Francesc Agustí Tàrrega: diferència entre les revisions

El més destacat de la seua producció són les seues comèdies, de les que se n'han conservat deu. El seu teatre va evolucionar a la cerca del sentit de l'embolic de la [[commedia dell'arte]], que Tàrrega coneixia sens dubte a través de les representacions dels italians a València.<ref>Canet Vallés, pàg. 28</ref> La seua comèdia titulada ''La enemiga favorable'' és explícitament citada per Miguel de Cervantes a ''[[Don Quixot]]'' (I, 48), i també pel mateix autor al pròleg de les ''Vuit Comèdies i entremesos'', tot elogiant la seua «intel·ligència i innombrables conceptes». Va conrear temes actuals i històrics, que es barregen amb intrigues amoroses, llevat de la costumista ''El prado de Valencia''. En les històries d'amor no hi ha procés psicològic, sinó una sèrie de tòpics que ja comencen a vugaritzarvulgaritzar-se.

Per a [[Rinaldo Froldi]],<ref>Canet Vallés, pàg. 27</ref> les còmediescomèdies més antigues són les més novel·lesques: ''La duquesa constante'', ''El esposo fingido'' i ''Las suertes trocadas''. ''El prado de Valencia'', comèdia de costums, s'acosta ja al teatre de [[Lope de Vega]] i fa de pont entre les obres de la primera i darrera etapa.<ref>Canet Vallés, pàg. 29</ref> En les darreres obres es barregen el tema històric i la intriga amorosa, que ateny un paper central.