Els castellans: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
m Manteniment de plantilles
Línia 9:
 
== L'estil ==
Tot i tenir un origen periodístic, l'obra s'ha de considerar una mostra de [[literatura memorialística]]. Amb tot, els fets relatats són ficcionals, no estrictament autobiogràfics, ja que, com explica el mateix autor, “La intenció inicial és parlar de la infància i això ja és fer ficció perquè les coses que vius com a nen sempre les vius per primera vegada, sense records; són fantasia. És quan ets gran que necessites les estratègies de la ficció per explicar-ho.”<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom = Castells|nom = Ada|article = Un tros de conversa amb Jordi Puntí|publicació = El Punt Avui|url = http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/403410-jordi-punti.html|data = 12/05/11|pàgines = }}</ref> Puntí combina l'humor, la crueltat i la tendresa, i el seu estil és sobri, elegant i, sovint, irònic.
 
== Intenció de l'obra ==
Amb aquest llibre Puntí ha volgut explicar “com els tòpics i prejudicis de la immigració espanyola dels anys setanta ara es repeteixen amb la nova immigració”, ja que, segons l'autor, “la por al desconegut i la sensació d'invasió són les mateixes ara que abans”.<ref name=":0" /> D'altra banda, l'obra és també una reflexió sobre el caràcter dual de la identitat cultural catalana, que Puntí considera "bicèfala" per la coexistència de referents culturals catalans i castellans.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Pons|nom = Pere Antoni|article = "Vull explicar la immigració afrontant-ne els tabús"|publicació = Suplement de Cultura del Diari de Balears (nº 476)|url = http://www.traces.uab.cat/tracesbd/dbalears/2011/dbalears_a2011m5d21n506p3sespira|data = 23/10/2010|pàgines = }}</ref> Així mateix, també es pot llegir com un relat d'iniciació a la vida, d'entrada a l'edat adulta.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Pons|nom = Pere Antoni|article = "Quan s'instal·laren a Catalunya. 'Els castellans', de Jordi Puntí"|publicació = Suplement de Cultura del Diari de Balears (nº 504)|url = http://www.traces.uab.cat/tracesbd/dbalears/2011/dbalears_a2011m5d7n504p1sespira|data = 7/5/2011|pàgines = }}</ref>
 
== Recepció ==
Pel que fa a la vessant estrictament literària de l'obra, la crítica ha destacat que l'autor és un "observador intel·ligent i perspicaç, resistent acèrrim a la nostàlgia banal i, a canvi, astut i perceptiu analista de la maduració moral del mateix narrador”,<ref name=":1">{{Ref-publicació|cognom = Gràcia|nom = Jordi|article = Afinada memòria|publicació = El País|url = http://elpais.com/m/diario/2011/06/09/quaderncat/1307580979_850215.html|data = 9/6/2011|pàgines = }}</ref> i també que “evoca els ambients amb gran talent”<ref name=":2">{{Ref-publicació|cognom = Guillamon|nom = Julià|article = "Las dos culturas"|publicació = Culturas. La Vanguardia.|url = http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE05/PUB/2011/04/27/LVG201104270115CB.pdf|data = 27/04/2011|pàgines = }}</ref> i “ofereix un retrat ambivalent -crític i admiratiu al mateix temps”.<ref name=":2" />
Pel que fa a la vessant d'anàlisi sociològica de l'obra, se n'ha valorat que “té la virtut de posar sobre la taula una realitat de la que públicament no es parla gaire”,<ref name=":2" /> i que “traça la geografia dels prejudicis socials i de la por d'allò que és diferent”.<ref name=":1" /> Amb tot, també ha estat remarcat que l'obra defuig de tractar les conseqüències de l'emmirallament de la cultura catalana en la castellana.<ref name=":2" />
 
Línia 22:
 
== La immigració espanyola en la literatura catalana. ==
El fenomen de la immigració espanyola a Catalunya ha estat representat en la literatura catalana des de la dècada de 1930. D'aquells primers anys destaquen les aportacions de [[Carles Sentís i Anfruns|Carles Sentís]],<ref>{{Ref-publicació|cognom = Sentís|nom = Carles|article = "Vint-i-vuit hores en transmiserià"|publicació = Mirador|url = |data = Octubre 1932-Gener 1933|pàgines = }}</ref> [[Irene Polo]],<ref>{{Ref-publicació|cognom = Polo|nom = Irene|article = "Catalans, castellans... Un problema més greu que el problema minaire, a Sallent"|publicació = L'Opinió|url = |data = març 1933|pàgines = }}</ref>[[Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau|Josep Maria de Sagarra]],<ref>{{Ref-publicació|cognom = Sagarra|nom = Josep Maria de|article = "Poesia murciana"|publicació = Mirador|url = |data = 10 d'agost 1933|pàgines = }}</ref> [[Josep Maria Planes i Martí|Josep Maria Planes]],<ref>{{Ref-llibre|cognom = Planes|nom = Josep Maria|títol = Nits de Barcelona|url = |edició = |llengua = Català|data = 1931|editorial = Llibreria Catalonia|lloc = Barcelona|pàgines = 184|isbn = }}</ref>&nbsp;[[Josep Maria Francès i Ladron de Cegama|Josep Maria Francès]]<ref>{{Ref-llibre|cognom = Francès|nom = Josep Maria|títol = Retorn al sol|url = |edició = Edició de Jordi Solé i Camardons|llengua = Català|data = 1936|editorial = Biblioteca Literària de Ponent., Edicions de la Universitat de Lleida|lloc = Lleida, 1998|pàgines = |isbn = }}</ref> o [[Xavier Benguerel i Llobet|Xavier Benguerel]].<ref>{{Ref-llibre|cognom = Benguerel|nom = Xavier|títol = Suburbi|url = |edició = |llengua = Català|data = 1936|editorial = Proa|lloc = Barcelona, 1985|pàgines = 200|isbn = 8475880576}}</ref> Després de la [[Guerra Civil Espanyola]], el tema no reapareix com a tòpic literari en català fins a la dècada de 1960, amb les obres de [[Francesc Candel Tortajada|Francesc Candel]] (''[[Els altres catalans]]''), [[Concepció González Maluquer|Concepció G.Maluquer]], [[Robert Saladrigas i Riera|Robert Saladrigas]] o [[Josep Maria Palau i Camps]], entre d'altres.
 
== Referències ==