Júnia Calvina: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Joan Gené ha mogut Júlia Calvina a Júnia Calvina
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Júlia Calvina''' o '''JuniaJúnia Calvina''' (en [[llatí]] ''{{lang-la|Junia Calvina Milonia Caecena Alba Terentia'' }}) va ser una dama romana que va viure al {{segle|I|s}}. Era filla d'[[AppiApi Juni Silà]] i d'[[Emília Lèpida (rebesnéta d'August)|Emília Lèpida]].
 
Calvina pertanyia a dues [[Gens romana|gens]] patrícies, la [[gens Emília]] i la [[gens Júnia]]. Era també descendent per línia materna de l'emperador [[August]], i per tant també tenia relació de sang amb la [[gens Júlia]], la família aristocràtica del dictador [[Juli Cèsar]].<ref name=":0" /> [[Tàcit]] diu de Calvina que era "festivissima puella" (noia molt alegre), i també "decora et procax" (bella i procaç).<ref>Tàcit. ''Annals'' XII,4,1</ref> L'emperador [[Vespasià]], segons [[Suetoni]], deia que l'any 79 encara vivia. [[Sèneca]] la descriu com "la més celebrada de totes les dones (a qui tothom anomena Venus)".
 
Es va casar l'any 46 o 47 amb [[Luci Vitel·li el Jove]], un germà del futur emperador [[Vitel·li]]. Es van divorciar l'any 49 després de les falses acusacions d'incest amb el seu germà menor, [[Luci Juni Silà]], que es va veure obligat a suïcidar-se poc després. El mateix any, Calvina va ser desterrada d'Itàlia per l'emperador [[Claudi]], encara que l'acusació va ser desestimada. Una dècada més tard [[Neró]] la va fer tornar. Després del suïcidi de Neró l'any 68, la [[dinastia Júlio-Clàudia]] es va desplomar i va donar pas a la guerra civil romana coneguda com l'[[Any dels quatre emperadors]]. Calvina va ser una de les poques persones d'aquesta família que van sobreviure a la caiguda de la primera dinastia imperial de Roma. Una germana seva, [[Triària]], es va casar també amb Luci Vitel·li el Jove, després de quèque Júlia se'n divorciés.<ref name=":0">{{ref-llibre|cognom=Smith |nom=William (editor) |títol=Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Vol. I |pàgines=584 |lloc=Londres |editorial=Walton and Maberly |any=1841}}</ref>
 
== Referències ==