Nogais: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Plantilles
Línia 23:
== Societat ==
El poble nogai és constituït per diverses tribus mongoles turquitzades reunides sota el comandament d'Edigü. Es dividien en dos grups: ''qara noghai'', que vivien al Daguestan com a agricultors i ramaders nòmades, i els ''ak noghai'' de Stavropol, antics agricultors sedentaris. Aquesta divisió correspon a l'antiga distinció entre l'horda major (''qara'') i l'horda menor (''aq'').
Es divideixen en quatre tribus majors,'' bujak, edisan, jambulak'' i ''edishkul'', i cinc de menors,'' mansur, kipchak, karamurza, tokhtam'' i ''novruz'', i el sentiment de parentiu tribal era més fort que la identitat nacional. No se sap exactament per què adoptaren el nom ''nogai'' per a la Confederació Mangit; aquest nom fou emprat en les cròniques russes del {{segle|XV}}, i s'escampà per [[Rússia]] i [[Europa]] en el {{segle |XVI}}.
 
Es creu que el nom prové de ''Noghay'', cèlebre cabdill guerrer i ''amir'' de l'Horda Daurada dins l'exèrcit de la qual la tribu mangit arribà a ser dominant. Però aquest va morir el 1300, i el nom s'usarà 150 anys més tard, quan la memòria popular l'havia oblidat, mentre que la imatge d'Edigü resta immortalitzada per una vasta epopeia popular.
La seva societat era organitzada sota principis clànics i tribals, amb un nombre creixent de trets feudals a partir del {{segle |XVI}}. El cap de l'estructura política era el ''biy'', i amb els fills i d'altres parents masculins, els ''murzas'', eren els caps de l'''ulus''. El poder central era força limitat, i els ''murza'' exercien una política exterior sobirana. Després venien els ''nuraddin'', que tenien al seu càrrec la defensa de la frontera occidental, mentre que el ''kekovat'' (tercer rang) era a càrrec de l'oriental. La seva capital era Saraychik, al marge oriental del baix Volga. Endemés de l'aristocràcia feudal, els dignataris religiosos musulmans, sobretot els ''sayyids'', jugaven un rol molt important en la seva estructura social.
 
== Història ==