Estàter: diferència entre les revisions

A Grècia, el metall més usat per les monedes era la plata, no l'or. A [[Egina (illa)|Egina]], l'estàter de plata s'anomenava στατὴρ Αἰγιναῖος (estàter d'Egina) i equivalia a una didracma de 194 gramsgrans, i entre els [[Corint|corintis]] equivalia a un tridracma de 135 grams, que a [[Sicília]] s'anomenava δεκάλιτρος στατήρ ("Dekalitros statér"), perquè tenia un valor de deu vegades el d'una [[litra]]. A Sicília s'usava també la litra com a estàter, com a mesura del pes i del valor local de les monedes. A Itàlia, les monedes que s'haurien hagut de dir estàters es deien [[Nummus]].

Les monedes encunyades amb aquest material en temps antics a l'Àsia menor eren conegudes com a estàters, i es coneixen estàters Φωκαϊκοί (de [[Focea]]) i Λαμψακηνοι (de [[Làmpsac]]), i Demòstenes parla d'un estàter de [[Cízic]] que tenia un valor de 28 dracmes àtiques, totes elles fetes d'electre. Es creu que podien ser equivalents en valor a un [[dàric]]. Els estàters de Làmpsac i de Cízic pesaven 248 gramsgrans i se n'han trobat en abundància.<ref>{{ref-web |cognom=Smith |nom=William (ed.) |url=http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0063%3Aalphabetic+letter%3DS%3Aentry+group%3D4%3Aentry%3Dstater-cn |consulta=6-XII-2020 |títol=Stater |obra=A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890)}}</ref>