Teià: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Manteniment de plantilles de referències
Línia 40:
Des del 4 d’agost de 1713, representants de les poblacions properes a Mataró van acudir a la ciutat per donar l’obediència a les noves autoritats borbòniques. Tot i així, la vila de Teià, juntament amb [[Vilassar de Dalt|Vilassar]], no ho va fer. Conseqüentment, tres-cents soldats borbònics es van dirigir cap a aquestes localitats, però el sometent s’hi va enfrontar i els va obligar a fugir.
 
Poques jornades després, l'[[Expedició del Braç Militar]] del diputat militar [[Antoni de Berenguer i de Novell]] i [[Rafael de Nebot i Font]]<ref>Agustí Espriu i Malagelada, ''[http://books.google.cat/books?id=1g_Em1sVU5EC&pg=PA156&dq=expedici%C3%B3+arenys+de+mar+1713&hl=ca&ei=07bWTM2nNM2UOv2tpawJ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CC4Q6AEwAQ#v=onepage&q=expedici%C3%B3%20arenys%20de%20mar%201713&f=false Aproximació històrica al mite de Sinera]'', pàg.157</ref> endinsà cap a l'interior del país amb uns quatre-cents cavalls i dos o tres-cents [[miquelet]]s,{{sfn|Sanpere i Miquel|2001 (1905)|230-231}} amb la intenció de desviar l'atenció del [[Setge de Barcelona (1713-1714)|Setge de Barcelona]] i coordinar els esforços amb [[Manuel Desvalls i de Vergós]], el governador del [[Castell de Cardona]].{{sfn|Torras i Ribé|2004|p = 66}}, derrotant als francesos l'[[11 d'agost]] a la [[Batalla de Caldes]],<ref name="Ref">{{ref-llibre|cognom=Albertí |nom=Santiago |títol=Diccionari biogràfic |volum=vol.3 (D-L) |url=http://books.google.cat/books?id=lagUAQAAIAAJ&q=1705+milicies+populars+moragues&dq=1705+milicies+populars+moragues&hl=ca&sa=X&ei=fVuNUYWaHMyAhAe35IHQAw&ved=0CDEQ6AEwAA |llengua= |editorial=Albertí |data=1969 |pàgines=369 |isbn=}}</ref> i el [[20 d'agost]] a [[batalla de Vilassar|Vilassar]] i [[batalla de Teià|Teià]]<ref name="Ref"/> per evitar que el marquès d’Arpajon, amb el seu destacament borbònic, represaliés les poblacions. El 20 d’agost, després de produir-se combats intensos a la vila de Vilassar, que va ser incendiada, la lluita es va desplaçar a Teià. El coronel [[Sebastià Dalmau i Oller|Sebastià Dalmau]] va defensar l’indret, però no va evitar que una finca de la seva propietat, l’actual Can Godó, fos cremada. L’únic element que en va quedar dempeus fou la capella. Posteriorment, amb la immediatesa de la presa de [[Vic]] per part de Bracamonte, Berenguer hagué d'abandonar [[batalla de Manresa|Manresa]].<ref name="Ref"/>
 
L'any [[1769]] es van començar els tràmits de la construcció de l'església al barri marítim del [[Masnou]], el [[1817]] es va crear la Vicaria Perpètua, separada de la de Teià, i fou finalment el [[1825]] quan el [[Masnou]] es va segregar de Teià formant un municipi independent.