Emú de l'illa de King: diferència entre les revisions

Els anys 2014-15, un grup de paleontòlegs encapçalats per l'anglès [[Julian Hume]] realitzaren una recerca de fòssils d'emú a l'illa de King. Era la primera recerca paleontològica rellevant d'ençà de principis de s. {{XX}}, exceptuant els descobriments que féu un historiador natural local (inclosa una closca d'ou única) en els trenta anys precedents. El 2014 Hume i companyia trobaren subfòssils d'emú a [[cap Wickham]] (el cap més septentrional de l'illa King), però quan tornaren un any més tard, l'àrea s'havia convertit en un [[camp de golf]] i als investigadors se'ls negà l'accés. El 2018, aquests advertiren del perill semblant en què es trobaven altres llocs fossilífers de l'illa. També identificaren una zona prop de Surprise Bay en què s'havien trobat subfòssils l'any 1906, però no en pogueren trobar més, ja que l'àrea s'havia recobert d'herba.<ref name="Search"/>

 

[[Fitxer:Freycinet Australian birds.jpg|miniatura|333px|esquerra|Dibuix d'un petit emú i altres ocells d'un mapa del sud-est australià i l'[[illa dels Cangurs]] (1807)]]

Durant el [[Quaternari]] superior (fa 0,7 milions d'anys), petits emús vivien en diverses illes de la costa australiana. A més de l'emú de l'illa de King, també hi havia tàxons a l'illa dels Cangurs (''[[D. n. baudinianus]]'') i a [[Tasmània]] (''[[D. n. diemenensis]]''), entre d'altres, tots ells ara extingits. El tàxon més petit, l'emú de l'illa de King, estava confinat a una petita illa situada a l'[[estret de Bass]], entre Tasmània i el continent australià, a uns 100 km de sengles costes. L'illa de King havia format part del [[pont terrestre]] que unia Tasmània i el continent. Com a conseqüència de la [[plasticitat fenotípica]] els emús de l'illa de King possiblement realitzaren un procés de [[nanisme insular]].<ref name=Heupink/> Es trobaren closques d'ou d'emú a l'[[illa Flinders]], a l'altre extrem de l'estret de Bass, que podrien pertànyer a un quart tàxon.<ref name="Search"/>

 

Segons els autors de l'estudi genètic encapçalat per l'australià Tim H. Heupink, l'estreta relació entre l'emú de l'illa de King i l'emú comú indica que ambdues poblacions se separaren relativament recentment, degut a canvis en el nivell del mar a l'estret de Bass, en lloc d'una població d'emús [[Efecte fundador|fundadora]] que s'hauria separat molt abans i conseqüentment extingit al continent. Els models de canvi en el nivell del mar indiquen que Tasmània, inclosa l'illa de King, s'isolà del continent australià fa uns 14.000 anys. Alguns milers d'anys després, l'illa de King s'aïllà de Tasmània.<ref>{{ref-publicació|cognom1= Lambeck |nom1= K. |cognom2= Chappell |nom2= J. |títol= Sea level change through the last glacial cycle | doi = 10.1126/science.1059549 |publicació= Science |volum= 292 |exemplar= 5517 |pàgines= 679–686 |any= 2001 | pmid = 11326090 | pmc = | bibcode = 2001Sci...292..679L}}</ref> Aquest escenari suggereix que una població ancestral de l'emú de l'illa de King i l'emú de Tasmània s'hauria separat inicialment del tàxon continental; més endavant, s'haurien separat les poblacions de cada illa. A més, això indicaria que l'extint emú de Tasmània està igual d'estretament relacionat amb l'emú comú com ho està l'emú de l'illa de King i que aquests dos estarien encara més estretament relacionats. Segons els fòssils, la mida mitjana d'aquest emú estaria entremig de l'emú continental i el de l'illa de King. Per tant, l'emú comú podria considerar-se una forma gran o gegant.<ref name=Heupink>{{ref-publicació|cognom1= Heupink |nom1= T. H. |cognom2= Huynen |nom2= L. |cognom3= Lambert |nom3= D. M. | editor1-last = Fleischer | editor1-first = Robert C. |títol= Ancient DNA suggests dwarf and 'giant' emu are conspecific |publicació= PLoS ONE |volum= 6 |exemplar= 4 |pàgines= e18728 |any= 2011 | pmid = 21494561 | pmc = 3073985 | doi = 10.1371/journal.pone.0018728| bibcode = 2011PLoSO...618728H}}</ref>

 

== Descripció ==