Lobòpodes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
+ info i refs |
+ info i refs |
||
Línia 6:
* [[Xenusia]][[extinció|†]]
}}
Els '''lobòpodes''' (Lobopodia) són un [[embrancament]] [[extint]] d'[[ecdisozou]]s prehistòrics que aparegueren al [[Cambrià inferior]]. La seva situació [[taxonòmica]] és incerta, podrien haver sigut els avantpassats dels [[onicòfor]]s i [[tardígrad]]s, els avantpassats dels [[artròpodes]] o un grup completament diferent.
== Morfologia ==
La majoria dels lobòpodes mesuren només alguns centímetres de longitud (amb excepció d'algunes formes del Càmbric com ''[[Anomalocaris]]''). Són segmentats, per bé que els segments poden ser difícils de discernir a causa del seu estret espaiament (~ 0,2 mm) i mida petita. El cos i les potes són circulars en secció transversal. Les potes, tècnicament anomenades lobòpodes, són de forma cònica, són més gruixudes al centre del tronc, prop del cap i de la cua. Les ungles són lleugerament corbades. L'intestí és recte, amb tubs indiferenciats, i en alguns fòssils es troben plens de sediment. L'intestí de ''[[Paucipodia]]'' és ample i variable, sent major cap al centre del cos.<ref>{{Ref-publicació|article=Lobopodians|url=https://www.cell.com/current-biology/abstract/S0960-9822(15)00831-3|publicació=Current Biology|data=2015-10-05|issn=0960-9822|pmid=26439350|pàgines=R873–R875|volum=25|exemplar=19|doi=10.1016/j.cub.2015.07.028|llengua=English|nom=Javier|cognom=Ortega-Hernández}}</ref> Els ulls són similars als dels [[artròpodes]] moderns com s'ha demostrat en ''[[Miraluolishania haikouensis]]''.
== Registre fòssil ==
El més antic [[fòssil]] gairebé complet fins a la data d'aquests animals correspon al [[Cambrià|Cambrià inferior]], i alguns també es coneixen des del [[Silurià]]. Posseeixen nombroses potes, o si no en tenen, lòbuls laterals com en els [[dinocàrids]]. Tenen nombroses plaques blindades que sovint cobreixen tot el cos i el cap. Ja que això disminueix la seva flexibilitat, en ocasions posseeixen espines que probablement jugaven un paper defensiu davant els depredadors.
El descobriment del 2011 del lobòpode ''[[Diania|Diania cactiformis]]'' al jaciment [[esquistos de Maotianshan]] ([[Xina]]), datat al [[Cambrià|Cambrià Inferior]] (fa uns 530 milions d'anys), pot contribuir a demostrar que els artròpodes, que són el fílum més divers de l'actualitat amb més d'un milió d'espècies, provenen dels lobòpodes. ''[[Diania]]'' presenta extremitats articulades i cobertes per un [[Exoesquelet|exosquelet]] rígid, que és el tret més característic dels artròpodes.<ref>{{Ref-publicació|article=An armoured Cambrian lobopodian from China with arthropod-like appendages|cognom=Liu|nom5=Degan|cognom4=Keupp|nom4=Helmut|cognom3=Dunlop|nom3=Jason A.|cognom2=Steiner|nom2=Michael|nom=Jianni|url=https://www.nature.com/articles/nature09704|llengua=en|doi=10.1038/nature09704|exemplar=7335|volum=470|pàgines=526–530|issn=1476-4687|data=2011|publicació=Nature|cognom5=Shu}}</ref>
''[[Aysheaia]]'', dels estrats [[Canadà|canadencs]] dels [[esquistos de Burgess]], és el lobòpode més similar en aparença als moderns [[onicòfors]]; un parell d'apèndixs al cap han estat considerats precursors de les actuals antenes.<ref>{{Ref-publicació|article=Affinities of ''Aysheaia'' (Onychophora), with description of a new Cambrian species|url=https://www.jstor.org/stable/1304837|publicació=Journal of Paleontology|data=1985|issn=0022-3360|pàgines=226–235|volum=59|exemplar=1|nom=R. A.|cognom=Robison}}</ref> ''[[Xenusion]]'' aparentment era capaç de rodar per si mateix, tenia espines que donaven cap a l'exterior, donant la idea d'aquesta estratègia defensiva és comú en els lobòpodes.
No obstant això, amb molt, els més famosos lobòpodes són els membres del gènere ''[[Hallucigenia]]'', anomenats així per la seva estranya aparença. Originalment va ser reconstruïda amb les potes similars a xanques i misterioses protuberàncies carnoses dorsals. Durant molt temps va ser considerat un exemple de la manera en què la natura ha experimentat amb els més diversos dissenys i cossos estranys en el Cambrià.<ref>{{Ref-web|títol=A new metazoan from the Cambrian Burgess Shale of British Columbia {{!}} The Palaeontological Association|url=https://www.palass.org/publications/palaeontology-journal/archive/20/3/article_pp623-640|consulta=2020-12-23|llengua=|editor=|data=1977|nom=S.|cognom=Conway Morris}}</ref> No obstant això, més descobriments van demostrar que en aquesta reconstrucció l'animal s'havia col·locat a l'inrevés; la interpretació de les "protuberàncies" dorsals similars a espines eren en realitat les potes.<ref>{{Ref-publicació|article=New early Cambrian animal and onychophoran affinities of enigmatic metazoans|url=https://www.nature.com/articles/351225a0|publicació=Nature|data=1991-05|issn=1476-4687|pàgines=225–228|volum=351|exemplar=6323|doi=10.1038/351225a0|llengua=en|nom=L.|cognom=Ramsköld|nom2=Hou|cognom2=Xianguang}}</ref> Aquesta segona reconstrucció també van intercanviar els extrema anteriors i posteriors de la criatura, el que amb investigacions més recents es va demostrar erroni.
== Referències ==
| |||