Metralladora: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
m Manteniment de plantilles |
||
Línia 5:
Les armes d'automàtiques de repetició es classifiquen generalment com: [[subfusell]], metralladora, o [[canó automàtic]]. Els [[subfusell]]s són petites armes automàtiques portàtils de mà per a defensa personal o un combat de curt abast, ja que fan servir calibre de [[pistola]]. Una metralladora és sovint utilitzada com una arma portàtil, si bé generalment es fa servir muntada sobre un [[afust]] o disparada des de terra assentada en un [[dospeus]]. A diferència dels subfusells, dispara [[munició de rifle]]. Les metralladores lleugeres són prou petites per ser disparades com un [[rifle]], però són més eficaces quan es disparen des d'una posició [[decúbit pron]]. La diferència entre les metralladores i els canons automàtics es basa en el [[calibre]], que en el cas dels canons automàtics és superior a 16 mm.<ref>{{ref-llibre| cognom =Marchant Smith| nom =C. J.| títol =Small arms and cannons|lloc=Londres| editorial=Brassey's Defence Publishers| any=1986| isbn =9780080283319| coautors=Haslam, P. R.|llengua=anglès|edició=Reprinted.|pàgines=169}}</ref>
Un altre factor és si l'arma dispara munició convencional o [[explosiu|projectils]] que exploten per impacte. Les armes de foc que disparen projectils explosius de gran calibre es consideren [[canó automàtic|canons automàtics]]<ref>{{
L'aparició de la metralladora durant la segona meitat del {{segle|XIX}} va canviar el sistema de combat que fins aleshores era el mateix des de les [[guerres napoleòniques]]. A partir de l'acció de les metralladores es van fer línies estàtiques i trinxeres, amb utilització de [[carro de combat|carros de combat]] contra aquestes armes automàtiques. En la seva evolució han aparegut també metralladores pesants i lleugeres de diferents tipus.
Línia 12:
A diferència de les [[arma semiautomàtica|armes de foc semiautomàtiques]], que requereixen prémer el gallet per cada tret, la metralladora està dissenyada per disparar de forma contínua mentre el gallet es manté premut, essent capaç de proporcionar ràfegues contínues o freqüents de foc mentre dura la munició. Les metralladores s'utilitzen normalment contra objectius poc protegits, o per proporcionar [[foc de cobertura]].
A la pràctica, algunes metralladores proporcionen foc de cobertura gairebé contínuament durant hores, si bé altres armes automàtiques es sobreescalfen després de menys d'un minut d'ús. A causa que s'escalfen molt, la pràctica totalitat de metralladores compten amb [[Recambra (armes de foc)|recambra]] oberta,<ref>{{
Encara que es subdivideixin en "[[fusell metrallador|lleugeres]]", "[[metralladora mitjana |mitjanes]]", "[[Metralladora pesant|pesants]]" o de "[[metralladora d'ús general |propòsit general]]", fins i tot les metralladores més lleugeres tendeixen a ser substancialment més grans i més pesants que altres armes automàtiques. L'[[arma automàtica d'equip]], coneguda amb les sigles SAW (de l'anglès ''Squad automatic weapons'') és una variació del [[fusell metrallador]] i requereix un sol operador (de vegades amb un assistent per transportar municions). Les metralladores mitjanes i pesades van muntades en un [[trípode]] o en un vehicle; quan es porten a peu, la metralladora i l'equip associat (trípode, municions, canons de recanvi) requereixen un equip de membres addicionals.
Línia 29:
El [[1718]], [[James Pückle]] inventà un artefacte per a una arma de defensa. Aquesta peça, amb un diàmetre d'uns tres centímetres per gairebé un metre de llarg, es componia d'uns barrilets amb onze cambres carregades prèviament i aconseguia disparar seixanta-tres trets en set minuts, tres vegades més ràpid que el [[mosquetó]] d'un bon tirador.{{sfn|Willbanks|2004|p=23}} Estava pensada per oferir als vaixells de guerra una forma de defensa contra els abordatges. El seu ús, però, no va ser efectivament implantat.
La idea es va mantenir latent fins al [[1862]], quan [[Richard Jordan Gatling]]{{sfn|Willbanks|2004|p=30}} va presentar una nova patent d'una arma basada en el principi de sis a deu canons giratoris, que permetia fer foc d'una manera continuada i augmentava el temps de refredament, sense reduir el ritme de foc.<ref>{{
Comprada per l'exèrcit nord-americà el [[1865]],{{sfn|Willbanks|2004|p=32}} en van fer modificacions per a l'ús de cartutxos i fundes metàl·liques, innovació que millorà molt l'eficiència de l'arma. Però, per tal com mantenia la mida d'un petit canó i la necessitat d'un calaix de municions, exigia encara millores que es traduirien en l'aparició de diverses versions. Considerada com una peça d'artilleria, fou sempre desplegada sense formar part dels moviments de la infanteria. Això limitava els seus efectes en el pla tàctic, ja que el seu abast era inferior al d'un tret de canó que llancés metralla.
Línia 37:
[[Fitxer:Gatling gun.jpg|miniatura|Canó Gatling (Fort Laramie, [[Wyoming]])]]
Al [[Regne Unit]], el [[1870]], l'empresa WG Armstrong and Co va obtenir la llicència per a la producció local de canons Gatling,<ref>{{
Durant la [[dècada del 1880]] s'imposaren el tipus d'armes Nordenfeldt i Gardner, dues armes també amb l'arquitectura Gatlings i amb un gran calibre, deu i dotze respectivament, amb un o dos canons de foc. Foren utilitzades per la infanteria de marina per lluitar contra els petits bucs llançadors de torpedes. Podien llançar deu projectils per segon sense interrupció durant un temps considerablement llarg.{{sfn|Willbanks|2004|p=49}}
|