Leblon: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m neteja i estandardització de codi
Línia 10:
 
El barri té el metre quadrat més car del país en mitjana, costant R$12 mil.<ref>{{ref-web|url=http://g1.globo.com/Noticias/Economia_Negocios/0,,MUL252524-9356,00.html |títol=Portal G1 - Economia e Negócios}}</ref> En les àrees pròximes a la [[platja]], no obstant això, aquest valor pot arribar a$ R 20 mil. En el barri també està localitzada a ''Cruzada Sao Sebastião'', un conjunt d'habitatges que va rebre habitants de les extintes [[favela|faveles]] de la [[Praia do Pinto]] i de la Catacumba. ''Leblon'' és conegut per la seva vida nocturna agitada amb molts bars, restaurants, discoteques i fins a una llibreria 24 hores.
 
== Història ==
El primer registre escrit sobre l'actual regió ocupada pel barri és un mapa fet per exploradores francesos el 1558. En el mapa, la regió coincideix amb el llogaret tamoia de Kariané.<ref name=":0">{{ref-web|títol=''O antigo Leblon''|url=http://www.antigoleblon.com.br/Historico}}</ref> En aquell mateix segle, després de la victòria dels portuguesos sobre els francesos en el conflicte de França Antártica, el governador portuguès Antônio Salema va escampar robes infectades amb el [[virus]] de la [[verola]] en les mates dels marges de la Lagoa Rodrigo de Freitas, amb el propòsit de exterminar els indis tamoios que habitaven la regió i poder, així, establir [[Ingeni sucrer|engenhos]] de canya de sucre.<ref>{{ref-web|títol=''Os bairros''|url=http://off-road.student.utwente.nl/johan/rio/br/bairros/lagoa.htm |arxiuurl=http://off-road.student.utwente.nl/johan/rio/br/bairros/lagoa.htm#|arxiudata=20170220094049}}.</ref> El 1603, Antônio Pacheco Calheiros va obtenir la [[Possessió (dret)|possessió]] per [[emfiteusi]] (préstec) de la regió, anomenada en l'època "Costa Brava" o "Platja Brava". El 1606, la possessió de les terres va ser passada a Afonso Fernandes.
 
El 1609, va ser passada a Martim de Sá, governador de Rio. El 1610, va ser passada a Sebastião Fagundes Varela, que va utilitzar la regió com a lloc de pas per al seu bestiar i per la retirada de fusta, que movien l'Engenho de Nossa Senhora da Conceição da Lagoa. El 1808, Joan VI ho va expropiar i cedir a Aldonsa da Silva Rosa. El portuguès Manoel dos Santos Passos les va comprar en 1810 i les va passar en [[testament]] al nebot Antônio da Costa Passos. Després de la seva mort, el terreny va passar als nebots Francisco de la Silva Melo i Francisco Nascimiento de Almeida Gonzaga. Bernardino José Ribeiro les va comprar en 1844 i les va vendre l'any següent a l'empresari francès Carlos Leblon, que va muntar, en la zona, una empresa de pesca de balenes. A l'època, les balenes, en especial els [[Catxalot|catxalots]], eren molt importants en l'economia, ja que subministraven oli per la [[Construcció|construcció civil]] i en l'[[enllumenat públic]]. En aquest període, les terres de Leblon van passar a ser conegudes com a Campo do Leblon. A partir de 1854, amb la implantació de la il·luminació a gas pel Baró de Mauá, el negoci de pesca de balenes va entrar en decadència i Leblon va vendre el seu terreny a l'empresari Francisco Fialho.
 
El 1878, Fialho va vendre les seves terres a diversos compradors, entre els quals el portuguès José de Seixas Magalhães (o José de Guimarães Seixas), que era simpatitzant del moviment per l'abolició de l'esclavitud i que va utilitzar les terres per a acollir esclaus fugitius en l'anomenat quilombo do Leblon.<ref name=":0" /><ref>{{ref-web|títol=''Fundação Casa de Rui Barbosa''|url= http://www.casaruibarbosa.gov.br/dados/DOC/artigos/o-z/FCRB_EduardoSilva_Camelias_Leblon_abolicao_escravatura.pdf}}.</ref> En l'inici del [[segle XX]], la ''Companhia Constructora Ipanema'' va adquirir els terrenys, els va dividir en petits lots amb carrers oficials i, el 26 de juliol de 1919, va començar a vendre'ls a particulars, ja amb el nom de "Leblon". El 1920, l'alcalde Carlos Sampaio va construir els [[Canal hidràulic|canals]] del Jardim de Alá i de l'Avinguda Visconde de Albuquerque.<ref name="leblon">{{Ref-web|url=http://leblon.com.br/leblonhis1.shtml#|títol=Leblon|consulta=15 de setembre de 2011|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20121027013411/http://leblon.com.br/leblonhis1.shtml#|arxiudata=27 d'octubre de 2012}}</ref>