|
|img_planta = Escorial traza def.jpg
}}
El '''monestir d'El Escorial''' o '''monestir de San Lorenzo de El Escorial''' (en castellà ''Real Monasterio de San Lorenzo de El Escorial''<ref>{{Ref-llibre |cognom=Muñoz Corbalán |nom=Juan Miguel |capítol=3.1 Fray José de Sigüenza: La fundación del Monasterio de San Lorenzo del Escorial por Felipe II, ms, ca.1602 i ss. |títol=Les Fonts de la història de l'art d'època moderna i contemporània |url= http://books.google.cat/books?id=BDpss14gtpMC&pg=PA103&dq=Monestir+de+l%27Escorial&hl=ca&sa=X&ei=80NqUYOfOIjm7Aae_oHgDg&ved=0CDcQ6AEwAQ#v=onepage&q=Monestir%20de%20l%27Escorial&f=false |llengua= | editorial=Edicions Universitat Barcelona |data=2005 |pàgines=103 |isbn=8447530086}}</ref>) és una residència històrica de la [[Família Reial Espanyola]]. És un gran complex monumental que inclou el monestir i la basílica, el palau reial, el museu i la biblioteca. És també el lloc d'enterrament dels monarques espanyols. La seva titularitat i administració correspon a l'ens [[Patrimoni Nacional]], que gestiona els béns de l'Estat al servei de la Corona. Ubicat al municipi de [[San Lorenzo de El Escorial]], a la comunitat autònoma de [[Madrid]], es troba a 45 quilòmetres de la capital espanyola. El topònim sembla provenir d'uns antics dipòsits d'[[escòria]] ubicats a la població d'[[El Escorial]], pròxima al monestir.
El [[2 de novembre]] de [[1984]] fou declarat [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]].<ref>{{format ref}} http://whc.unesco.org/en/list/318</ref>
== Localització i funció ==
Situat al mont Abantos, a la [[Serra de Guadarrama]], aquest monumental complex fou construït per ordre del rei [[Felip II d'Espanya]] per tal de commemorar la [[Batalla de Sant Quintí (1557)|Batalla de Sant Quintí]], en la qual les seves tropes s'imposaren a les del rei [[Enric II de França]], el dia [[10 d'agost]] de [[1557]] a les proximitats de [[París]] a la localitat de [[Saint-Quentin]].
En un primer moment, el monestir tenia la voluntat de servir com a Panteó Reial on enterrar-hi els reis [[Carles I d'Espanya]] i la seva esposa, [[Isabel de Portugal i d'Aragó|Isabel de Portugal]], així com els descendents del monarca. Tanmateix, [[Felip II d'Espanya|Felip II]] hi va fixar la seva residència.
La forma amb què es construí el monestir, de graella, ha provocat que tradicionalment es parlés que es va fer en honor de [[Llorenç màrtir|Sant Llorenç]], martiritzat pels romans en una graella i del qual se celebra la seva festivitat el dia 10 d'agost, dia en què va tenir lloc la [[Batalla de Sant Quintí (1557)|Batalla de Sant Quintí]].
== L'edifici ==
El monestir es divideix, principalment, en les següents estances:
[[Fitxer:BasílicaElEscorialRetablo.jpg|miniatura|esquerra|Retaule dins la basílica]]
'''Basílica''': peça central de l'organigrama del Monestir al voltant del qual s'organitzen les dependències restants.
'''Palau de Felip II''': format per una sèrie d'estances decorades amb austeritat. Fou residència de Felip II. Està situat al costat de l'altar major de la basílica, la qual cosa permetia al monarca seguir la missa des de les seves habitacions.
'''Biblioteca''': projectada per l'arquitecte [[Juan de Herrera]]. Els frescos de les [[volta|voltes]] foren pintats per Pellegrino Tibaldi. La biblioteca posseeix més de 40.000 volums d'extraordinari valor, molts dels quals van pertànyer a les biblioteques privades dels Àustries espanyols.
'''Sala de Batalles''': sala on s'exposen a través de frescos les principals batalles guanyades per l'exèrcit espanyol als camps de batalla europeus.
'''Sales capitulars''': espais on els monjos del monestir celebren els seus capítols.
'''Pinacoteca''': està formada per col·leccions reials de pintura italiana, castellana, alemanya i flamenca dels segles {{Versaleta|xv}}, {{Versaleta|xvi}} i {{Versaleta|xvii}}.
=== Panteons reials ===
[[Fitxer:El escorial blick von oben.jpg|miniatura|Vista del Monestir de l'Escorial]]
La '''Cripta Reial''', coneguda també com a '''Panteó dels reis''', fou construïda per [[Juan Gómez de Mora]] segons els plànols de [[Gianbattista Crescenzi]]. Consta de 26 sepulcres de marbre. A banda de la cripta, l'estança està formada per un podrimener, sala on s'ubiquen els cossos per espai d'anys i es deixen descompondre.
A excepció dels reis [[Felip V d'Espanya]] i de la seva muller, la reina [[Isabel de Farnesio|Isabel Farnese]] (enterrats a [[La Granja de San Ildefonso]]), [[Ferran VI d'Espanya]] i la reina [[Maria Bàrbara de Bragança]] (enterrats al [[Convent de las Salesas Reales]] de [[Madrid]]), [[Josep I d'Espanya]] (a [[Els Invàlids]] de [[París]]) i [[Amadeu I d'Espanya]] (a la Basílica de Superga, prop de [[Torí]]), tots els monarques espanyols des de l'any [[1504]] descasen en aquesta cripta. Actualment es troben al podrimener els cossos de la reina [[Victòria Eugènia de Battenberg]] i dels comtes de Barcelona ([[Joan de Borbó i Battenberg|Joan de Borbó]] i [[Maria de la Mercè de Borbó-Dues Sicílies|Maria de la Mercè de Borbó]]), amb la qual cosa la Cripta quedarà completa.
També hi reposen les restes de les reines consorts mares de rei. A més de l'únic rei consort que ha tingut Espanya, [[Francesc d'Assís de Borbó]], espòs d'[[Isabel II d'Espanya|Isabel II]].
;Reis d'Espanya soterrats al Panteó
[[Fitxer:EscorialPanteo.jpg|miniatura|Altar i sepulcres del Panteó Reial]]
[[Fitxer:EscorialPanteo2.jpg|miniatura|esquerra|Sepulcres de reines]]
[[Fitxer:EscorialAustria.jpg|miniatura|Carles I i Felip II, III i IV]]
# [[Isabel de Portugal i d'Aragó]] (4/10/1503 - 1/5/1539) – {{mida|1= (Esposa del [[Carles I de Castella|rei Carles I]])}}.
# [[Carles I de Castella|'''Carles I, rei''']] (24/2/1500 - 21/9/1558).
# [[Anna d'Àustria (reina d'Espanya)|Anna d'Àustria]], reina d'Espanya (2/11/1549 - 26/10/1580) – {{mida|1= (Quarta esposa del [[Felip II de Castella|rei Felip II]])}}.
# [[Felip II de Castella|'''Felip II, rei''']] (21/5/1527 - 13/9/1598).
# [[Margarida d'Àustria (reina d'Espanya)|Margarida d'Àustria]], reina d'Espanya (25/12/1584 - 3/10/1611) – {{mida|1= (Esposa del [[Felip III de Castella|rei Felip III]])}}.
# [[Felip III de Castella|'''Felip III, rei''']] (14/4/1578 - 31/1/1621).
# [[Isabel de França|Isabel de Borbó]], reina d'Espanya (22/1/1602 - 6/10/1644) – {{mida|1= (Primera esposa del [[Felip IV de Castella|rei Felip IV]])}}.
# [[Felip IV de Castella|'''Felip IV, rei''']] (8/4/1605 - 17/9/1665).
# [[Maria Anna d'Àustria (muller de Felip IV)|Maria Anna d'Àustria]], reina d'Espanya (24/12/1635 - 16/5/1696) – {{mida|1= (Segona esposa del [[Felip IV de Castella|rei Felip IV]])}}.
# [[Carles II de Castella|'''Carles II, rei''']] (6/11/1661 - 1/11/1700).
# [[Lluís I d'Espanya|'''Lluís I, rei d'Espanya''']] (25/8/1707 - 31/8/1724).
# [[Maria Amàlia de Saxònia (reina d'Espanya)|Maria Amàlia de Saxònia]], reina d'Espanya (24/11/1724 - 27/9/1760) – {{mida|1= (Esposa del [[Carles III d'Espanya|rei Carles III]])}}.
# [[Maria Lluïsa Gabriela de Savoia]], reina d'Espanya (1688 - 1714) – {{mida|1= (Primera esposa del [[Felip V d'Espanya|rei Felip V]])}}.
# [[Carles III d'Espanya|'''Carles III, rei d'Espanya''']] (20/1/1716 - 14/12/1788).
# [[Maria Lluïsa de Parma|Maria Lluïsa de Borbó-Parma]], reina d'Espanya (9/12/1751 - 2/1/1819) – {{mida|1= (Esposa del [[Carles IV d'Espanya|rei Carles IV]])}}.
# [[Carles IV d'Espanya|'''Carles IV, rei d'Espanya''']] (12/11/1748 - 19/1/1819).
# [[Ferran VII d'Espanya|'''Ferran VII, rei d'Espanya''']] (14/10/1784 - 29/9/1833).
# [[Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya)|Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies]], reina d'Espanya (27/4/1806 - 22/8/1878) – {{mida|1= (Quarta esposa del [[Ferran VII d'Espanya|rei Ferran VII]])}}.
# [[Alfons XII d'Espanya|'''Alfons XII, rei d'Espanya''']] (28/11/1857 - 25/11/1885).
# [[Francesc d'Assís de Borbó]], rei consort d'Espanya (13/5/1822 - 16/4/1902) – {{mida|1= (Espós de la [[Isabel II d'Espanya|reina Isabel II]])}}.
# [[Isabel II d'Espanya|'''Isabel II, reina d'Espanya''']] (10/10/1830 - 9/4/1904).
# [[Maria Cristina d'Habsburg-Lorena]], reina d'Espanya (21/7/1858 - 6/2/1929) – {{mida|1= (Segona esposa del [[Alfons XII d'Espanya|rei Alfons XII]])}}.
# [[Alfons XIII d'Espanya|'''Alfons XIII, rei d'Espanya''']] (17/5/1886 - 28/2/1941).
# [[Victòria Eugènia de Battenberg]], reina d'Espanya (24/10/1887 - 15/4/1969) – {{mida|1= (Esposa del [[Alfons XIII d'Espanya|rei Alfons XIII]])}} ''encara al podrimener; en rigor, no ha estat mare de rei.''
# [[Joan de Borbó i Battenberg|Joan de Borbó]], comte de Barcelona (20/6/1913 - 1/4/1993) – {{mida|1= (Pare del [[Joan Carles I d'Espanya|rei Joan Carles I]])}}. ''No regnà mai, encara que va retenir els drets dinàstics durant la dictadura del general Franco.''
# [[Maria de la Mercè de Borbó-Dues Sicílies]], comtessa de Barcelona (consort) (23/12/1910 - 2/1/2000) – {{mida|1= (Mare del [[Joan Carles I d'Espanya|rei Joan Carles I]])}}.
=== Panteó d'infants ===
Acabat de construir el [[1888]], està destinat a prínceps, infants i reines que no han estat mares de reis. És remarcable el de l'infant [[Joan d'Habsburg i Blomberg]]. Hi ha ocupats 36 dels 60 nínxols que té. Entre les persones soterrades, hi ha:
[[Fitxer:Cripta San Lorenzo de El Escorial.jpg|miniatura|Panteó d'Infants a l'Escorial.]]
[[Fitxer:Camara infantes San Lorenzo de El Escorial.jpg|miniatura|esquerra|Mausoleu poligonal dels nens a la sisena cambra del Panteó d'Infants.]]
# [[Maria de Portugal i d'Habsburg|Maria de Portugal]], Princesa d'Astúries (15/10/1527 - 12/7/1545) – {{mida|1= (Primera esposa del [[Felip II de Castella|rei Felip II]])}}.
# [[Elionor d'Habsburg]], reina de Portugal (15/11/1498 - 18/2/1558) – {{mida|1= (Esposa del [[Manuel I de Portugal|rei Manuel I de Portugal]])}}.
# [[Maria d'Hongria (governadora dels Països Baixos)|Maria d'Habsburg]], reina d'Hongria i Bohèmia (15/9/1505 - 18/10/1558) – {{mida|1= (Esposa del [[Lluís II d'Hongria|rei Lluís II d'Hongria i Bohèmia]])}}.
# [[Carles d'Espanya (príncep d'Astúries)|Don Carles]], príncep d'Astúries (8/6/1545 - 24/7/1568) – {{mida|1= (fill del [[Felip II de Castella|rei Felip II]])}}.
# [[Isabel de Valois]], reina d'Espanya (2/4/1545 - 3/10/1568) – {{mida|1= (Tercera esposa del [[Felip II de Castella|rei Felip II]])}}.
# [[Joan d'Habsburg i Blomberg|Don Joan d'Àustria]] (24/2/1547 - 1/10/1578) – {{mida|1= (fill natural del [[Carles I de Castella|rei Carles I]])}}.
# Felip Manuel, de Savoia, príncep del Piemont (1586 - 1605) – {{mida|1= (fill del [[Carles Manuel I de Savoia|duc Carles Emmanuel de Savoia]])}}.
# príncep Filibert de Savoia (1588 - 1624) – {{mida|1= (fill del [[Carles Manuel I de Savoia|duc Carles Emmanuel de Savoia]])}}.
# [[Cardenal-Infant Ferran d'Àustria|Infant Ferran]], Cardenal (16/5/1609 - 9/11/1641), governador dels Països Baixos i virrei de Catalunya – {{mida|1= (fill del [[Felip III de Castella|rei Felip III]])}}.
# [[Baltasar Carles d'Habsburg|Infant Baltasar Carles]] (17/10/1629 - 9/3/1646) – {{mida|1= (fill del [[Felip IV de Castella|rei Felip IV]])}}.
# [[Joan Josep d'Àustria]] (7/4/1629 - 17/9/1679) – {{mida|1= (fill natural del de [[Felip IV de Castella|rei Felip IV]])}}.
# [[Maria Lluïsa d'Orleans]], reina d'Espanya (27/3/1662 - 12/2/1689) – {{mida|1= (Primera esposa del [[Carles II de Castella|rei Carles II]])}}.
# [[Marianna del Palatinat-Neuburg]], reina d'Espanya (28/10/1667 - 16/7/1740) – {{mida|1= (Segona esposa del [[Carles II de Castella|rei Carles II]])}}.
# [[Lluís Antoni d'Espanya|Infant Lluís]], arquebisbe de Toledo (25/7/1727 - 7/8/1785) – {{mida|1= (fill del [[Felip V d'Espanya|rei Felip V]])}}.
# [[Gabriel de Borbó|Infant Gabriel de Borbó]] (12/5/1752 - 23/11/1788) – {{mida|1= (fill del [[Carles III d'Espanya|rei Carles III]])}}.
# [[Lluís I d'Etrúria]], príncep de Parma, rei d'Etrúria (5/8/1773 - 27/5/1803) – {{mida|1= (Espós de la [[Maria Lluïsa d'Espanya (reina d'Etrúria)|Infanta Maria Lluïsa]])}}.
# Maria Antonia de Nàpols i Sicília, reina d'Espanya (14/12/1784 - 21/5/1806) – {{mida|1= (Primera esposa del [[Ferran VII d'Espanya|rei Ferran VII]])}}.
# [[Maria Isabel de Portugal]], reina d'Espanya (19/5/1797 - 26/12/1818) – {{mida|1= (Segona esposa del [[Ferran VII d'Espanya|rei Ferran VII]])}}.
# [[Maria Lluïsa d'Espanya (reina d'Etrúria)|Maria Lluïsa]], reina d'Etrúria (6/7/1782 - 13/3/1824) – {{mida|1= (Filla del [[Carles IV d'Espanya|rei Carles IV]])}}.
# [[Maria Josepa de Saxònia (reina d'Espanya)|Maria Josepa de Saxònia]], reina d'Espanya (6/12/1803 - 17/5/1829) – {{mida|1= (Tercera esposa del [[Ferran VII d'Espanya|rei Ferran VII]])}}.
# [[Francesc de Paula de Borbó|Infant Francesc de Paula de Borbó]], duc de Cadis (10/3/1794 - 13/8/1865) – {{mida|1= (fill del [[Carles IV d'Espanya|rei Carles IV]])}}.
# [[Antoni d'Orleans (duc de Montpensier)|Príncep Antoni d'Orleans]], duc de Montpensier (31/7/1824 - 4/2/1890) – {{mida|1= (fill del [[Lluís Felip I de França|rei Lluís Felip I de França]])}}.
# [[Lluïsa Ferranda d'Espanya|Infanta Lluïsa Ferranda]] (30/1/1832 - 2/2/1897) – {{mida|1= (Esposa del [[Antoni d'Orleans (duc de Montpensier)|príncep Antoni d'Orleans]])}}.
# Infanta Maria Cristina (5/6/1833 - 19/1/1902) – {{mida|1= (Filla de Francesc de Paula de Borbó, duc de Cadis)}}.
# [[Maria de la Mercè d'Espanya|Infanta Maria de la Mercè]], Princesa d'Astúries (11/9/1880 - 17/10/1904) – {{mida|1= (Filla del [[Alfons XII d'Espanya|rei Alfons XII]])}}.
# [[Gonçal de Borbó i Battemberg|Infant Gonçal]] (24/10/1914 - 13/8/1934) – {{mida|1= (fill del [[Alfons XIII d'Espanya|rei Alfons XIII]])}}.
# [[Alfons d'Espanya|Alfons]], príncep d'Astúries (10/5/1907 - 6/9/1938) – {{mida|1= (fill del [[Alfons XIII d'Espanya|rei Alfons XIII]])}}.
# [[Alfons de Borbó i Borbó|Infant Alfons]] (3/10/1941 - 29/3/1956) – {{mida|1= (Germà de [[Joan Carles I d'Espanya|rei Joan Carles I]])}}.
# [[Eulàlia d'Espanya|Infanta Eulàlia]] (12/2/1864 - 8/3/1958) – {{mida|1= (Filla de la [[Isabel II d'Espanya|reina Isabel II]])}}.
# [[Jaume de Borbó i Battemberg|Infant Jaume]], duc de Segòvia (23/6/1908 - 20/3/1975) – {{mida|1= (fill del [[Alfons XIII d'Espanya|rei Alfons XIII]])}}.
== Rodalies ==
Molt a prop del cos central del Monestir hom pot localitzar la Caseta del Príncep, destinada al futur rei [[Carles IV d'Espanya]], i la Caseta de l'Infant, destinada a l'infant [[Gabriel d'Espanya]]; i que foren dissenyades a la dècada de [[1770]] per l'arquitecte [[Juan de Villanueva]].
== Referències ==
{{commonscat}}
{{referències}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Monestir De L'Escorial}}
| 