Emú de l'illa de King: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles
Línia 16:
Els anys 2014-15, un grup de paleontòlegs encapçalats per l'anglès [[Julian Hume]] realitzaren una recerca de fòssils d'emú a l'illa de King. Era la primera recerca paleontològica rellevant d'ençà de principis de s. {{XX}}, exceptuant els descobriments que féu un historiador natural local (inclosa una closca d'ou única) en els trenta anys precedents. El 2014 Hume i companyia trobaren subfòssils d'emú a [[cap Wickham]] (el cap més septentrional de l'illa King), però quan tornaren un any més tard, l'àrea s'havia convertit en un [[camp de golf]] i als investigadors se'ls negà l'accés. El 2018, aquests advertiren del perill semblant en què es trobaven altres llocs fossilífers de l'illa. També identificaren una zona prop de Surprise Bay en què s'havien trobat subfòssils l'any 1906, però no en pogueren trobar més, ja que l'àrea s'havia recobert d'herba.<ref name="Search"/>
 
=== Evolució ===
[[Fitxer:Freycinet Australian birds.jpg|miniatura|333px|esquerra|Dibuix d'un petit emú i altres ocells d'un mapa del sud-est australià i l'[[illa dels Cangurs]] (1807)]]
Durant el [[Quaternari]] superior (fa 0,7 milions d'anys), petits emús vivien en diverses illes de la costa australiana. A més de l'emú de l'illa de King, també hi havia tàxons a l'illa dels Cangurs (''[[D. n. baudinianus]]'') i a [[Tasmània]] (''[[D. n. diemenensis]]''), entre d'altres, tots ells ara extingits. El tàxon més petit, l'emú de l'illa de King, estava confinat a una petita illa situada a l'[[estret de Bass]], entre Tasmània i el continent australià, a uns 100 km de sengles costes. L'illa de King havia format part del [[pont terrestre]] que unia Tasmània i el continent. Com a conseqüència de la [[plasticitat fenotípica]] els emús de l'illa de King possiblement realitzaren un procés de [[nanisme insular]].<ref name=Heupink/> Es trobaren closques d'ou d'emú a l'[[illa Flinders]], a l'altre extrem de l'estret de Bass, que podrien pertànyer a un quart tàxon.<ref name="Search"/>
 
Segons els autors de l'estudi genètic encapçalat per l'australià Tim H. Heupink, l'estreta relació entre l'emú de l'illa de King i l'emú comú indica que ambdues poblacions se separaren relativament recentment, degut a canvis en el nivell del mar a l'estret de Bass, en lloc d'una població d'emús [[Efecte fundador|fundadora]] que s'hauria separat molt abans i conseqüentment extingit al continent. Els models de canvi en el nivell del mar indiquen que Tasmània, inclosa l'illa de King, s'isolà del continent australià fa uns 14.000 anys. Alguns milers d'anys després, l'illa de King s'aïllà de Tasmània.<ref>{{ref-publicació|cognom1= Lambeck |nom1= K. |cognom2= Chappell |nom2= J. |títol= Sea level change through the last glacial cycle | doi = 10.1126/science.1059549 |publicació= Science |volum= 292 |exemplar= 5517 |pàgines= 679–686 |any= 2001 | pmid = 11326090 | pmc = | bibcode = 2001Sci...292..679L}}</ref> Aquest escenari suggereix que una població ancestral de l'emú de l'illa de King i l'emú de Tasmània s'hauria separat inicialment del tàxon continental; més endavant, s'haurien separat les poblacions de cada illa. A més, això indicaria que l'extint emú de Tasmània està igual d'estretament relacionat amb l'emú comú com ho està l'emú de l'illa de King i que aquests dos estarien encara més estretament relacionats. Segons els fòssils, la mida mitjana d'aquest emú estaria entremig de l'emú continental i el de l'illa de King. Per tant, l'emú comú podria considerar-se una forma gran o gegant.<ref name=Heupink>{{ref-publicació|cognom1= Heupink |nom1= T. H. |cognom2= Huynen |nom2= L. |cognom3= Lambert |nom3= D. M. | editor1-last = Fleischer | editor1-first = Robert C. |títol= Ancient DNA suggests dwarf and 'giant' emu are conspecific |publicació= PLoS ONE |volum= 6 |exemplar= 4 |pàgines= e18728 |any= 2011 | pmid = 21494561 | pmc = 3073985 | doi = 10.1371/journal.pone.0018728| bibcode = 2011PLoSO...618728H}}</ref>
 
Un estudi de 2018 a càrrec del genetista australià Vicki A. Thomson i altres, basat en mostres d'ossos, closques d'ou i plomes, conclogué que l'emú de l'illa de dels Cangurs i el de Tasmània també eren subpoblacions de l'emú comú i que per tant membres de la mateixa espècie, ''D. novaehollandiae''. L'estudi també trobà que la mida dels emús insulars era proporcional a la superfície de les illes on vivien; l'emú de l'illa de King era el més petit, mentre que el de Tasmània era el més gran. Aquest nanisme podria estar relacionat amb la major escassetat de recursos a les illes més petites, encara que la raó exacta no s'ha confirmat. La petita diferència genètica entre aitals espècies suggereix que les subespècies s'encongiren ràpidament i en paral·lel tan bon punt s'aïllaren entre si. L'illa de King, d'uns 1.100 km<sup>2</sup> de superfície, s'aïllà de Tasmània fa uns 12.000 anys, mentre que Tasmània (62.400 km<sup>2</sup>) s'aïllà del continent australià fa uns 14.000 anys. L'illa dels Cangurs (4400 km<sup>2</sup>) es separà del continent fa 10.000 anys.<ref name="GeneticDiversity">{{cite journal |last1=Thomson |first1=V. A. |last2=Mitchell |first2=K. J. |last3=Eberhard |first3=R. |last4=Dortch |first4=J. |last5=Austin |first5=J. J. |last6=Cooper |first6=A. |title=Genetic diversity and drivers of dwarfism in extinct island emu populations |journal=Biology Letters |date=2018 |volume=14 |issue=4 |pages=20170617 |doi=10.1098/rsbl.2017.0617|pmid=29618519 |pmc=5938559 }}</ref> El 2020, un estudi genètic de l'única pell coneguda de l'emú de l'illa dels Cangurs, per l'ornitòloga francesa Alice Cibois i altres, també suggerí que els tres emús eren subespècies d'un mateix tàxon.<ref name="Kangaroo">{{cite journal |last1=Cibois |first1=A. |last2=Vallotton |first2=L. |last3=Ericson |first3=P. G. P. |last4=Blom |first4=M. P. K. |last5=Irestedt |first5=M. |title= Genetic and radiographic insights into the only known mounted specimen of Kangaroo Island Emu|journal=Revue suisse de Zoologie |date=2020 |volume=126 |issue=2 |pages=209–217 |doi=10.5281/zenodo.3463451}}</ref>
 
== Descripció ==