Tamarit de Llitera: diferència entre les revisions

Tamarit està situat al peu de la [[Serra de la Gesa]], dominat per una torre de construcció àrab en loal tossal de la Pleta, que formava part del Castell de Tamarit conegut popularment com a ‘Castell dels Moros'. En l'actualitat estesaquestes runes estansón envoltades pel Parc Forestal del Castell on hi ha una àrea recreativa i la Roca la Botella (monument megalític) i des d'on sees pot contemplar tot Tamarit.

LoEl nucli antic del municipi es va anar construint sota la protecció del Castell i encara avui es pot apreciar la seuaseva estructura medieval. Al centre històric està el carrer Caballeros amb cases que daten dels segles XVII i XVIII, la Plaça Major amb l'església de [[Santa Maria la Major de Tamarit de Llitera|Santa Maria la Major]] d'estil [[Arquitectura romànica|romànic]] originalment i amb reformes posteriors (la darrera la de l'any 2010), loel carrer Sant Antoni i el Carrer Bisbe Miranda. LoEl centre comercial del poble sees centra amb loel Passeig de l'Hortàs i la Plaça Espanya amb la Casa de la Vila que va ser reformat l'any 1992 i que encara conserva l'estructura de l'antiga façana d'estil aragonès.

EstaLa vila tal vegada tingué una existència prehistòrica; en l'època romana fou pas d'importants comunicacions. LosEls àrabs, que s'apoderaren de la població el [[714]], esen fortificaren loel primer dels dos castells que llavors ja hi havia, si bé hi restaren cristians mossàrabs que més endavant demanaren auxili a [[Sanç Ramírez]], llavors ocupat per la presa de [[Barbastre]], i que per fi assoliren apoderar-se de Tamarit lo [[1065]]; encara que els àrabs la recobraren dos anys més tard, fou per poc temps. “El Cid” la conquerí el [[1071]], en la campanya en què també s'apoderà de [[Fraga]], [[Montsó]] i [[La Granja d'Escarp|Escarp]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Zurita |nom=Jerónimo |títol=Anales de la Corona de Aragón |url= |llengua= |editorial= |data= |pàgines=I.XXII }}</ref> [[Alfons II d'Aragó]], el [[1169]], l'atorgà [[Carta de poblament]], donant-li el [[Fur de Saragossa]], elegí lloc pel seu palau i es reservà 4 jugades (1 hectàrea) de terra de sembrat, més d'altres 3 per a sengles capellans, i els forns, los banys i les carrerades.

LoL'any [[1174]] [[Alfons el Cast|Alfons lo Cast]] donà la vila en dot a [[Sança de Castella i de Polònia|Sança de Castella]]; l'any següent confirmà i addicionà la Carta-poble. En tres ocasions ajudaren losels de Tamarit a [[Jaume el Conqueridor]] a sufocar altres tantes rebel·lions. LoL'any [[1316]] loel rei disposà i establí el règim i govern de la vila, i sis anys després se li permeté l'elecció dels seus [[Jurats]], que el [[1323]] se fixaren en 3 i els consellers en 30.

LoEl [[1356]], [[Pere el Cerimoniós]] donà Tamarit al comte [[Enric de Trastàmara]], i allí, en l'anomenat Palau, nasqueren loel seu fill [[Joan I de Castella|Joan]], futur rei de [[Castella]], la infanta Joana de Castella. LoL'any [[1373]], loel rei incorporà de nou la vila a la [[Corona d'Aragó]]. LoEl [[1414]] es convertiren los [[jueu]]s de Tamarit.

LoEl [[1591]], fra Andreu, germà del [[rei de Portugal]], fundà un convent de l'[[Orde dels Agustins Descalços]] amb auxili de [[Felip II de Castella]]. LoEl [[1640]], durant la [[Guerra dels Segadors]], la major part de l'exèrcit de [[Felip IV de Castella]] estava a Tamarit, Fraga i [[Tortosa]]. LosEls de [[Lleida]] sorprengueren a Tamarit les host de [[Navarra]]. LoEl [[1641]] entra en la vila el general francès [[Philippe de La Mothe-Houdancourt]], i havent tornat loel [[18 de maig]] de [[1642]], la vila es posà en armes i matà un nebot de La Motte, pel qual este prengué grans represàlies. A l'església les seues tropes donaren mort a 33 persones i la vila fou saquejada i cremada en part que, l'any següent, estava quasi deshabitada i el [[1647]] només comptava amb 43 veïns.

LoEl [[1664]] es confirmà la qualitat de cavallers als veïns de Tamarit. LoEl [[1696]], loel comissari reial [[Jeroni Torrellas]] féu ordenació per al règim de la vila. Hi havia un cos de 20 consellers, i abans existia un batlle que administrava justícia, un jurat de l'estat pla i un altre de llogarets; una alna que entenia de pesos i mesures, un racional per la fidelitat dels contes, i un clavari o tresorer, més 10 consellers de la borsa de Nobles.

LoEl [[1716]] sees celebrà una concòrdia entre el bisbe de Lleida, la vila i les monges del monestir de [[Sant Hilari de Lleida]] d'aquella ciutat (abans del [[Pedregal]], de [[Tàrrega]]), en virtut del qual s'instal·laren en loel monestir de Nostra Senyora del Patrocini, conservant totes les rendes que tenien a Catalunya. LoEl [[1740]], el rei concedí a Tamarit losels quatre oficis de regidors, dos de l'estat noble i dos de l'estat pla, elegits i sortejats, amb la sola obligació de la “media annata” cada quinze anys. LoEl mateix any fou la fundació dels [[Escolapis]]. L'any 1809, les tropes de la vila, recolzades per altres partides comanades per l'aragonès Perena i el català [[Baget]], obligaren al general francès a retirar-se del país. L'[[1 d'abril]] los francesos ocuparen la vila, que passà diverses vegades a mans d'uns i altres.