Afrobeat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
m Manteniment de plantilles
Línia 2:
L{{'}}'''afrobeat''' és una combinació de música [[ioruba]], [[Nigèria|nigerianana]], [[jazz]], ''[[highlife]]'' i [[funk]], que es va popularitzar a [[Àfrica]] des dels anys 1970, sota la inspiració del músics nigerians [[Fela Kuti]] i [[Tony Allen]]<ref>{{Ref-web|títol=Les mil cares de l'afrobeat|url=https://beteve.cat/radio-africa/les-mil-cares-de-lafrobeat/|data=2017-11-06|consulta=2020-05-28|editor=betevé|obra=Ràdio Àfrica}}</ref> o del camerunès [[Manu Dibango]]<ref name ="dibango"/> i molts altres.
 
[[Fela Kuti]] ja havia creat obres en l'estil de ''highlife'' –un estil amb arrels a Ghana que aleshores es va fer el més popular de gran part d'Àfrica– amb el grup ''Koola Lobios Band''.<ref>{{Ref-web|títol=Afrobeat: de Fela Kuti al futur|url=https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/els-experts/afrobeat-de-fela-kuti-al-futur/audio/1056154/|consulta=2020-05-28|nom=Lalo|cognom=López|editor=CCMA - Ràdio Catalunya|data=27/11/2019|obra=Els experts|format=àudio}}</ref> Als anys 60 hi va barrejar elements de jazz i funk nord-americà amb harmonies i ritmes tradicionals d'Àfrica, el que va evolucionar vers el que es batejar-se «afrobeat». Fela Kuti va combinar la música amb l'acció política que va finançar en gran part amb els beneficis de la venda de discs.{{Sfn|Lagarriga|2006|p=153}} La popularitat creixent fora d'Àfrica va ver que amb les cançons també l'afrobeat i els missatges polítics van arribar via els clubs de Londres a tot Occident.<ref>{{Ref-llibre|títol=Afroresistències, afroressonàncies : teixint les altres Àfriques|url=https://www.worldcat.org/oclc/803303388|editorial=Oozebap|data=2006|lloc=Barcelona|isbn=84-609-5632-6|cognom=Lagarriga|nom=Dídac P.|edició=|pàgines=153-154}}</ref> Altres grups occidentals i africans van adoptar el gènere.
 
== Característiques ==
Línia 15:
 
== Repercussió ==
Els músics de jazz sempre resultaren atrets per l'afrobeat. Des de [[Roy Ayers]], als anys setanta, fins a [[Randy Weston]], als anys noranta, hi hagué col·laboracions que han donat àlbums com ''Africa: Centre of the World'' de Roy Ayers.<ref>''Polydor'' el 1981</ref> El 1994, [[Brandford Marsalis]], un saxofonista de jazz americà, va incloure l'afrobeat a ''Buckshot leFonque''. També ha influït en productors importants contemporanis com [[Brian Eno]], que diu que Fela Kuti és una de les seves principals fonts d'inspiració.<ref>{{Ref-llibre|títol=Black president : the art and legacy of Fela Anikulapo-Kuti|url=https://www.worldcat.org/oclc/53103021|editorial=New Museum of Contemporary Art|data=2003|lloc=Nova York|isbn=0-915557-87-8|cognom=Bandele-Thomas|nom=Biyi|edició=|llengua=anglès|pàgines=12}}</ref>
 
Els [[discjòquei]]s de nova generació també s'han enamorat tant del material de Kuti com d'altres composocions d'afrobeat i n'han fet compilacions i noves barreges.
Línia 36:
* [[Franck Biyong & Massak]], una banda de Camerun
* Funkees, Nigèria
* [[Ginger Baker]]<ref>{{Ref-web|títol=Música 2019|url=https://www.enciclopedia.cat/content/musica-2019|consulta=2020-05-28|llengua=|editor=Grup Enciclopèdia|data=2019|nom=Javier|cognom=Pérez i Senz|nom2=Jordi|cognom2=Bianciotto}}</ref>
* Kola Ogunkoya
* [[Koffie]], un òctet d'Amsterdam
Línia 42:
* Lafayet Afro Rock Band, Regne Unit
* [[Manu Dibango]], Camerun<ref name ="dibango">{{Ref-publicació|títol=Mor el músic Manu Dibango als 86 anys a causa del coronavirus|url=https://www.ara.cat/cultura/Mor-music-Manu-Dibango-coronavirus-Covid-19_0_2422557798.html|data=2020-03-24| publicació =Ara|nom=Xavier|cognom=Cervantes}}</ref>
* Mampön, Lleida<ref>{{Ref-web|títol=Mämpon, descontrol sonor! {{!}}|url=http://www.enderrock.cat/noticia/11298/mpon/descontrol/sonor|consulta=2020-05-29|cognom=Enderrock|editor=Enderrock|data=24/02/2016|citació=Estrenem el videoclip ‘Stampede’ de la formació d'afrobeat i psicodèlia|llengua=}}</ref>
* Osibisa, Regne Unit
* Positive Force