Blau: diferència entre les revisions

Des dels orígens fins al segle {{XII}}, es pot afirmar que el color blau és un color ignorat, perquè no desperta cap interès en les societats d'aquestes èpoques. Una prova d'aquest fet es troba en l'absència o imprecisió del blau en el lèxic grec i en el llatí clàssic. En aquest llarg període predomina un sistema ternari de colors entorn del qual s'organitzen tots els codis de la vida social i religiosa: [[blanc]], [[vermell]] i [[negre]]. La indiferència per al color blau sovint va lligada a una certa hostilitat cap a aquest color. Per exemple, per als romans, el blau és el color dels bàrbars, dels celtes i dels germànics. No és estrany, doncs, que vestir-se de blau es consideri un acte denigrant, fet pel qual els grans senyors no el fan servir en la seva vestimenta, només els pagesos i les persones de baixa condició social. La indiferència cap al color blau s'estén a la resta d'àmbits de la vida quotidiana, en què ni tan sols apareix, com succeeix amb l'[[antroponímia]], la [[toponímia]], la [[litúrgia]], el món dels símbols i els emblemes.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Pastoureau|nom=Michel|cognom2=Simonnet|nom2=Dominique|títol=Breve historia de los colores|url=|edició=|llengua=|data=2006|editorial=Paidós|lloc=Barcelona|pàgines=|isbn=}}</ref><ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom=Pastoureau|nom=Michel|títol=Azul. Historia de un color|url=|edició=|llengua=|data=2010|editorial=Paidós|lloc=Barcelona|pàgines=|isbn=}}</ref>

Aquest increment del color blau en tots els aspectes de la vida quotidiana queda reflectit també en la literatura de l'època, tot i que de manera tardana, ja que no és fins a mitjans del segle {{XIII}} en què apareixen els primers cavallers vestits de blau a les novel·les artúriques. Aquesta tardança respon al fet que el codi dels colors dels cavallers s'elabora amb anterioritat a aquesta promoció del color blau (un cavaller vermell es relaciona amb un cavaller dolent, un cavaller negre amb un personatge important i un cavaller blanc amb un personatge positiu). Així doncs, fins a mitjan {{segle|XIII}}, però sobretot al llarg del {{segle|XIV}}, no apareix el blau a les [[Novel·la de cavalleries|novel·les de cavalleries]]. A partir d'aleshores el blau s'associa a personatges valents, lleials i fidels. Fins i tot a les novel·les de cavalleries, el [[rei Artús]] vesteix de blau i, a més, porta un escut del mateix color. De fet, el cromatisme adquireix un paper simbòlic i al·legòric en la literatura medieval, ja que determina situacions, estats d'ànim o conceptes.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Cerdà|nom=Jordi|títol=Qüestions preliminars|url=|edició=FUOC|llengua=|data=2016|editorial=|lloc=|pàgines=p. 40|isbn=}}</ref>