Joan Manuel Tresserras i Gaju: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Manteniment de plantilles
Línia 9:
| partit_politic = [[Esquerra Republicana de Catalunya]]
}}
'''Joan Manuel Tresserras i Gaju''' ([[Rubí]], [[27 de maig]] del [[1955]])<ref>{{Ref-llibre|cognom = Romaguera|nom = Joaquim|títol=Societat Catalana de Comunicació: història i directori|url = https://books.google.cat/books?id=zd2mOJQPtIUC&pg=PA61&lpg=PA61&dq=joan+manuel+tresserras+27+5+1955&source=bl&ots=hpINaAlNQw&sig=-oZjb3UsZNLEVRs15MStKDq9FF8&hl=ca&sa=X&ei=Hoz5VM7hG4usUY2Rgkg&ved=0CB8Q6AEwAA#v=onepage&q=joan%20manuel%20tresserras%2027%205%201955&f=false|edició = |llengua = |data = |editorial = |lloc = |pàgines = 61|isbn = }}</ref> va ser conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la [[Generalitat de Catalunya]] entre el 2006 i el 2010 durant el [[Tripartit#El_segon_Tripartit_català|govern d'Entesa]], presidit per [[José Montilla]]. Des de 2016 és el president de la [[Fundació Josep Irla]], vinculada a [[Esquerra Republicana de Catalunya]].<ref>{{Ref-publicació|article=Tresserras, nuevo presidente del ‘think tank’ de ERC|publicació=La Vanguardia|url=http://www.lavanguardia.com/politica/20160513/401773615622/joan-manuel-tresserras-irla-think-tank-erc.html}}</ref>
 
== Biografia ==
Nascut a [[Rubí]] ([[Vallès Occidental]]) l'any [[1955]]. És doctor en Ciències de la Informació. Professor del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la [[Universitat Autònoma de Barcelona]], especialitzat en Història de la Comunicació, l'anàlisi de la Societat de la informació, i l'estudi de les Indústries Culturals i la cultura de masses.<ref>{{Ref-web|url = http://incom.uab.cat/master/cat/professorat_det.asp?id_seccio=23&id_bloc=3&id_professorat=5|títol=Professorat - Joan Manuel Tresserras|consulta = 21/08/2014|llengua = Català|editor = Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB|data = }}</ref> També ha impartit docència sobre gestió cultural, comunicació política, polítiques de comunicació i anàlisi de mitjans.
 
Va rebre el premi extraordinari de Doctorat en Ciències de la Informació ([[1988]]-[[1989]]), el premi d'investigació sobre Comunicació de Masses de la [[Generalitat de Catalunya]] ([[1989]]), i el premi d'assaig Joan Fuster ([[1994]]). Autor, entre d'altres, de ''El Regne del Subjecte'' ([[1987]]) i ''Cultura de masses i postmodernitat'' ([[1994]]), conjuntament amb [[Enric Marín i Otto|Enric Marín]], de ''D'Ací i D'Allà, aparador de la modernitat'' ([[1993]]), i de ''La gènesi de la societat de masses a Catalunya 1888-1939'' ([[1999]]), amb Francesc Espinet. Ha estat autor d'una cinquantena de textos i articles acadèmics sobre comunicació social i coautor dels informes ''Seguiment de l'impacte social de les noves tecnologies de la informació i la comunicació'', patrocinat per la [[Fundació Jaume Bofill]], i ''Un segle de recerca sobre comunicació a Catalunya''. Va coordinar el bloc "Cultura" de l'Informe per a la Catalunya del 2000 (1999).
Línia 20:
El [[2006]] va ser nomenat conseller de Cultura de la Generalitat com a independent proposat per [[ERC]] i en acabar el mandat del govern Montilla el [[2010]] va tornar a la seva activitat docent a la [[Universitat Autònoma de Barcelona|UAB]]. Va ser rellevat per [[Ferran Mascarell]], curiosament Mascarell també havia estat el predecessor de Tresserras. Vint dies abans de les [[eleccions al Parlament de Catalunya 2010]] es va afiliar a [[ERC]] perquè "l'independentisme com acció democràtica i d'esquerres té com a referent organitzatiu [[Esquerra Republicana de Catalunya|Esquerra]]".<ref>Tresserras es dóna d'alta com a militant d'Esquerra amb l'aval de Puigcercós i Benach, Esquerra.cat, http://www.esquerra.cat/actualitat/tresserras-es-dona-dalta-com-a-militant-desquerra-amb-laval-de-puigcercos-i-benach</ref> Col·labora en alguns mitjans de comunicació, com [[Crític (mitjà de comunicació)|Crític]].<ref name="arajuny">{{ref-publicació|títol=Crític, un nou portal de periodisme d'investigació, comença a buscar fons a Verkami|publicació=Ara|data=10 juny 2014|url=http://www.ara.cat/media/Critic-periodisme-dinvestigacio-comenca-Verkami_0_1154284703.html|consulta=31 octubre 2014}}</ref>
 
Al gener de 2019 va presentar el llibre "''Obertura republicana. Catalunya, després del nacionalisme''" escrit amb [[Enric Marín i Otto|Enric Marín]] plantejant la superació dels postulats nacionalistes amb els vectors de sobirania nacional, progrés social i radicalitat democràtic en el projecte de la república catalana.<ref>{{Ref-web|url=https://www.naciodigital.cat/noticia/171862/joan/manuel/tresserras/proces/ser/capac/convencer/votants/ciutadans|títol=Joan Manuel Tresserras: «El procés ha de ser capaç de convèncer votants de Ciutadans» {{!}} NacióDigital|consulta=2019-02-01|cognom=Martí, Pep|llengua=català|editor=|data=27 de gener de 2019}}</ref>
 
== Obres ==
Línia 39:
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* {{ref-web|url= http://www.flickr.com/photos/regibloc/4330094706/|títol= Fotografia de la presentació de la "Poesia Completa" (edicions vitel·la) de Maria Àngels Anglada, a la [[Biblioteca de Catalunya]], el 25 de gener de 2010. [foto: Biblioteca de Catalunya, Oriol Miralles 2010], amb Enric Miralles, Dolors Lamarca, el Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la [[Generalitat de Catalunya|Generalitat]] '''Joan Manuel Tresserras''', [[Sam Abrams]], i Gemma Garcia |consulta=10 febrer 2011 |obra= |editor=''Regibloc'', a flickr |data=25/1/2010 |llengua= }}
 
{{Inicia taula}}