Fortalesa de la Ciutadella: diferència entre les revisions

La proposta no era nova, ja que anteriorment els enginyers militars castellans van voler fer realitat aquesta idea, però per manca de mitjans econòmics no es va realitzar mai. El bastiment d'aquesta fortalesa naixia d'una doble necessitat: millorar la pròpia defensa de la capital catalana, i buscar el control militar de la ciutat, amb la intenció ben explícita de «''dominar al pueblo de Barcelona»''. En primer lloc, era necessari fortificar considerablement la ciutat, atesa la seva vàlua estratègica, i que requeria un fort i nombrós contingent militar. Calia transformar la ciutat en una peça al servei de la monarquia, i que esdevingués en la principal plataforma militar del regne a la Mediterrània.

 

 

En segon terme, i directament relacionat amb aquest incòmode ''statu quo'', feia de Barcelona una ciutat inclinada a la revolta, fama reconeguda arreu d'Europa. Durant el [[Setge de Barcelona (1713-1714)|setge de Barcelona de 1714]] van convergir aquestes dues realitats. Mentre que defensant la ciutat hi trobem fonamentalment la ciutadania, amb militars professionals, com [[Antoni de Villarroel i Peláez|Antoni de Villarroel]], i un petit contingent de soldats, per l'altre costat, les tropes d'assalt estaven formades per nombroses tropes professionals de Felip de Borbó. Amb la victòria de les tropes assaltants, fou suprimit immediatament l'òrgan de govern de la ciutat, el [[Consell de Cent]], que fins feia poc havia gestionat la defensa de la ciutat. A partir d'aquest moment, les muralles van deixar de ser percebudes com un element propi de defensa, i van passar a esdevenir un element d'opressió, càstig i vigilància sobre la ciutat i els seus ciutadans. I com no, la construcció de la Ciutadella esdevingué el símbol màxim d'aquesta opressió.