Saturnals: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
Cap resum de modificació |
||
Línia 4:
Els habitants del [[Laci]] atribuïen a [[Saturn (mitologia)|Saturn]] la introducció de l'[[agricultura]] i les arts de la vida civilitzada. La festa es feia prop de l'inici de l'hivern quan les feines del camp ja s'havien acabat; fou celebrada antigament per les poblacions rústiques i mentre durava no es podien fer negocis, les corts de justícia estaven tancades, les escoles tenien vacances, i començar una guerra o castigar un culpable es considerava una impietat. Fins i tot els esclaus gaudien d'algunes llicències i podien vestir com persones lliures, tenien llibertat de paraula i podien menjar en igualtat amb els seus amos.
Amb el temps es va estendre a la ciutat i va esdevenir una festa molt popular. Els edils organitzaven distraccions. Les celebracions tenien certes similituds al modern [[carnaval]] (per exemple l'elecció d'un rei) i al [[Nadal]]. Consta que ja se celebrava ocasionalment en temps de [[Tul·li Hostili]] però no fou establerta formalment fins al consolat
Durant la república quasi tot el mes de desembre era dedicat a Saturn. Quan [[Juli Cèsar]] va establir el calendari nou que va allargar dos dies el mes de desembre, es van produir confusions i [[August]] va establir finalment tres dies fixos per la celebració, el 17, 18 i 19 de desembre; després, no se sap quan, s'hi va afegir un quart dia, i sota [[Calígula]] un cinquè dia (la [[Juvenàlia]]); Claudi va confirmar els cinc dies. D'aquestos dies només un era consagrat a celebracions religioses, encara que les felicitacions i les llicències podien durar set dies, ja que coincidien les saturnals, la [[Opàlia]] (cinc dies entre ambdues) i la [[Sigil·lària]] (2 dies).
| |||