Urretxu: diferència entre les revisions

A poc a poc, Vila-real d'Urrechua es comença a configurar com una Vila de fundació formant una estructura econòmica molt homogènia, basada en el comerç (estava ben situada a les infraestructures comercials de l'època) i en l'agricultura-ramaderia. També és destacable l'activitat forestal i la llavors incipient indústria del ferro localitzada a les ferrerías de Mendiaraz, Irigon i Guerra. Aquesta nova indústria farà canviar el nom del riu, ja que el que fins llavors tenia era l'aigua de [[Legazpia]], que passarà a denominar-se [[Urola]] (Ur=aigualeix, Ona=ferrería). No obstant això, i paradoxalment, serà aquesta mateixa situació estratègica la que va obstaculitzar el desenvolupament econòmic de la vila: al ser pas obligat de reis, batallons, etc., té l'obligació de complimentar-los a compte de l'erari públic, amb la despesa que això comportà. Si a això afegim les nombroses desgràcies naturals que assolen Vila-real d'Urretxua, els segles XVI i XVII, i que són una constant de l'època (incendis, pestes i altres malalties), ens trobem amb un cúmul de factors que repercutiran negativament a la població, les aspiracions econòmiques de la qual, culturals i socials, comencen a satisfer-se fora de la Vila. L'emigració es converteix en una llera lògica de sortida, sent la destinació principal [[Amèrica]]. També es detecten desplaçaments de pobladors a la [[Cort noble|Cort]]; alguns d'ells van ser famosos en el camp de l'administració reial del {{segle|XVII}} i van fundar els seus propis palaus a la vila: és el cas dels [[Ipeñarrieta]], [[Areizaga]], [[Nekolalde]]. Conseqüència de tot això, famílies urretxuarres van adquirir més i més prestigi, i d'aquella població homogènia sense tot just diferenciació social, es va passar a una població en què aquestes famílies regiran gairebé amb exclusivitat les destinacions del municipi.

 

 

El {{segle|XX}} va portar la industrialització i l'augment de població, sobretot a partir de la dècada dels 50, conseqüència de la forta immigració. Aquest augment sense precedents va ser el que va condicionar l'estructura urbana, social i econòmica del municipi. Avui dia, Urretxu es pot considerar una població urbana, moderna, amb una indústria avançada i qualificada, amb un sector de serveis en alça i amb unes construccions urbanístiques punteres que li donen un aire de renovació, de població del {{segle|XXI}}. No obstant això, no ha donat l'esquena al seu passat, a la seva història, i ha sabut mantenir els seus orígens de vila medieval, el seu patrimoni històric i les seves tradicions.