Cartajima: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles i correccions de format
m Plantilla
 
Línia 9:
Conquistada Ronda pels [[Reis Catòlics]] i rendits els altres pobles, Cartajima va seguir habitada per abundant població morisca (que seguien amb els seus ritus religiosos) i van sofrir la persecució i processos judicials de part del Sant Ofici al llarg del {{segle|XVI|s}}. Sobretot per les costum musulmanes del dejuni i de sacrificar als animals degollant-los, per a dessagnar-los, i aquesta labor solament la podia realitzar un ''santó'' baró circumcidat que realitzés tots els resos diaris, com mana l'[[Alcorà]].
 
El cultiu de les vinyes, que es va mantenir vigorós fins a finals del {{segle|XIX}}, quan l'epidèmia de fil·loxera va acabar amb les vinyes de tota la comarca. Aquesta prosperitat econòmica del {{Romanes|XVIII}} va fer que en aquest poble florissin oficis més especialitzats. Consta que unes de les portes en fusta de castanyer tallada de l'església de [[Gaucín]] van ser fetes en Cartajima per un mestre fuster que havia de gaudir de molta estima en la zona com per a rebre encàrrecs des de tan lluny. En el [[Cens de Floridablanca]] Cartajima presentava peculiaritats que la feien una de les poblacions més pròsperes d'aquestes valls, que disposen de metge i notari, oficis desconeguts en gairebé tots els pobles restants, i amb un nombre d'habitants proper als 1.500 que mai ha estat superat. Durant la [[Guerra del Francès|Guerra de la Independència]], Cartajima es va distingir en la lluita contra les tropes napoleòniques, especialment el guerriller [[Andrés García]], que compta entre les seves fites l'atemptat contra el governador de [[Ronda]], que va morir quan passejava amb el seu escorta pel Tajo. En 1814 Cartajima va ser nomenada vila per [[Ferran VII]] Aquesta situació d'esplendor li va merèixer la denominació del " Cadis el Chico ".
 
== Referències ==