Ibrahim Hananu: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais repetits
Línia 10:
Especialment després de les decisions del mandat francès el març de 1922,<ref>Keith Watenpaugh, Being Modern, pp. 180-181</ref> les elits d'Alep van convergir al voltant de Hananu com líder patriòtic de la resistència musulmana als francesos que havia esclatat amb ajut turc ja abans de les negociacions franco-turques de 1921.
 
La revolta d'Hahanu es va iniciar a la tardor de 1919, en les terres que envolten Alep, quan l'exèrcit francès van desembarcar a la costa Siriana i es va preparar per ocupar tots Síria, Hananu va iniciar la seva revolta, atacant Alep, [[Idleb|Idlib]] i [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]] en una campanya coordinada contra les forces franceses. Hananu va ser responsable del desarmament de moltes de les tropes franceses, la destrucció dels ferrocarrils i de les línies de telègraf, el sabotatge de tancs i va frustrar l'atac francès a Alep. Va rebre ajudes del moviment nacionalista turc de [[Kemal Atatürk|Mustafa Kemal Atatürk]], que estava lluitant contra l'exèrcit francès de la [[Llevant (Orient Pròxim)|zona de Llevant]] pel control de [[Cilícia]] i el sud d' [[Anatòlia]]. Amb la retirada de l'assistència militar turca després de la signatura del Acord Franklin-Bouillon a l'octubre de 1921, Hananu i els seus homes, ja no podien sostenir la revolta, i la seva lluita es va ensorrar. Malgrat el fracàs de la revolta, l'organització de les zones del nord de Síria amb ajut turc fou interpretat com un prototip per a l'auto-govern de Síria com Hananu i altres Sirians havien construït en els últims anys.<ref>James Gelvin, Divided Loyalties: Nationalism and Mass Politics in Syria at the Close of the Empire, University of California Press, Berkeley and Los Angeles, CA, 1998, pp. 133-134.</ref> Molt recent historiografia siriana considera la rebel·lió d'Hananu com la primera d'una àmplia sèrie de revoltes coordinades&nbsp; revoltes, incloent-hi la gran revolta de 1925&nbsp; contra l'ocupació francesa.
 
Per Hananu, l'estat Otomà, l'Islam i la modernitat no eren mútuament excloents; com d'altres de la seva classe i nivell educatiu, com un "Home Nou", el seu ''habitus'' girava al voltant de l'èxit de la unificació i la continuada harmonització d'aquests conceptes clau en la vida pública i personal. Els esforços de Hananu van confirmar el que era un problema per a ell i altres com ell en la lluita contra els francesos: era el control polític i un sentit profund de la seva adhesió a la terrac, però també la seva dignitat professional, l'ambició personal i un sentit modern de l'acte.<ref>Keith David Watenpaugh, Being Modern, p. 179.</ref>
 
Hananu va continuar jugant un paper actiu en el moviment nacionalista de Síria. Va ser un dels fundadors del [[Bloc Nacional Sirià|Bloc Nacional]], que va sorgir de la conferència de Beirut de l'octubre de 1927 i que va lluitar per la lluita d'independència a Síria fins a la seva consecució dinou anys més tard. Va ser membre del Consell Permanent del Bloc Nacional i director del seu buró&nbsp; polític. El 1928, Hananu va ocupar un escó a l'Assemblea constituent que va redactar la primera constitució republicana per a Síria. En la dècada de 1930, va afirmar la seva fama de membre de la línia dura, negant-se a negociar amb els francesos fins que es van comprometre a la completa i incondicional independència de Síria.<ref>Philip Khoury, Syria and the French Mandate, Princeton University Press, Princeton, 1987.</ref>
 
== Mort i llegat ==