Diferència entre revisions de la pàgina «Y basca»

860 bytes afegits ,  fa 9 mesos
ref i imatge
m (estandarditzant codi encapçalaments i llistes)
(ref i imatge)
{{Mapa Línia TAV Y Basca}}
 
La '''Y Bascabasca''' (en [[èuscar]] ''Euskal Y'') és el nom amb què es denomina, per la forma del traçat sobre el mapa, la '''línia ferroviària d'alta velocitat [[Vitòria]] - [[Bilbao]] - [[Sant Sebastià]] / Frontera francesa''', que unirà les tres capitals d'[[Comunitat autònoma del País Basc|Euskadi]] amb elMadrid [[Penínsulai Ibèrica|centrel'Estat peninsular]] i [[França]]francès.
 
La línia tindrà 175 [[km]], dels quals 157 seran en via doble i 37 en via única. Tindrà 23 túnels i 44 viaductes. La Y Basca tingué un pressupost inicial de 4.178 milions d'euros, esdevenint així l'obra més costosa de la [[història del País Basc]]. Es preveia que la connexió Vitòria-Bilbao estigués enllestida el 2013 i el ramal [[Guipúscoa|guipuscoà]] el 2016.
 
El model de l’alta velocitat al País Basc no és diferent del de la resta de l'Estat espanyol, però sí que ho és la complexitat de l'obra per l'[[orografia]]. De fet, set de cada deu quilòmetres del traçat són ponts o viaductes, amb l'impacte sobre l'entorn que això provoca.<ref name=":0">{{Ref-web|títol=Tres dècades de resistència a l’alta velocitat basca|url=https://directa.cat/tres-decades-de-resistencia-a-lalta-velocitat-basca/|data=2020-10-13|consulta=2020-12-08|llengua=ca|editor=''Directa''|nom=Xavi|cognom=Bosch}}</ref>
La Y Basca té un pressupost de 4.178 milions d'euros, esdevenint així l'obra més costosa de la història del País Basc.
 
== Oposició popular ==
Es preveu que la connexió [[Vitòria]]-[[Bilbao]] estigui enllestida en [[2013]] i el ramal [[Guipúscoa|guipuscoà]] en [[2015]] o [[2016]].
[[Fitxer:Aht gelditu banner 001.JPG|miniatura]]
DiversosNo obstant el suport de [[Partit Nacionalista Basc|PNB]], [[Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra|PSE]] i [[Partit Popular del País Basc|PP]] a l'AHT, diversos grups ecologistes, sindicats, partits polítics i organitzacions locals com ara [[Ecologistes en Acció]], [[Batasuna]], [[Aralar]], [[ELA-STV]] i [[Langile Abertzaleen Batzordeak|LAB]] s'oposen a la construcció d'aquesta línia argumentant que tindrà un cost econòmic, social i mediambiental excessiu.
 
La de l'alta velocitat és la història de la lluita ecologista més llarga en terres basques. L'oposició es remunta a l'any 1993, amb la creació de la ja dissolta Assemblea contra el TAV, que va participar després en la plataforma [[AHT Gelditu! Elkarlana]], impulsada el 2001.<ref name=":0" />
== Polèmica ==
Diversos grups ecologistes, sindicats, partits polítics i organitzacions locals com ara [[Ecologistes en Acció]], [[Batasuna]], [[Aralar]], [[ELA-STV]] i [[Langile Abertzaleen Batzordeak|LAB]] s'oposen a la construcció d'aquesta línia argumentant que tindrà un cost econòmic, social i mediambiental excessiu.
 
No obstant això, els tres principals partits amb representació al [[Parlament basc]] ([[Partit Nacionalista Basc|PNB]], [[Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra|PSE]] i [[Partit Popular del País Basc|PP-PB]]) donen suport a la Y Basca.
 
== Referències ==
<references />
{{LAV a Espanya}}
 
7.638

modificacions