Revisió del 21:55, 22 ago 2020 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.419.647 edits m Bot arregla errors de l'editor visual Etiqueta: PAWS [2.1] ← Edició anterior		Revisió del 21:14, 3 des 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.419.647 edits m Manteniment de plantilles Etiqueta: PAWS [2.1] Edició següent →
Línia 40: == Procés de desxiframent == [[Fitxer:Schlusselzusatz 40 (SZ40) Tunny 1.jpg\|miniatura\|La màquina Lorenz SZ40, ''Tunny''.]] De tant en tant, els operadors alemanys utilitzaven la mateixa sèrie d'ajustaments per a dos missatges diferents,cos que se suposava que no s'havia de fer, i, gràcies a això, es va poder descodificar ''Tunny'', ja que la gran complexitat de l'assumpte era que ningú havia vist la màquina, per tant no en coneixien l'estructura. Els criptògrafs havien de fer moltes hipòtesis i suposicions, però si en dos missatges diferents es trobaven el mateix indicador, aleshores els missatges es deia que estaven ''in depth'' (a fons) o la circumstancia anomenada ''depth'' (fons) llavors sabien que s'havia utilitzat el mateix codi. Amb aquest descobriment, estiu de 1941 la secció de recerca a Bletchley Park va trobar la manera de destruir ''Tunny''.<ref>{{Ref-web\|url=https://cs.stanford.edu/people/eroberts/courses/soco/projects/2008-09/colossus/depths.html\|títol=Depth Attack\|consulta=17/11/2016\|llengua=anglès~~\|editor=~~\|data=}}</ref><ref name=":0" /> Abans de l'octubre de 1942, quan es van introduir els llibres QEP, llibres de configuració d’un sol ús que eren  enviats als receptors dels missatges perquè poguessin descodificar la clau, l'operador emissor enviava al receptor la posició inicial de les 12 rodes transmetent un grup de 12 lletres sense xifrar. La primera de les 12 donava la posició de la primera ''psi'' ''wheel'', les rodes de segon nivell.<ref>{{Ref-web\|url=https://oilulio.wordpress.com/2014/07/20/encrypting-to-known-text-with-tunny/\|títol=ENCRYPTING TO KNOWN TEXT WITH TUNNY\|consulta=17/11/2016\|llengua=anglès~~\|editor=~~\|data=20/07/2014}}</ref> A Bletchley Park, a aquests grups de lletres els hi van posar el nom de indicadors dels missatges. A vegades, l'emissor expandia les 12 lletres de l'indicador en 12 noms sense xifrar.<ref name=":0" /> Quan al 30 d'agost de 1941 es van interceptar dos missatges amb el mateix indicador, Bletchley Parrk va sospitar que era un depth. Va resultar que la primera transmissió havia sigut corrompuda per soroll atmosfèric, i, a petició de l'operador receptor, van tornar a enviar el missatge. Si 'emissor hagués enviat el missatge exactament idèntic, l'ús de la mateixa roda d'ajustaments hauria deixat a Bletchley Park sense possibilitats. No obstant, durant la segona transmissió, l'emissor va introduir abreviacions i petits canvis. Així que el depth consistia en dos missatges gairebé idèntics encriptats seguint la mateixa seqüència.<ref name=":0" /> Línia 105: '''[[Alan Turing]]''' era un informàtic teòric, matemàtic, criptoanalista i lògic. A l’edat de 22 anys, el 1935, va ser escollit com a membre de [[King's College, Cambridge\|King’s College]] a Cambridge, un dels col·legis de la universitat. Durant els primers anys de la guerra, Turing va trencar el codi naval dels alemanys, Enigma, i va produir el disseny lògic de la Bomba, una màquina electromecànica que trencava els codis nous, que Enigma generava cada dia. A la base de Bletchley Park hi havia centenars de Bombes que es dedicaven a atacar Enigma cada dia. Turing es va unir a l’attac a ''Tunny'' durant un poc temps el 1942, contribuint amb un mètode criptoanalític que va ser fonamental conegut com a ''[[Turingery]]''. El 1945, inspirant-se en el Colossus, Turing va dissenyar un ordinador digital electrònic amb programes emmagatzemats, el [[Authomatic Computing Engine]] (ACE). Amb aquest aparell, Turing va ser pioner en la descoberta de la [[Intel·ligència artificial\|Intel·ligència Artificial]]. També va ser pioner en la disciplina de la [[Vida artificial\|Vida Artificial]], utilitzant l’ordinador [[Ferranti Mark I]] de la Universitat de Manchester per modela creixement biològic.<ref name=":0" /> '''[[William T. Tutte]]''' es va especialitzar en química a [[Trinity College (Cambridge)\|Trinity Colledge]], Cambridge però de seguida es va sentir atret per les matemàtiques. A principis de 1941 va ser recrutat a Bletchley Park, unint-se a la secció de recerca. Primer va treballar amb la màquina de xifrar Hagelin, la C-37 específicament, construïda per la marina francesa i utilitzada per aquesta i les cooperacions franceses i angleses.<ref>{{Ref-web\|url=http://cryptomuseum.com/crypto/hagelin/c37/index.htm\|títol=Hagelin C-37\|consulta=13/11/2016\|llengua=anglès~~\|editor=~~\|data=}}</ref> Després, l'octubre de 1941, es va passar a ''Tunny''. La feina que Tutte va fer, incloent-hi la deducció del 'estructura de la màquina ''Tunny'', pot ser comparada en importància a la feina que Turing va fer amb Enigma. En acabar la guerra, se li va donar una beca de recerca en matemàtiques a Trinity College, amb la qual va descobrir la [[teoria de grafs]].<ref name=":0" /> == Conceptes erronis sobre el Colossus ==

Colossus: diferència entre les revisions