Herman J. Mankiewicz: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa la Categoria:Alumnes de la Universitat de Colúmbia a partir de Wikidata
m Manteniment de plantilles
Línia 5:
 
== Biografia ==
Mankiewicz va néixer a Nova York l'any 1897 fill d'una família jueva provinent d'Alemanya. Va fer estudis de filosofia a la [[Universitat de Colúmbia]] i després va ser editor de la revista "American Jewish Chronicle". Va participar en la Primera Guerra Mundial i un cop acabada va tornar a Nova York fent d'escriptor per al "New York World". Aviat va ser considerat com un dels escriptors més enginyosos del moment, rivalitzant amb [[George S. Kaufman]], i articles seus van aparèixer en les principals revistes de l'època, com [[Vanity Fair]]. Mankiewicz va cridar l'atenció del productor [[Walter Wanger]]&nbsp;per les seves crítiques publicades a [[The New York Times|New York Times]] i a [[The New Yorker|New Yorker]]<ref>{{Ref-llibre|cognom=Scott Siegel i Barbara Siegel|nom=|títol=The Encyclopedia of Hollywood|url=http://home.fa.utl.pt/~cfig/Anima%E7%E3o%20e%20Cinema/Encyclopedia/The%20Encyclopedia%20of%20HollyWood%20Second%20Edition.pdf|edició=2|llengua=anglès|data=2004|editorial=Facts On File|lloc=Nova York|pàgines=263|isbn=0-8160-4622-0}}</ref> i li va oferir un contracte.
 
El 1926, va començar la seva carrera com a guionista proveint idees per a pel·lícules com ''[[The Road To Mandalay|The Road to Mandalay]]'' (1926), escrivint els rètols de pel·lícules mudes com a ''Gentlemen Prefer Blonde''s (1928). La Paramount el va convertir en el cap del seu departament de guions, des d'on va contractar escriptors de talent amb un estil similar al seu entre els quals destaca [[Ben Hecht]]. Aviat va esdevenir un dels guionistes més ben pagats de Hollywood i el pas del cinema mut a sonor el va beneficiar molt per la seva gran capacitat d'inventar diàlegs per als actors. Va estar contractat per diverses ''majors'': la [[Paramount Pictures|Paramount]] (1926-32), la [[Metro-Goldwyn-Mayer|MGM]] (1933-40) i la [[RKO Pictures|RKO]] (1940, 1944-48).
 
També va ser productor executiu de diferents comèdies dels germans Marx, però els seus excessos en el joc, les festes salvatges i l'alcohol, unit al menyspre que sentia vers Hollywood li van començar a passar factura. Sovint estava en desacord amb els estudis. Una vegada la Warner Brothers li va encarregar el guió d'una pel·lícula de [[Rin Tin Tin]] per castigar-lo. Mankiewicz, aleshores, va presentar un guió en què el gos introduïa un nen dins d'una casa en flames.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Harmetz|nom=Aljean|títol=The Making of The Wizard of Oz|url=https://books.google.cat/books?id=nSFQAQAAQBAJ&pg=PA31&lpg=PA31&dq=Mankiewicz+rin-tin-tin&source=bl&ots=6ten4RS5aq&sig=waMezSffg0zJ2iHbIm_RdULWf6k&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwitvsWS_-3TAhVFNxQKHcYqDZ0Q6AEIRjAJ#v=onepage&q=Mankiewicz%20rin-tin-tin&f=false|edició=|llengua=anglès|data=2013-10-01|editorial=Chicago Review Press|lloc=|pàgines=31|isbn=9781613748329}}</ref>
 
Mankiewicz és conegut sobretot pel seu guió de ''[[Ciutadà Kane]]'' pel qual guanyà un Oscar el 1941 juntament amb [[Orson Welles]]. La contribució de Welles al guió no és del tot clara i possiblement el principal o únic autor del guió fou Mankiewicz.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Kael|nom=Pauline|títol=Raising Kane and other essays|url=|edició=|llengua=anglès|data=1996|editorial=M. Boyars|lloc=Londres|pàgines=|isbn=}}</ref> Després d'aquesta pel·lícula la seva carrera va remuntar un xic, però fou només temporalment.
 
Va morir a Hollywood a 55 anys el mes de març de 1953.