Institut d'Estudis Occitans: diferència entre les revisions

 

L'IEO va patir algunes crisis al llarg de la seva història.<ref name=gec/> La més aguda es va passar a la fi dels anys 1970 i a l'inici dels anys 1980, quan es van afrontar dues tendències: una qualificada de "populista" que havia pres el poder, i una qualificada d'"universitària" menada per [[Robèrt Lafont]]. El [[1981]], la tendència "universitària", amb Robèrt Lafont, va ser obligada d'abandonar l'IEO. Això va fer desaparèixer gairebé completament les activitats de recerca científica a l'IEO, que van migrar cap a organismes distints com ara les universitats i l'[[Associació Internacional d'Estudis Occitans]] i, especialment en [[lingüística]], cap al [[Gidilòc]] i el [[Consell de la Llengua Occitana]]. Nogensmenys, l'IEO ha conservat fins avui un paper essencial en el domini de l'animació cultural i en l'acolliment per defecte d'un gran nombre dels militants de la cultura occitana.{{CC}}

 

== Referències ==