Càlcul de probabilitats: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles
m Plantilles
Línia 10:
 
== Història ==
El càlcul de probabilitats té el seu origen en l'anàlisi dels jocs d'atzar de [[Gerolamo Cardano]] al {{segle |XVI}}, i per [[Pierre de Fermat]] i [[Blaise Pascal]] al segle XVII. Encara que es tracti d'una moneda simple o de llençar els daus o d'un succés aleatori, repetint moltes vegades, tenim una sèrie de resultats que tenen certes propietats estadístiques, que es poden estudiar i predir. Dos resultats matemàtics fonamentals en aquest sentit són la llei dels grans nombres i el teorema del límit central.
 
Inicialment, en el càlcul de probabilitats es van considerar principalment els esdeveniments discrets, i els seus mètodes eren principalment combinatoris. Però les consideracions analítiques han obligat a introduir variables aleatòries contínues en el càlcul. Aquesta idea té l'origen en la moderna teoria de probabilitats; les bases en van ser establertes per[[Andrei Kolmogórov | Andrei Nikolaevich Kolmogórov]]. Kolmogórov combina el concepte d'univers, introduït per [[Richard von Mises]] i la teoria de la mesura per presentar el sistema d'[[axiomes de la teoria de probabilitats]] l'any 1933. Aviat, el seu enfocament es va convertir en la base indiscutible del càlcul de probabilitats modern.