d’escenad'escena principal; ni l’anunciatal'anunciata i els tres reis, que completen el relat del misteri de Nadal. Alhora el pessebre pot contenir més escenes i personatges: la dona que renta, la vella que fila, un pescador, pastors duent presents al nen Jesús... I alguns de ben anacrònics, com ara un capellà amb el paraigua, un guàrdia civil, el caçador, etc. De tot el repartiment de personatges, es destaca per la singularitat el caganer. Tot i no ser una figura exclusiva del pessebre català, té molta popularitat.<ref name=pessebrecasola/>

També és remarcable la tradició d'artesans que han nodrit els pessebres de figures. N'hi ha de renom, com el gran artista Ramon Amadeu. Cada figuraire dóna un estil i estètica propis a les seves creacions, que el pessebrista haurà de combinar amb creativitat. El pessebrisme va arrelar tant que el 1863 ja hi havia tot un moviment associatiu i es fundà l’Associaciól'Associació de Pessebristes de Barcelona.<ref name=pessebrecasola/>

L’afeccióL'afecció a fer pessebres és notable i el 1863 es funda l’Associaciól'Associació de Pessebristes de Barcelona, la primera que es coneix d’aquestd'aquest àmbit. El 1912 l'associació farà una gran aportació a la tècnica pessebrística: la incorporació del guix a les construccions. Aquesta innovació i més van fer que el pessebrisme català fos conegut a Europa, on és encara molt reputat.<ref name=pessebreISME>{{ref-web|url=http://culturapopular.bcn.cat/ca/ambits-festius/art-popular/pessebrisme|consulta=28 gener 2015|títol=Pessebrisme|obra=Cultura Popular de Barcelona|editor=Ajuntament de Barcelona}}</ref> La més gran és la [[Universalis Foederatio Praesepistica]], de caràcter internacional que es va fundar el 1952 coincidint amb el XXXV Congrés Eucarístic Internacional i promuguda per l'Associació de Pessebristes de Barcelona.

* [http://www.pessebristes-garrotxa.cat/ Agrupació de Pessebristes d’Olotd'Olot i la Garrotxa]