Català ribagorçà: diferència entre les revisions

Els reis aragonesos, que disposaven dels dominis del [[Comtat de Ribagorça]] a la riba del [[Riu Isàvena]], de llengua catalana, van conquerir el seu territori seguint les riberes dels rius [[Riu Éssera|Éssera]] i [[Cinca]] en viles que incorporaren l'aragonès com a llengua, mentre que els [[Comtat de Barcelona|comtes de Barcelona]] i [[Comtat d'Urgell|Urgell]] vers el [[1056]], conqueriren la riba de la [[Noguera Ribagorçana]], i més tard els comtes d'Urgell i l'[[Orde del Temple]] conqueririen la [[Llitera]], establint la frontera màxima del català a l'Aragó.<ref>{{ref-llibre|cognom=Griera i Gaja |nom=Antoni |títol=Gramàtica històrica del català antic |url=http://books.google.cat/books?id=v0b42_lShMUC&pg=PA7&dq=Catal%C3%A0+ribagor%C3%A7%C3%A0+occidental+aragones&hl=ca&ei=ZWR9TtSeD4i58gOx5MCzAQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CDcQ6AEwATgK#v=onepage&q&f=false |editorial=[[Institució Patxot]] |data=1931 |pàgines=p.7 |isbn= }}</ref>

El [[benasquès]] és el [[dialecte]] parlat a l'entorn de [[Benasc]], a la riba alta del riu [[Éssera]], fins a [[El Run]] (segons [[Ángel Ballarín Cornel|Ballarín]]). Comparteix alguns trets del ribagorçà i és un [[parlar de transició]] entre l'[[aragonès]] i el [[català]] amb influències del [[Occità gascó|gascó]]. L'adscripció a l'una o l'altra llengua és debatuda.<ref>{{Ref-llibre|cognom=|nom= |títol=Revista de filologia española |volum=vol.3 |url= |llengua=castellà |editorial= |data=1966 |pàgines=75 }}</ref>