LIGO: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Estandardització de plantilles
m Plantilles
Línia 5:
Fou fundat el [[1992]] per [[Kip Thorne]] i [[Ronald Drever]] de l'Institut Tecnològic de Califòrnia ([[Caltech]]) i per [[Rainer Weiss]] de l'Institut Tecnològic de Massachusetts ([[MIT]]), segons una proposta original de Thorne i Drever del [[1984]]. Rep suport de la [[National Science Foundation]] (NSF). Amb un cost de 365 milions de dòlars (USD de 2002), ha estat el més gran i ambiciós projecte mai fundat per la NSF. La ''International LIGO Scientific Collaboration'' (LSC) és un grup format per uns 400 investigadors d'unes 40 institucions, que treballen per analitzar les dades del LIGO i altres detectors, i també intenten obtenir detectors més sensibles en el futur. Entrà en funcionament el [[29 de juny]] del [[2002]] i l'11 de febrer del 2016 anuncià la primera detecció directa d'ones gravitacionals realitzada el 14 de setembre del 2015 a les 09:51 UTC.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Abbott|nom = B.P.|article = Observation of Gravitational Waves from a Binary Black Hole Merger|publicació = Phys. Rev. Lett.|url = https://journals.aps.org/prl/abstract/10.1103/PhysRevLett.116.061102|data = 11 febrer 2016|pàgines = 061102|cognom2 = i col.|volum = 116|exemplar = 6|llengua = anglès|doi = 10.1103/PhysRevLett.116.061102}}</ref>
 
El [[2017]], [[Rainer Weiss]], [[Kip Thorne]] i [[Barry Barish]] foren guardonats amb el [[Premi Nobel de física]] per les seves contribucions decisives al detector LIGO i a l'observació d'ones gravitatòries.<ref>{{ref-web | títol = Premi Nobel de Física 2017 | editor = Fundació Nobel | url = https://www.nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/2017/press.html}}</ref>
 
== Història ==
Línia 16:
El LIGO opera en dos observatoris alhora: el [[LIGO Livingston Observatory]], a [[Livingston (Louisiana)|Livingston]], [[Louisiana]], i el [[LIGO Hanford Observatory]], a la [[Reserva Nuclear de Hanford]], situada a [[Richland (Washington)|Richland]], [[Estat de Washington|Washington]]. Aquests dos llocs estan separats per 3002 km, i aquesta distància correspon a una diferència del temps d'arribada d'uns 10 [[Mil·lisegon|ms]]. Cada observatori consta d'un [[interferòmetre de Michelson]] modificat, format per dos braços iguals de 4 km de longitud, disposats en perpendicular i que es tallen en un dels seus extrems, dintre de tubs d'uns 1,2 m de diàmetre. Aquests tubs tenen un volum de 8500 m<sup>3</sup> dins els quals s'ha fet un buit vuit vegades superior al de l'espai, o una bilionèsima la [[Pressió atmosfèrica|pressió de l'atmosfera terrestre]] (1013,25 [[Pascal (unitat)|hPa]]).
 
Per mesurar les longituds relatives dels braços, un únic feix de llum [[làser]] es divideix en la intersecció dels dos braços. La meitat de la llum làser es transmet en un braç, mentre que l'altra meitat es reflecteix en el segon braç. Un miralls estan suspesos com a pèndols en l'extrem de cada braç i prop del divisor de feix. La llum del làser en cada braç es reflecteix en aquests miralls, i finalment torna a la intersecció, on [[Interferència electromagnètica|interfereix]] amb la llum que arriba de l'altre braç. Si les longituds dels dos braços s'han mantingut sense canvis, a continuació, les dues ones de llum que es combinen s'anul·len completament entre si (interfereixen destructivament) i no hi ha llum observada a la sortida. No obstant això, si una ona gravitatòria passa per l'interferòmetre pot estirar un braç i comprimir l'altre (al voltant de 1/1000 el diàmetre d'un [[protó]]) i els dos feixos de llum en retrobar-se ja no interfereixen anul·lant-se completament i donen un patró d'interferència que es detecta a la sortida. Analitzant aquests patrons de llum es pot aconseguir la informació sobre el canvi de longitud relativa entre els dos braços, que al seu torn informa de les característiques de les ones gravitatòria. Molts de fenòmens produeixen a la Terra constantment canvis molt petits de longitud relatives als braços dels interferòmetres. Aquests senyals terrestres es consideren com a soroll que s'elimina emprant els dos detectors.<ref>{{Ref-web|url = http://www.ligo.org/science/GW-IFO.php|títol=Introduction to LIGO & Gravitational Waves. An Interferometer|consulta=11 febrer 2016|llengua = anglès|editor = LIGO}}</ref>
 
== Vegeu també ==