Solstici: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiquetes: Substitució Revertida escolar editor visual |
m Revertides les edicions de 85.192.73.146. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 1:
{{Solstici-equinocci}}
El '''solstici''' és cadascun dels dos moments de l'[[any]] en què el [[Sol]] té la màxima [[declinació (astronomia)|declinació]] (distància angular) respecte a l'[[equador celeste]].
En el solstici d'estiu de l'[[hemisferi nord]], el Sol arriba al zenit al migdia sobre el [[tròpic de Càncer]] i en el solstici d'hivern arriba al zenit al migdia sobre el [[tròpic de Capricorn]].
Una altra manera d'entendre el significat de solstici és de referir-nos a la durada del dia (en astronomia, el dia comprèn el temps en el qual el Sol es troba per damunt de l'horitzó, és a dir, el temps que transcorre entre la sortida del sol i la posta). Aquesta durada és variable al llarg de l'any. Hi ha dos dies a l'any en què arriba als valors extrems: el dia més llarg correspon al solstici d'estiu, i el més curt, al solstici d'hivern. El solstici d'estiu marca el pas de la [[primavera]] a l'[[estiu]], alhora que el solstici d'hivern marca el passatge de la [[tardor]] a l'[[hivern]]. A l'[[hemisferi sud]], se'n diu ''solstici d'estiu'' del solstici del mes de desembre, i ''solstici d'hivern'', del solstici del mes de juny, prenent en compte la diferència d'estacions entre els dos hemisferis.
== Solstici d'estiu ==
[[Fitxer:Earth-lighting-summer-solstice EN.png|miniatura|esquerra|Il·luminació de la [[Terra]] durant el solstici d'estiu]]
En el '''solstici d'estiu''' de l'hemisferi nord (també anomenat solstici de juny), el Sol es troba en la posició més septentrional (més al [[nord]]), és a dir, sobre el [[tròpic de Càncer]], a +23° 26′ de declinació. Físicament, el solstici d'estiu correspon al moment en què la part de l'eix de rotació de la [[Terra]] situada a l'hemisferi nord es troba més pròxima a la direcció Terra-Sol. Això s'esdevé entre els dies 20 i 21 del mes de juny. La data i l'hora exactes en varien cada any.
== Solstici d'hivern ==
{{AP|Solstici d'hivern}}
[[Fitxer:Earth-lighting-winter-solstice EN.png|miniatura|esquerra|Il·luminació de la [[Terra]] durant el solstici d'hivern]]
[[Fitxer:ReflectedSolarRadiation Solstices.jpg|miniatura|Dues imatges que mostren la quantitat de llum solar reflectida en els solsticis d'estiu dels hemisferis nord i sud ([[watt]]s/[[m²]])]]
En el '''solstici d'hivern''' de l'hemisferi nord (també anomenat solstici de desembre), el Sol es troba en la posició més meridional (més al [[sud]]), és a dir, sobre el [[tròpic de Capricorn]], a -23° 26′ de declinació. Físicament, el solstici d'hivern correspon al moment en què la part de l'eix de rotació de la [[Terra]] situada a l'hemisferi nord es troba més allunyada de la direcció Terra-Sol. Això s'esdevé entre els dies 21 i 22 del mes de desembre (la data i l'hora exactes també en varien, lògicament, cada any). El dia [[22 de desembre]], el solstici d'hivern (comença aquesta estació, i del llatí ''solstitium'': de ''sol'', i ''stare'', 'estar parat') és el dia més curt de l'any perquè el Sol tarda menys en donar la volta i es pon molt aviat. Hi ha aproximadament 9 hores de "dia" i 15 hores de "nit" en una latitud de 40º N. A partir d'aquesta data, la durada del dia comença a créixer. El dia 21 de març s'arriben a igualar el dia i la nit (12 hores cadascun), per això s'anomena ''[[equinocci]]'' ''de primavera'' (comença aquesta estació, del llatí ''aequinoctium'': ''aequus'' 'igual', ''noctis'', 'nit'). Després continua augmentant la duració del dia fins al 21 de juny, el solstici d'estiu, el dia més llarg de l'any --i, per tant, la nit més curta--. Ara és a la inversa (del llatí ''inversum'', 'girat'), 15 hores de "dia" i 9 hores de "nit". Com es pot observar, hi ha una simetria.
A partir d'eixa data, la durada del dia va minvant. El 23 de setembre (del llatí ''september'', el setè mes, ja que l'any romà primitiu començava l'1 de març) és l'equinocci de tardor (comença aquesta estació, 12 hores de "dia" i 12 hores de "nit").
I el dia segueix reculant davant de la nit fins a arribar al dia més curt, el solstici d'hivern, i es completa així el cicle solar.
== Tradicions ==
Hi ha una relació directa entre les dates de les festes populars i aquestes dates singulars. Eren festes paganes celebrades des de temps primitius (sobretot els dos solsticis): es feien celebracions rituals amb l'encesa de fogueres.
Posteriorment, la religió catòlica s'hi va adaptar: [[Nadal]] al solstici d'hivern, [[Nit de Sant Joan|sant Joan]] (fogueres) al solstici d'estiu, i també, [[Josep de Natzaret|sant Josep]] (les [[Falles]] valencianes) a l'equinocci primaveral i [[Miquel (arcàngel)|sant Miquel]] a l'equinocci de tardor.
== Vegeu també ==
* [[Equinocci]]
* [[Colur]]
== Referències ==
{{Projectes germans|commons=Solstice}}
{{referències}}
{{Autoritat}}
{{Viccionari-lateral|solstici}}
[[Categoria:Fenòmens astronòmics]]
| |||