Volga: diferència entre les revisions

És durant aquest període quan el Volga es va convertir en la principal via comercial a l'est d'Europa. Controlada pels [[mongols]] de l'[[Horda d'Or]] aigües avall de [[Nijni Nóvgorod]] en el {{segle |XIII}}. Va ser disputada al segle XV pels [[Khan]] de Àstrakhan i de Kazan. En els segles  {{Romanes|XVI}} i {{Romanes|XVII}} el Volga sobre el qual hi havia la capital de l'[[Horda d'Or]] ([[Nova Sarai]]) a prop de l'actual [[Volgograd]] - va tenir un paper preponderant en les conquestes dels [[cosacs]] que la van fer passar sota el control de [[Moscou]]. Després de la presa de [[Kazan]] per [[Ivan el Terrible]] a [[1552]] i després la de [[Khanat d'Àstrakhan|Àstrakhan]] a [[1556]], tot el curs del riu va passar sota el control de l'imperi rus. Per establir la seva influència sobre la regió, es van construir nombrosos [[kremlin]]s a la riba dreta més escarpada. Entre aquests, alguns van passar a ser grans aglomeracions: [[Saràtov]] creada l'any [[1590]], Tsaritsyne (avui dia [[Volgograd]]) a [[1589]], [[Simbirsk]] (avui dia [[Uliànovsk]]) el 1648, [[Samara]] el 1648. El poblament de la regió va ser encarregat a colons russos, als cosacs i als alemanys que fugien de la seva terra superpoblada i atrets per l'oferta d'instal·lació de la reina [[Caterina II de Rússia|Caterina II]] (1767). El Volga es va convertir en un eix de comunicacions que va facilitar l'extensió russa per [[Sibèria]] i per la [[Mar Càspia]] en particular, sota [[Stenka Razin]]. En aquesta època, la regió del baix Volga estava ocupada principalment per poblacions mongols, turques i finlandeses.