Força nuclear forta: diferència entre les revisions

. Pàg. 342.</ref> La força nuclear forta té un abast al voltant d'un [[femtòmetre]] (de vegades anomenat ''fermi'' en honor d'[[Enrico Fermi]]), uns 10^-15 [[Metre|metres]],<ref name="answersyahoo">{{ref-web| url = http://answers.yahoo.com/question/index?qid=20060811074238AA5sksR | títol = What is the maximum distance for the action of the strong nuclear force? | editor = Yahoo Answers | consulta=20 juny 2013 | llengua = anglès}}</ref> i ha de ser prou forta com per a contrarestar la intensa força repulsiva que hi ha entre els protons; l'energia de la força nuclear forta entre dos protons és de l'ordre de MeV ([[Electró volt|megaelectró volt]]). La força nuclear forta no és afectada per la [[càrrega elèctrica]] de les partícules: afecta per igual protons i neutrons. La teoria que explica aquesta força és la [[cromodinàmica quàntica]] (QCD de l'anglès ''quantum chromodynamics''), que va ser proposada el [[1973]] per [[Harald Fritzsch]], [[Heinrich Leutwyler]] i [[Murray Gell-Mann]].<ref name =Severijns

}}</ref> qualsevol intent d'aïllar un quark (o un gluó) conduirà a la creació de nous quarks que formaran un hadró amb el primer quark. Aquest fenomen s'anomena ''[[confinament dels quarks]]''.<ref>{{GEC|0170966|confinament dels quarks}}</ref> Paral·lelament a això, dos quarks que són molt a prop pràcticament no interaccionen i els podem considerar lliures (com els dos extrems d'una [[molla]] en repòs), és el que s'anomena ''[[llibertat asimptòtica]]'',<ref>[http://www.anuaris.cat/continguts/article.php?id=2413 La força dels quarks. Premi Nobel de física], Anuaris.cat</ref> descoberta l'any [[1973]] de manera independent per [[David Gross]] i [[Frank Wilczek]] per una banda i [[David Politzer]] de l'altra, i que els va valdre el [[Premi Nobel de Física]] del [[2004]]. L'any [[2000]], el [[CERN]] va presentar proves d'un nou [[estat de la matèria]], el [[plasma de quarks i gluons]], que hauria existit una desena de microsegons abans del [[Big Bang|''big bang'']]; en aquest estat, els quarks i els gluons serien en un estat completament lliure sense formar partícules més complexes.<ref>{{ref-web|url = http://public.web.cern.ch/Public/fr/Research/QGP-fr.html |títol =La soupe primordiale. Des collisions d'ions de plomb à haute énergie.|autor =CERN|data = |editor =| llengua =francès|consulta= 24 de desembre del 2010}}</ref>

* {{ref-web| url = http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0189220.xml#.UcGL5_n3PIM | títol = Gran Enciclopèdia Catalana: Interacció | editor = Gran Enciclopèdia Catalana}}