Joaquim Homs i Oller: diferència entre les revisions

En acabar la guerra fou objecte de recriminacions per no haver aprofitat el viatge a París per a passar al bàndol franquista, i es veié forçat a traslladar-se a [[València]]. El clima hostil instaurat per la dictadura, juntament amb el seu caràcter retret, feu que, a partir del 1942, de retorn a Barcelona, dediqués tot el temps disponible a escriure música sense manifestar-se públicament; així, al llarg dels anys, Homs arribà a crear més de 200 obres.<ref>{{GEMUS|11631}}</ref>

 

 

La seva vinculació amb el dodecafonisme s'intensifica a partir de 1954 i Homs s'allunya de la tècnica harmònica tonal com a principi constructiu i unificador: desenvolupa les sèries de dotze notes en formes i combinacions diverses i explora nous camps d'expressió musical sense que per això les seves composicions s'allunyin mai d'un sentit proporcional i equilibrat. Són sens dubte ''Polifonia'' (1954) i ''Trio per a flauta, oboè i clarinet baix'' estrenada també per la SIMC en el seu XXX festival aquesta vegada amb seu a Estocolm, les partitures que marquen la nova direcció. La seva producció des d'aleshores s'intensifica: ''Via Crucis'' (1956) sobre texts de [[Fernando Maristany y Guasch]]; ''Sextet'' (1959); ''Invencions'' per a clarinet i piano (1962); ''Dos invencions per a dos pianos'' (1964); ''Polifonia per a onze instruments de vent'' (1965); ''Trio'' (1967); ''Quartet'' (1968); ''Quintet'' (1971); ''Impromptu'', per a guitarra i percussió: ''10 Responsoris'' per a cor mixt; ''Les hores'' amb text de [[Salvador Espriu]], aquesta vegada per a flauta, oboè i clarinet baix i contralt. ''Presencies'', que fou premi Ciutat de Barcelona el 1967 i està construïda en set moviments per a orquestra, entre altres obres de la seva àmplia producció.