Acadèmia platònica: diferència entre les revisions

→‎Fundació: Afegit format de referència
m (Plantilles)
(→‎Fundació: Afegit format de referència)
Encara que l'Acadèmia fos un club exclusiu, no obert al públic,<ref>J. Barnes, ''Aristotle: A Very Short Introduction'', Oxford University Press, 2000, pàg. 31. {{en}}</ref> el cert és que no es pagava res per entrar-hi, si més no en vida de [[Plató]].<ref>Mueller, "Mathematical Method & Philosophical Truth", pàg. 170. {{en}}</ref><ref>D. Nails, ''The People of Plato'', Hackett, 2002, pàg. 249. {{en}}</ref> Per tant, en aquesta època segurament no era pròpiament una [[escola]] en el sentit d'una institució amb una distinció clara entre mestres i estudiants, ni amb un currículum formal.<ref>Mueller, ''Mathematical Method & Philosophical Truth'', pàg. 170-171. {{en}}</ref><ref>Nails, ''The People of Plato'', pàg. 248.</ref> Això sí: quedava molt clar qui pertanyia al grup dels membres més vells, que tenien coneixements per ensenyar, i qui al dels joves, que miraven d'aprendre alguna cosa.<ref>Barnes, ''Academy''. {{en}}</ref>
 
També hi ha constància de dues dones que van ser deixebles de [[Plató]] a l'Acadèmia: [[Axiotea de Fliunt]] i [[Lastènia de Mantinea]].<ref>{{format ref}}-web|url= http://www.hackettpublishing.com/philosophy/women-in-the-academy|títol=Women in the Academy |editor=Hacket Publishing Company|llengua=anglès|consulta= 16 desembre {{en2020}}</ref> Un [[papir]] trobat a [[Oxirrinc]] ([[Egipte]]) esmenta una dona no identificada que havia estudiat successivament amb [[Plató]], [[Espeusip]]<ref>Diogenes Laërtius, iv. 2 {{gr}}</ref> i [[Menèdem d'Erètria]].<ref>POxy 3656 {{gr}}</ref> Aquest fragment explica que "en la seva jovenesa, era ben bonica i plena d'una gràcia no gens estudiada". Aquesta noia havia de ser, indubtablement, o bé Axiotea o bé Lastènia. Totes dues procedien del [[Peloponès]]. D'Axiotea se sap que havia llegit "[[La República]]" de [[Plató]] i després havia viatjat a Atenes per assistir a les seves classes,<ref>Themisti, ''Oracions'', 23, 295C {{gr}}</ref> i que ho feia vestida amb robes d'home,<ref>Diogenes Laërtius, iii. 46. {{gr}}</ref> mentre que Lastènia sembla que va mantenir una relació de parella amb el seu mestre [[Espeusip]], el nebot de Plató.<ref>Ateneu, vii. 279, xii. 546. {{gr}}</ref>
 
Almenys mentre va viure [[Plató]], a l'escola no s'hi va ensenyar una doctrina concreta. Més aviat, Plató (i probablement també altres col·legues seus) proposava problemes perquè els més joves els estudiessin i els resolguessin.<ref name="Dancy">Dancy, ''Academy'', pàg. 2. {{en}}</ref> Està documentat que s'hi proposaven determinades lectures, principalment "Sobre Déu" de [[Plató]], però el més probable és que l'ús de la [[dialèctica]] fos l'exercici més comú.<ref name="Dancy"/><ref>Guthrie, ''A History of Greek Philosophy'', vol. 4, pàg. 21. {{en}}</ref><ref>Barnes, ''Aristotle: A Very Short Introduction'', pàg. 34-36. {{en}}</ref> Segons una història del tot impossible de comprovar, datada uns 700 anys després de la creació de l'Acadèmia, sobre l'entrada hi havia inscrita la frase: "Que no hi entri ningú que no sigui [[Geometria|geòmetra]]".<ref>V. Katz, ''History of Mathematics'', pàg. 67. {{en}}</ref>
11.002

modificacions