Elit: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Plantilles
Línia 4:
Dins d'una mateixa societat poden existir diferents elits, depenent dels interessos particulars de cadascuna d'elles. L'existència d'aquestes elits en plural es relaciona amb la creixent diferenciació de la societat. En la mesura que diferents camps socials es van fent cada vegada més autònoms (art, economia, ciència, política, etc.), Van emergint elits sectorials que defensen els seus propis punts de vista. Des d'aquest angle, un dels problemes centrals de les societats modernes és la integració horitzontal, és a dir, el manteniment de relacions mitjanament harmòniques entre diferents elits sectorials. D'altra banda, també presenten el desafiament de la integració vertical, és a dir, l'establiment d'un contacte fluid amb el comú de la població.
 
A la història del pensament social aquest tema ha estat estudiat des de l'antiguitat, a partir de conceptes de saviesa i virtut. No obstant això, és cap a finals del {{segle|XVIII|s}} i principis del {{segle|XIX}} quan la noció d'elit cobra gran rellevància. L'aparició del terme elit en el francès està íntimament relacionat amb els ideals republicans, en tant el concepte simbolitza la demanda de què els qui exerceixen el poder han de ser escollits "per les seves virtuts i els seus mèrits" i no pel seu origen familiar.
 
En termes analítics, els pares d'una teoria d'elits són [[Caetano Mosca]] i [[Vilfredo Pareto]], encara que alguns també consideren la rellevància fundacional de [[Robert Michels]], sobretot per la seva llei sobre la creixent [[Oligarquia|oligarquizació]] dels [[Partit polític|partits polítics]] en particular i de les organitzacions socials en general. Un altre autor de gran rellevància és [[Wright Mills]], ja que ell va encunyar el terme d'elit de [[Poder polític|poder]]. Amb aquest concepte es fa referència al nucli de poder que en els [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] es produeix entre les elits econòmiques, polítiques i militars.