Freqüentatiu: diferència entre les revisions

Els freqüentatius llatins, per l'intermediari del [[llatí vulgar]] sovint en català van perdre la significació d'iteratiu, i per a expressar la iteració s'utilitzen aleshores perífrasis amb els verbs «soler» o «sovintejar», o amb «tenir l'habitud, el costum» o l'adverbi «sovint». També l'article determinat serveix per a donar un sentit freqüentatiu a les expressions de temps: «dijous vaig a la biblioteca» (una vegada) i «els dijous (o el dijous) vaig a la biblioteca (=cada dijous).<ref>{{ref-web |url= http://blocs.cpnl.cat/heureka/2011/02/28/com-sescriuen-els-dies-de-la-setmana-en-sentit-frequentatiu/ |títol= Com s'escriuen els dies de la setmana per donar-los un sentit freqüentatiu? |consulta= 8 de novembre del 2014|obra= |lloc= |editor= [[Consorci per a la Normalització Lingüística]] |data= ''s.d.'' |citació= |ref= }}</ref> És equivalent de «El dijous solc anar a la biblioteca».

En [[llatí]] els freqüentatius es formen entre d'altres pel sufix ''-it'' o en formar un nou verb des del participatiu. De vegades, amb l'evolució de la llengua les significacions dels dos verbs bifurquen, o el verb nofreqüentatiu desapareix en la llengua vulgar. Així per exemple, el freqüentatiu ''cantare'' al llatí vulgar i les llengües romàniques que se'n van derivar va totalment suplantar el verb ''canere'' (''cecini, cantus'' de conjugació més irregular i complex). Molt freqüents a les èpoques arcaica i postclàssica, els freqüentatius perduren a les llengües romàniques.<ref>{{Ref-llibre |cognom= Duque|nom= Pedro J|enllaçautor= |cognom2= |nom2= |autor2= |enllaçautor2= |capítol= |urlcapítol= |editor= |títol= Gramàtica llatina |volum= |edició= traducció d'Esther Artigas, Laura Cabré, Alejandra de Riquer|editorial=Edicions Universitat Barcelona |lloc=Barcelona |data= 2005 |pàgina= 104 |col·lecció= |isbn= 9788447527878 |citació= |ref= }}</ref>

* ''venire, venturus'' venir → ''ventitare'' venir sovint<ref>{{Ref-llibre |cognom= Gel·li|nom= Aule|enllaçautor= Aule Gel·li |cognom2= Montserrat |nom2= Cebrià |autor2= |enllaçautor2=Cebrià Montserrat i Roig |editor= Vicent Ferrís |títol= Les nits àtiques, Volum 3 |url= |format= |consulta= |llengua= |volum= |edició= |editorial= [[Fundació Bernat Metge]] |lloc=Barcelona |data= 1930 |pàgina= 104 |col·lecció= |isbn= 9788472254190 |citació= |ref= }}</ref>

* ''vertere, versum:'' girar → ''versare:'' girar sovint, vessar<ref>{{Ref-llibre |cognom=Bruguera i Talleda|nom=Jordi|enllaçautor= |cognom2=Fluvià i Figueras|nom2=Assumpta|enllaçautor2= |capítol= vessar|urlcapítol=|editor=|títol= Diccionari etimològic|url=|format=|consulta= |llengua= |volum= |editorial=Enciclopèdia Catalana|lloc= Barcelona|data=1996 (2004, 4a edició)|col·lecció= |pàgina = 959|isbn= 9788441225169|citació= |ref= }}</ref>

**xatejar<ref>{{ref-web |url= http://www.einesdellengua.com/Fitxes/Textos/C/clicar.htm |títol= Clicar |consulta= 10 de novembre del 2014 |cognom= |nom= |enllaçautor= |obra= Eines de llengua |lloc= |editor= |citació= Un cas paral·lel és el cas de fer un xat i xatejar(en aquest cas la forma xatar, que s'ha difós en algun mitjà de comunicació, és bastant inadmissible atès que xatejar introdueix el matís freqüentatiu que va associat a aquesta acció).|ref= }}</ref>

**vaporejar, xuclar el vapor d'una cigarreta electrònica<ref>{{ref-publicació |cognom= Termcat|nom= |enllaçautor= TERMCAT |article= |url= http://www.termcat.cat/ca/Actualitat/Noticies/480/ |consulta= 10 de novembre del 2014|publicació= Termcat Notícies n°480|data= {{data inici|2013|9|25}} |citació= Es tracta d'un verb creat a partir del substantiu vapor i el sufix verbal -ejar, sufix que té valor freqüentatiu o iteratiu i que és molt productiu en català. |ref= }}</ref>