Metralladora: diferència entre les revisions

4 octets eliminats ,  fa 3 anys
m
Manteniment de plantilles
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
m Manteniment de plantilles
Línia 5:
Les armes d'automàtiques de repetició es classifiquen generalment com: [[subfusell]], metralladora, o [[canó automàtic]]. Els [[subfusell]]s són petites armes automàtiques portàtils de mà per a defensa personal o un combat de curt abast, ja que fan servir calibre de [[pistola]]. Una metralladora és sovint utilitzada com una arma portàtil, si bé generalment es fa servir muntada sobre un [[afust]] o disparada des de terra assentada en un [[dospeus]]. A diferència dels subfusells, dispara [[munició de rifle]]. Les metralladores lleugeres són prou petites per ser disparades com un [[rifle]], però són més eficaces quan es disparen des d'una posició [[decúbit pron]]. La diferència entre les metralladores i els canons automàtics es basa en el [[calibre]], que en el cas dels canons automàtics és superior a 16 mm.<ref>{{ref-llibre| cognom =Marchant Smith| nom =C. J.| títol =Small arms and cannons|lloc=Londres| editorial=Brassey's Defence Publishers| any=1986| isbn =9780080283319| coautors=Haslam, P. R.|llengua=anglès|edició=Reprinted.|pàgines=169}}</ref>
 
Un altre factor és si l'arma dispara munició convencional o [[explosiu|projectils]] que exploten per impacte. Les armes de foc que disparen projectils explosius de gran calibre es consideren [[canó automàtic|canons automàtics]]<ref>{{Refref-llibre |cognom=Greer |nom=Gordon |títol=World in Conflict: Reflections on Some Aspects of the Military History of World War II |url=http://books.google.cat/books?id=8ckFvghglb8C&pg=PA47&dq=machine+gun+difference+cannon+caliber&hl=ca&sa=X&ei=qTqkUfLsNMTF7AbzloDYCg&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=machine%20gun%20difference%20cannon%20caliber&f=false |llengua=anglès|editorial=iUniverse |data=2003 |pàgines=47 |isbn=0595264352}}</ref> o [[morter (arma)|morters automàtics]]. En contrast amb els subfusells i els canons automàtics, les metralladores (com els rifles) tendeixen a guardar una alta proporció entre la longitud del canó i el calibre (un llarg canó per un calibre petit).
 
L'aparició de la metralladora durant la segona meitat del {{segle|XIX}} va canviar el sistema de combat que fins aleshores era el mateix des de les [[guerres napoleòniques]]. A partir de l'acció de les metralladores es van fer línies estàtiques i trinxeres, amb utilització de [[carro de combat|carros de combat]] contra aquestes armes automàtiques. En la seva evolució han aparegut també metralladores pesants i lleugeres de diferents tipus.
Línia 12:
A diferència de les [[arma semiautomàtica|armes de foc semiautomàtiques]], que requereixen prémer el gallet per cada tret, la metralladora està dissenyada per disparar de forma contínua mentre el gallet es manté premut, essent capaç de proporcionar ràfegues contínues o freqüents de foc mentre dura la munició. Les metralladores s'utilitzen normalment contra objectius poc protegits, o per proporcionar [[foc de cobertura]].
 
A la pràctica, algunes metralladores proporcionen foc de cobertura gairebé contínuament durant hores, si bé altres armes automàtiques es sobreescalfen després de menys d'un minut d'ús. A causa que s'escalfen molt, la pràctica totalitat de metralladores compten amb [[Recambra (armes de foc)|recambra]] oberta,<ref>{{Refref-llibre |cognom= |nom= |títol=Federal Firearms Regulations Reference Guide |url=http://books.google.cat/books?id=9encMNU8mwsC&pg=PA128&dq=machine+gun+open+bolt&hl=ca&sa=X&ei=wAulUd6VC5OFhQfl3YD4Dg&ved=0CHYQ6AEwCTgU#v=onepage&q=machine%20gun%20open%20bolt&f=false |llengua=anglès|editorial=United States, Tobacco Bureau of Alcohol, and Firearms, Firearms Programs Division, Tobacco Bureau of Alcohol, Firearms and Explosives |data=2005 |pàgines=128 |isbn=1428951865}}</ref> per permetre la refrigeració per aire entre ràfegues. També tenen un sistema de refrigeració de l'[[ànima (armes de foc)|ànima]], o compten amb un sistema de brocals extraïbles que poden ser substituïts si s'escalfen.
 
Encara que es subdivideixin en "[[fusell metrallador|lleugeres]]", "[[metralladora mitjana |mitjanes]]", "[[Metralladora pesant|pesants]]" o de "[[metralladora d'ús general |propòsit general]]", fins i tot les metralladores més lleugeres tendeixen a ser substancialment més grans i més pesants que altres armes automàtiques. L'[[arma automàtica d'equip]], coneguda amb les sigles SAW (de l'anglès ''Squad automatic weapons'') és una variació del [[fusell metrallador]] i requereix un sol operador (de vegades amb un assistent per transportar municions). Les metralladores mitjanes i pesades van muntades en un [[trípode]] o en un vehicle; quan es porten a peu, la metralladora i l'equip associat (trípode, municions, canons de recanvi) requereixen un equip de membres addicionals.
Línia 29:
El [[1718]], [[James Pückle]] inventà un artefacte per a una arma de defensa. Aquesta peça, amb un diàmetre d'uns tres centímetres per gairebé un metre de llarg, es componia d'uns barrilets amb onze cambres carregades prèviament i aconseguia disparar seixanta-tres trets en set minuts, tres vegades més ràpid que el [[mosquetó]] d'un bon tirador.{{sfn|Willbanks|2004|p=23}} Estava pensada per oferir als vaixells de guerra una forma de defensa contra els abordatges. El seu ús, però, no va ser efectivament implantat.
 
La idea es va mantenir latent fins al [[1862]], quan [[Richard Jordan Gatling]]{{sfn|Willbanks|2004|p=30}} va presentar una nova patent d'una arma basada en el principi de sis a deu canons giratoris, que permetia fer foc d'una manera continuada i augmentava el temps de refredament, sense reduir el ritme de foc.<ref>{{Refref-llibre | cognom =Flayderman | nom =Norm | títol =Flayderman's Guide to Antique American Firearms |edició=9a ed.|url=http://books.google.cat/books?id=7pyVTm2PibUC&pg=PA125&dq=gatling+1862&hl=ca&sa=X&ei=8IiFUczNOcOO7Abs0YH4Bg&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q=gatling%201862&f=false |llengua=anglès| editorial =Gun Digest Books |data=2011 |pàgines=125 | isbn =1440226512}}</ref> Aquestes armes capaces de disparar de forma semblant a la metralladora automàtica, amb mitja dotzena o més de canons de fusell disposats en posició circular al voltant d'un eix i alimentats per un carregador vertical o cilíndric, no eren veritables metralladores automàtiques; l'energia per al procés s'obtenia d'una maneta accionada per un soldat, mentre que en la metralladora autèntica només cal muntar el tancament de l'arma i prémer el gallet perquè l'arma continuï disparant automàticament fins a deixar anar el gallet o esgotar la munició. La Gatling no era autònoma perquè feia servir una maneta per subministrar l'energia amb la qual la cambra dels cartutxos es carregava, copejava, extreia el projectil buit i l'expulsava. A més, els tipus de cartutxos que utilitzava, de paper, en limitava la fiabilitat.
 
Comprada per l'exèrcit nord-americà el [[1865]],{{sfn|Willbanks|2004|p=32}} en van fer modificacions per a l'ús de cartutxos i fundes metàl·liques, innovació que millorà molt l'eficiència de l'arma. Però, per tal com mantenia la mida d'un petit canó i la necessitat d'un calaix de municions, exigia encara millores que es traduirien en l'aparició de diverses versions. Considerada com una peça d'artilleria, fou sempre desplegada sense formar part dels moviments de la infanteria. Això limitava els seus efectes en el pla tàctic, ja que el seu abast era inferior al d'un tret de canó que llancés metralla.
Línia 37:
 
[[Fitxer:Gatling gun.jpg|miniatura|Canó Gatling (Fort Laramie, [[Wyoming]])]]
Al [[Regne Unit]], el [[1870]], l'empresa WG Armstrong and Co va obtenir la llicència per a la producció local de canons Gatling,<ref>{{Refref-llibre |cognom=Collier |nom=Basil |títol=Arms and the Men: The Arms Trade and Governments |url=http://books.google.cat/books?id=DYCRAAAAIAAJ&q=Gatling+1870+WG+Armstrong&dq=Gatling+1870+WG+Armstrong&hl=ca&sa=X&ei=uG0zUtX-FdSN7Abi8IH4DQ&ved=0CDkQ6AEwAQ |llengua=anglès|editorial=Hamish Hamilton |data=1980 |pàgines=52 |isbn=0241103088}}</ref> els primers en oferir un foc seqüencial controlat, amb càrrega mecànica. L'arma estava disponible en dues versions: una del calibre 45 (de 45 centèsimes de polzada, és a dir, 11,43 mil·límetres) que realitzava fins a 700 trets per minut, per a l'exèrcit de terra, i una del calibre 65 per a la [[Royal Navy]], la Marina. Un dels seus primers usos va ser a la [[batalla d'Ulundi]] contra els [[zulús]]. La Marina havia patit anteriorment unes humiliants derrotes a [[Sud-àfrica]] el gener de l'any 1879, i en una nova campanya armats amb dues metralladores Gatling es va oposar amb èxit als guerrers zulús, el mes de juliol, causant-los més de 1.500 baixes. A partir d'aquell moment aquesta arma formaria part de les expedicions britàniques a Egipte i Sudan. La popularitat de la Gatling es va estendre a altres governs com els de la Xina, diversos països sud-americans o Rússia que va encarregar 400 metralladores per la guerra contra els turcs.{{sfn|Willbanks|2004|p=33}} El seu [[Cartutx (armes de foc) |cartutx]] evolucionà a un sistema més modern fet tot de metall, eliminant així molts dels embussos i altres incidents que solien succeir durant els tirotejos. El ritme de tir assolia ara els tres-cents trets per minut. Tanmateix, per tal com les bateries eren destruïdes per l'artilleria, que quedava fora del eu abast, i els operaris eren abatuts per franctiradors que no podien veure, el seu ús es limità a les guerres colonials, contra enemics pobrament armats, on va sedr utilitzada fins entrat el segle XX.
 
Durant la [[dècada del 1880]] s'imposaren el tipus d'armes Nordenfeldt i Gardner, dues armes també amb l'arquitectura Gatlings i amb un gran calibre, deu i dotze respectivament, amb un o dos canons de foc. Foren utilitzades per la infanteria de marina per lluitar contra els petits bucs llançadors de torpedes. Podien llançar deu projectils per segon sense interrupció durant un temps considerablement llarg.{{sfn|Willbanks|2004|p=49}}
3.393.641

modificacions