Biescas: diferència entre les revisions

'''Biescas''' és un municipi [[Aragó|aragonès]] situat a la [[província d'Osca]] i enquadrat a la comarca de l'[[Alt Gàllego]], al nord de [[Sabiñánigo]], l’oest de [[Yésero]] i al sud de [[Panticosa]]. El nom del municipi sembla provenir del mot pre-indoeuropeu “''bizka''”,<ref>{{Ref-web|url = http://www.biescas.es/index.php/tierra-de-biescas/historia.html|títol = Aproximación a la historia de Biescas|consulta = Gener 2015|llengua = castellà|editor = |data = }}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom = Ara, Belmonte, Establés, Estaún, Guirao, Mur, Navarro, Palacio, Satué, Tarazona.|nom = |títol = Un paseo con Maxi por la tierra de Biescas.|url = |edició = |llengua = castellà|data = 2010|editorial = Ajuntament de Biescas.|lloc = |pàgines = 255|isbn = }}</ref> el qual significa "''Turó"'', semblant a altres topònims de llocs propers com ara Bescós o Biscarrués.

Entre 1960 i 1970, el terme del municipi va créixer en incorporar els nuclis de població de Barbenuta, Escuer, Gavín i una part d’Oliván. Entre 1970 i 1981 s’incorporen Aso de Sobremonte i Piedrafita de Jaca. Segons el Padró Continu per Unitat Poblacional de l’INE,<ref>{{Ref-web|url = http://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaRapida&subaccion=&numPag=0&ordenAnios=ASC&nombrePoblacion=Biescas&botonBusquedaRapida=Consultar+selecci%F3n|títol = Població de Biescas segons el Padró Continu per Unitat Poblacional de l'INE|consulta = Gener 2015|llengua = Castellà|editor = |data = }}</ref> en l’actualitat el terme municipal inclou els nuclis de població de la taula següent:

Com a tota la comarca,<ref>{{Ref-web|url = http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=753|títol = Gran Enciclopedia Aragonesa: Comarca del Alto Gállego|consulta = Gener 2015|llengua = castellà|editor = |data = }}</ref> les activitats econòmiques de Biescas han estat principalment l’agricultura tradicional de cereals i farratges pel ramat, l’explotació fustera dels boscos i la ramaderia bovina i ovina per consum local.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Escartín Claver|nom = Jesús|títol = Biescas no tan lejana|url = |edició = |llengua = Castellà|data = 2006|editorial = Ajuntament de Biescas|lloc = Biescas (Osca)|pàgines = 239|isbn = 84_95005-78-6}}</ref> Fins als inicis del {{segle|XX}}, Biescas va destacar a la comarca per la seva indústria tèxtil artesanal i familiar de la llana,<ref>{{Ref-web|url = http://www.aragontelevision.es/index.php/mod.noticias/mem.detalle/idnoticia.17892/relcategoria.1107/idmenu.86/chk.65b7bce5fa104ad520b16779209c3ade.html|títol = La "Magia de viajar" nos lleva a Biescas|consulta = Gener 2015|llengua = castellà|editor = Aragón TV|data = }}</ref> especialitzada en mantes i equips per a cavalleries. Tant és això que a la comarca els seus habitants eren coneguts com a “''pelaires''”, que en castellà defineix a les persones encarregades de preparar la llana per teixir. Actualment el mot “''pelaire''” ha quedat com a gentilici no oficial que els biesquencs porten amb orgull.

Biescas va començar a formar-se com a nucli de població a l’[[edat mitjana]], donada la seva situació estratègica com a encreuament de camins. La primera vegada que apareix documentada la seva existència és al Cartulari de Sant Joan de la Penya, entre 1020 i 1030.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Ubieto Arteta|nom = Antonio|títol = Historia de Aragón. Tomo IV. Los pueblos y los despoblados I|url = |edició = |llengua = castellà|data = 1984|editorial = ANUBAR|lloc = Zaragoza|pàgines = |isbn = 8470132083}}</ref> En un document oficial de 1391 apareix amb la denominació de Biescas Sobirón.<ref>{{Ref-web|url = http://www.biescas.es/index.php/tierra-de-biescas/historia.html|títol = Aproximación a la historia de Biescas|consulta = Gener 2015|llengua = castellà|editor = Ajuntament de Biescas|data = }}</ref>

Biescas ha estat des de sempre una [[vila]] de reialenc i va tenir dues parròquies eclesiàstiques, Sant Salvador i Sant Pere; encara que es té notícia de dos temples més, el de Sant Torcuato i el de Sant Esteve. Igualment està documentat que la seva ermita de Santa Elena va ser "reconstruïda" en 1253 per [[Jaume I]] i dotada amb privilegis per [[Ferran el Catòlic]] en 1484 i per [[Carles I]] a 1525.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Estaún Villoslada|nom = Pedro|títol = Ermita de Santa Elena de Biescas. Lugar emblemático del Valle de Tena|url = |edició = |llengua = castellà|data = 2005|editorial = Barrabes editorial|lloc = Zaragoza|pàgines = |isbn = 84-95744-57-0}}</ref>

Al {{segle|XVI}}, [[Felip II]] va ordenar fortificar el congost de Santa Elena per protegir els seus regnes de possibles amenaces procedents de més enllà dels [[Pirineus]]. Amb aquesta finalitat, a la veïna [[Jaca]] es va edificar la Ciutadella<ref>{{Ref-web|url = http://www.ciudadeladejaca.es/historia.html|títol = Ciudadela de Jaca: una puerta abierta a la história|consulta = Gener 2015|llengua = castellà|editor = |data = }}</ref> i altres defenses encara visibles a les valls dels rius [[Riu Aragó|Aragó]] i Ara. En aquest context, els dies 6 i 7 de febrer de 1592 vuit-cents bearnesos van envair i ocupar Biescas i la Vall de Tena durant onze dies, sent després derrotats en el ''Barranc des Luterians''.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Gascón Pérez|nom = Jesús|article = La "jornada de los bearneses", epílogo de la resistencia aragonesa contre Felipe II|publicació = Bulletín Hispanique, vol 106|url = |data = 2004|pàgines = 471-496}}</ref>

Durant la [[Guerra Civil espanyola]] (1936-1939) Biescas va ser gairebé arrasada. En iniciar-se el conflicte la vila va ser ràpidament conquerida pel bàndol rebel i es va veure involucrada en la Batalla de Sabiñánigo, entre setembre i novembre de 1937. En aquesta batalla la 43^a i la 27^a divisions de l'exèrcit de la [[II República Espanyola]] van llançar una ofensiva contra els rebels, concretament contra la I brigada de la 51^a Divisió Nacional i voluntaris locals com els Panteres de la Vall de Tena i la Companyia d'Esquiadors. Biescas va ser recuperada per efectius republicans al començament de l'ofensiva i s'estima que durant el transcurs de la batalla el nombre total de morts (civils i mobilitzats) va ser d'unes 6000 persones.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Gómez|nom = Esteban C.|títol = El eco de las descargas. Adiós a la esperanza Republicana.|url = |edició = |llengua = castellà|data = 2002|editorial = ESCEGO|lloc = Barcelona|pàgines = |isbn = 84-607-6352-8}}</ref>

* '''Torraza dels Acín.''' Al nucli urbá destaca un habitatge militar d'origen medieval actualment convertit en museu. Aquesta casa forta va ser construïda en 1580 per l’''infanzón'' Joan d'Acín, com a símbol de la seva posició econòmica i social. És un edifici de pedra, magnífic representant de l'arquitectura popular de la seva època.<ref>{{Ref-web|url = http://www.biescas.es/index.php/tierra-de-biescas/monumentos-y-lugares/133-museo-de-la-torraza.html|títol = Museo de la Torraza|consulta = Gener 2015|llengua = castellà|editor = Ajuntament de Biescas|data = }}</ref>