All: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles de referències |
m Manteniment de plantilles |
||
Línia 5:
| peu = ''Allium sativum''
}}
L{{'}}'''all''', l''''all roig'''<ref>{{Noms_de_plantes}}</ref> ''(Allium sativum)'' és una hortalissa de la família de les [[liliàcies]]. Té un bulb arrodonit i comestible, anomenat cabeça, compost de nombroses unitats, anomenades alls. Els [[bulbil]]s són anomenats grans, grills o grums.<ref>https://www.termcat.cat/ca/cercaterm/all?type=basic</ref> La paraula prové del mot llatí ''alium'' o ''allium''<ref>{{
L'all és un ingredient indispensable de la [[cuina mediterrània]], des de fa més de cinc mil anys. És originari d'Àsia Central, possiblement del [[Kirguizistan]] i [[Kazakhstan]],{{Sfn|Block|any=2010|p=10}} probablement derivat de l'espècie asiàtica ''Allium Longicuspis''. Des d'Àsia es va estendre àmpliament per tot Europa, i des d'allà al continent americà. Als Països Catalans l'all es cultiva a gran escala i es pot trobar en la majoria dels horts. A més de l'all madur, es consumeix també l'«all tendre», que són les plantes joves, amb el mateix sabor però amb menys picor, olor i potència gustativa, i millor digestió.<ref>{{Ref-web|url= http://www.elcampacasa.com/productes/all-tendre|títol=All tendre| consulta=març de 2016| editor=El camp a casa|lloc=El Prat de Llobregat}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=Rovira|nom=Toni|article=Els alls porros, més cebes que alls|publicació=Diari Maresme|url= http://diarimaresme.com/2013/els-alls-porros-mes-cebes-que-alls/|data=21 de juliol del 2012}}</ref>
Línia 19:
=== Varietats principals ===
* La varietat blanca, en què la túnica membranosa és de color blanc, presenta bulbs grans i compactes amb bulbets regulars. De les tres varietats és la més comuna, s'adapta a la tardor i presenta una bona adaptabilitat i conservació. L'[[all de Belltall]] n'és una varietat no certificada, conreat en secà, a vuit-cents metres d'altitud.<ref>{{
* La rosa, està caracteritzada per tenir la túnica membranosa de color blanc rosat o bé blanc groguenc, forma bulbs grans amb més de 20 bulbets que són petits i menys regulars respecte a la varietat d'all blanc. La maduració és més curta que la de l'espècie blanca i degut a la seva escassa conservabilitat es consumeix principalment com a all fresc.
* La vermella, presenta una cabeça més gran enfront de les altres espècies, és regular i ben conformada. Aquesta última varietat és més rica en olis essencials i es conserva durant molt de temps, considerada com típica del país i un producte d'exportació, malgrat la concurrència de l'all blanc.<ref>{{ref-llibre|títol =Banyoles vora el llac|nom = Jaume|cognom = Farriol| editorial = [[Editorial Selecta]] |lloc = Barcelona|data = 1966|pàgina = 33|volum = volum 388 de ''Ciutats i paisatges''}}</ref> Fins als anys 1970 l'[[all de Banyoles]] era molt conegut, però la concurrència de productes més barats en va propiciar l'ocàs.<ref>{{ref-publicació|publicació = Revista de Girona|url = http://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/download/130318/179810|pàgines =72-73|exemplar = 252|nom = Elena |cognom = Expiext|article =Els sabors tradicionals dels productes de la terra}}</ref>
Línia 31:
== Cultiu ==
Creix tant en llocs freds com càlids, i requereix la llum directa del sol. Tolera les glaçades. Les varietats de primavera proporcionen collites més generoses que les de tardor, però es conserven pitjor. Creix sobre terrenys arenosos, profunds, ben drenats, amb continguts moderats de calci i rics en potassi. Els bulbs d'all es podreixen amb terra densa i grassa, per aquest motiu no s'han de cultivar en terres orgàniques i tampoc es poden utilitzar fems. S'adapta molt bé en la majoria de sòls on es cultiven cereals i tot i que no és una planta molt exigent amb el clima, adquireix un sabor més picant en climes freds. Segons les circumstàncies, s'obté un [[Rendiment en agricultura|rendiment]] de 12 a 20 tones per hectàrea.<ref>{{
Si es fa servir cultiu de rotació, es combina en acabat de la [[col]] o el [[cogombre]]. Es pot plantar directament a terra, en files separades de 20 cm, amb una distància entre dents, dins la filera, de vuit a deu centímetres. La profunditat depèn de la qualitat del terreny, en general uns 5 cm. La recollida es duu a terme quan les fulles comencen a fer-se groguenques. Els bulbs es deixen assecar a l'ombra en lloc sec per evitar que brotin.
Línia 66:
* Estimulant de les defenses: L'all augmenta l'activitat de les cèl·lules defensives de l'organisme, [[limfòcit]]s i [[macròfag]]s i, per tant, estimula la resposta immunològica i ajuda el [[sistema immunitari]] de l'organisme a resistir les infeccions. S'està utilitzant l'all com a complement en el tractament de la [[sida]].<ref>{{Ref-publicació |cognom=Liu |nom=Chenglong |cognom2=Wang |nom2=Cuiwei |cognom3=Robison |nom3=Esther |cognom4=Levine |nom4=Alexandra M. |cognom5=Gandhi |nom5=Monica |article=Short-term garlic supplementation and highly active antiretroviral treatment adherence, CD4+ cell counts, and human immunodeficiency virus viral load |publicació=Alternative Therapies in Health and Medicine |url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/22516847 |volum=18|exemplar=1|data=2012-1|pàgines=18–22|issn=1078-6791|pmc=PMC3376904|pmid=22516847}}</ref>
* Anticancerós: Hi ha estudis<ref>{{Ref-publicació|cognom=Milner|nom=John A.|cognom2=Ross|nom2=Sharon A.|cognom3=Nicastro|nom3=Holly L.|article=Garlic and Onions: Their Cancer Prevention Properties |publicació=Cancer Prevention Research |llengua=en |url=http://cancerpreventionresearch.aacrjournals.org/content/8/3/181|volum=8|exemplar=3|data=2015-03-01|pàgines=181–189|doi=10.1158/1940-6207.CAPR-14-0172|issn=1940-6215|pmc=PMC4366009|pmid=25586902}}</ref> que haurien demostrat que l'all bloqueja la formació de certs carcinògens, denominats [[nitrosamines|nitrosamina]], que poden produir-se durant la digestió de determinats aliments. L'aŀliïcina, un dels seus principis actius, impediria la proliferació del bacteri ''[[Helicobacter pylori]]'', relacionat amb les úlceres d'estómac, que poden afavorir el desenvolupament de [[càncer d'estómac]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Amieva|nom=Manuel|cognom2=Peek|nom2=Richard M.|article=Pathobiology of Helicobacter pylori-Induced Gastric Cancer|publicació=Gastroenterology|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/26385073|volum=150|exemplar=1|data=2016-1|pàgines=64–78|doi=10.1053/j.gastro.2015.09.004|issn=1528-0012|pmc=PMC4691563|pmid=26385073}}</ref>
* La medicina popular li acorda un efecte [[vermífug]], d'afavorir la digestió i de «sanejar el cos»<ref>{{
=== Toxicitat ===
| |||