Estel hipergegant: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
Etiqueta: editor de codi 2017
Línia 24:
 
== Història ==
El 1956, els astrònoms Feast i [[Thackeray]] usaren el terme supersupergegant (posteriorment canviat a hipergegant) per als estels amb una [[magnitud absoluta]] superior ''M''<sub>V</sub> = −7. El 1971, Keenan suggerí que el terme s'usés només pels estels supergegants que mostressin almenys un component d'emissió en [[H-alfa|Hα]] ampli, que indica una atmosfera estel·lar estesa o un relativament gran índex de pèrdua de massa. El criteri de Keenan criterion és actualment el més usats pels científics.<ref>{{ref-publicació| bibcode=1998A&ARv...8..145D| títol = The yellow hypergiants |autor= C. de Jager| any=1998| publicació = Astronomy and Astrophysics Review| volum = 8|exemplar= 3| pàgines= 145–180| doi = 10.1007/s001590050009}}{{en}}</ref>
Seguint aquest darrer criteri, un estel hipergegant no necessàriament ha de ser més massiu que un supergegant. Això no obstant, la major part dels estels massius es consideren hipergegants, i poden tenir masses que varien entre els 100–265 masses solars. El nom d'''hipergegant'' s'usa comunament com un terme força ampli per anomenar aquests estels més massius, tot i que hi ha definicions molt més precises.