Sahaba: diferència entre les revisions

AEn l'[[islam]], els '''sahaba''' (en àrab '''الصحابة''', ''aṣ-ṣaḥāba''), literalment els '''companys''', és com es coneixen els primers [[musulmans]] i [[musulmanes]] que van conèixer personalment el [[profeta]] [[Muhàmmad]]. El mot és en plural; el singular és '''sahabí''', en masculí, i '''sahabiyya''', en femení ('''صحابي''', ''ṣaḥābī'', i '''صحابية''', ''ṣaḥābiyya'', respectivament).

Com que els hadits no es van posar per escrit fins a molts anys després de la mort de Muhàmmad, els isnads o cadenes de transmissió, que permetien reconstruir les persones que havien transmès oralment el hadit, esdevindran fonamentals per tal de donar validesa a l'episodi transmès. En aquest sentit, que el primer enllaç de la cadena sigui un ''sahabí'' o una ''sahabiyya'', que hagués tingut contacte directe amb Muhàmmad, esdevé fonamental. Que el següent enllaç fos un [[tabiín|tabi]] o "company del company", esdevé un segon criteri de validesa, així com que el tercer transmissor fos un ''[[tabi at-tabiín]]'' o "company del company del company", un musulmà de la tercera generació.

Alguns musulmans afirmen que hi va haver més de dos-cents mil companys. La tradició islàmica creu que el darrer sermó del darrer [[hajj|pelegrintatgepelegrinatge a la Meca]] de Muhàmmad va ser escoltat per cent vint-i-quatre mil creients.

Després de la mort de Muhàmmad, ben aviat la comunitat musulmana (l'[[umma (islam)|umma]]) va ser sacsejada per conflictes vinculats al lideratge de la comunitatscomunitat. Els principals companys vavan prendre partit en aquests conflictes o hi van ser forçats a prendre'l i els estudiosos posteriors han tingut en compte les seves fidelitats a l'hora de valorar el seu testimoni. Les dues principals branques de l'islam, la [[xiisme|xiïta]] i la sunnita, valoren de forma molt diferent el valor del testimoni dels companys.

Els estudiosos musulmans sunnites classifiquen els transmissors en moltes categories, basades en diversos criteris. El hadit anterior ja n'estableix tres: els ''sahaba'' (la primera generació), els ''tabiín'' (lesla segona generació) i els ''tabiín at-tabiín'' (la tercera generació). [[Jalal-ad-Din as-Suyutí]] reconeixia onze nivells de companyonia. TotAixí i aixítot, es creu per defecte que tots els companys són justos (''udul''), llevat que es demostri el contrari, és a dir que un company mai mentiria o s'inventaria un hadit, llevat que es demostri que era mentider, de poca confiança o que era contrari a l'islam.