Llengües goidèliques: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles |
m Plantilles |
||
Línia 24:
Restringida en un principi a [[Irlanda]], la branca goidèlica es va començar a estendre en un moment entre els [[Segle III|segles III]] i [[Segle VI|VI]] quan grups irlandesos, anomenats pels romans pel nom genèric de ''Scoti'', van començar a emigrar des d'Irlanda cap als territoris que actualment es coneixen com a [[Cornualla (Gran Bretanya)|Cornualla]], [[Gal·les]] i [[Escòcia]]. Aquells que es van assentar a Cornualla i Gal·les van produir un petit impacte a curt termini, però els colons del regne de [[Dàl Riada]] a Escòcia van acabar assimilant les tribus [[pictes]] (una tribu que potser hauria parlat una llengua britònica) que poblaven el territori escocès. El manx, la llengua goidèlica de l'Illa de Man, és molt proper a l'irlandès parlat al nord-est i a l'est d'Irlanda i a l'actualment extingit [[gaèlic de Galloway]] (al sud-oest d'Escòcia), amb certa influència del [[nòrdic antic]] a través de les invasions dels pobles [[víkings]] i dels antics habitants de [[Gran Bretanya]].
La llengua goidèlica escrita més antiga és l'[[irlandès primitiu]], que es troba en inscripcions en ogham datades a partir del {{segle|IV}}. La morfologia d'aquesta llengua és molt tancada, i de vegades idèntica, a les formes del [[Gal (llengua)|gal]] anteriors i coetànies a la invasió romana de la Gàl·lia. L'etapa següent, l'[[irlandès antic]], s'observa en els marges de manuscrits religiosos escrits en llatí des del segle VI fins al {{segle
El [[gaèlic clàssic]], conegut també com a ''irlandès modern primerenc'', abasta el període des del segle XIII fins al {{segle|XVIII}}, temps durant el qual es va utilitzar en el llenguatge literari a Irlanda i Escòcia. Aquesta etapa lingüística també es coneix com a ''irlandès clàssic'' o “gaèlic hiberno-escocès” per tal de designar aquesta versió escrita estàndard de la llengua. Des del moment en què aquesta versió escrita de la llengua va esdevenir la norma, Irlanda es va considerar la terra nadiua del gaèlic per als literats escocesos.
| |||