Sofala: diferència entre les revisions

Testimonis arqueològics revelen que s'extreia l'or a la zona entre l'any 100 i el 300. Les troballes mostren un establiment àrab fundat a l'entorn de l'any [[700]] i s'ha pogut datar un establiment de comerç d'esclaus del 868/869; als àrabs van seguir els perses que navegaven per la costa d'[[Àfrica oriental]] després del [[915]] però no van ocupar Sofala fins vers una data posterior al [[1100]]; primer els àrabs i després els perses foren capaços de comerciar amb l'or i altres productes que es produïen a [[Zimbabwe]]. [[Al-Masudi]] la situa a l'extrem del país dels [[zandj]] on toca al país '''Wakwak''' (nom probablement onomatopeic) i diu que els reis portaven el títol de ''wakaleme'' (singular ''mkaleme'') però la paraula deriva de ''wafalme'' o ''mfalme'' que vol dir rei en [[suahili]]. Buzurg ibn Shariyar esmenta en la seva obra que un capità d'Oman havia estat portat dues vegades a la regió per turmentes, la primera el 922 i la segona pocs anys després, i descriu fauna identificable; el 945 els wakwaks van atacar Sofala i van destruir diverses viles de la regió. El 982 tres viles de la regió s'esmenten als ''Hudud al-alam'': Maldjan, que podria ser una corrupció per Zanzíbar (que es dóna en suahili), Sofala (seu d'un rei zandj) i Hwfi (no identificada). El 1030 [[al-Biruni]] fa referències als rinoceronts; llavors hi havia comerciants indis establerts a Sayuna, probablement la futura Sena dels portuguesos al [[Zambeze]]. El 1154 [[al-Idrisi]] parla de les mines de ferro i de l'or de Sofala i esmente dues viles: Djabasta i Daghuta (no identificades). Segons la [[Crònica de Quiloa]] (Kilwa) el comerç a Sofala fins al 1190 el van controlar mercaders de [[Mogadiscio]], però que llavors un pescador de Kilwa va arribar casualment a Sofala i al retorn va informar del comerç al seu rei, que hi va enviar un governador; el fet és llegendari però el cert és que efectivament se suposa que Kilwa va enviar governadors a Sofala, si bé probablement al {{segle|XIV}}. Al {{segle|XIII}} Ibn Said al-Maghribi assegura que els noms dels pobles de Sofala no són coneguts excepte la capital Sayuna (identificada amb Sena al Zambeze o amb la Chaona del portuguès Barros que no obstant la situa entre [[Mombasa]] i [[Malindi]]). Altres autors esmenten detalls de la fauna, que en general són acceptats com a corresponents a espècies reals; però les referències geogràfiques no aporten novetats i mostren un baix coneixement. [[Ibn Battuta]] va visitar Kilwa el 1331 i esmenta que Sofala estava a un més de marxa des de "Yufi al país dels limis" que no ha estat identificada. Governava a Kilwa el sultà al-Hasan ibn Sulayman conegut com a Abu l-Mawahib (1310-1333); [[Ibn Battuta]] diu que els regals són objectes de marfil i que l'or no es veu per enlloc més que de manera excepcional (no obstant es coneixen 5 monedes d'or del sultà). Els autors repeteixen una vegada i una altra que Sofala estava al límit del país dels [[zandj]] i a la frontera amb el país dels wakwaks.

 

 

Portugal va enviar a [[Francisco d'Almeida]] a ocupar Kilwa i Sofala l'abril del [[1505]] i el novembre ja s'havien establert a la primera però les atrocitats que van cometre va acabar amb un atac a la fortalesa i les febres van reduir a la meitat el nombre de portuguesos i no es van recuperar fins a l'arribada de [[Nuño Vaz Pereira]] el desembre del 1506. A Sofala Pedro de Anaia (o Anhaya) fou el primer capità general; Sofala fou el primer establiment colonial europeu a l'Àfrica oriental; Anaia va construir una factoria i el fort de Sao Caetano amb pedra portada d'Europa que més tard fou reutilitzada per la catedral de [[Beira]]. Un governador de Kilwa era a Sofala quan els portuguesos hi van construir la fortalesa ([[1506]]). La ciutat era a una illa (la vella Sofala, ja que la Nova Sofala és a terra ferma). [[Diogo da Alcaçova]] va enviar un informe favorable al rei, elogiant la riquesa de Sofala i dient que havia estat al regne de Vealanga, a l'interior a un mes de marxa costa endins; diu que les mines d'or eren a [[Manica]] a 50 llegues a l'oest de Sofala i hi havia altres més llunyanes al regne de [[Butua]]; les construccions de pedra eren anomenades ''synbaoe'', de la que deriva el nom modern de [[Zimbabwe]], que vol dir "Casa de pedra". Els portuguesos foren boicotejats i el comerç de l'or i l'ivori es va desplaçar a petits ports més al nord. [[Illa de Moçambic|Moçambic]] va substituir com escala a Sofala cap a l'Índia el 1507. El 1517 o 1518 Duarte Barbosa va reprendre el comerç de la costa: cotó, seda i perles que venien de Mombasa i Malindi i es bescanviaven per or. El comerç ja mostrava símptomes de decadència el 1574. Les ruïnes que es conserven de Sofala demostren no obstant la grandària i riquesa de la ciutat. El seu port podia contenir suposadament un centenar de vaixells, però els depòsits al·luvials i la desforestació, agreujats amb un canvi del curs del riu, en van disminuir la capacitat progressivament.