Plaça del Rei: diferència entre les revisions

De la fase més antiga, a uns 5 metres de fondària des del nivell de circulació del carrer, es va documentar un paviment romà de gran extensió, amb un mosaic que es va datar del {{segle|I}}. d.C., així com un nimfeu de dos braços en angle recte. Dins d'aquest espai es va localitzar alguns pedestals de monuments, amb les corresponents inscripcions, els quals servien de base i fonaments al nimfeu. Per sobre es van localitzar les restes de murs d'un planta baixa d'un edifici que formava part de l'antic palau episcopal, desafectat al segle XIII per construir-hi l'actual palau per ordre del bisbe Arnau de Gurb. Els pisos superiors haurien estat enderrocats per construir-hi la plaça davant la porta catedralícia. D'una tercera fase, en ple {{segle |XVI}}, es van documentar les restes d'un fonaments identificats com a una graonada d'accés al Tinell. La darrera fase s'ubicava cap a finals del {{segle |XVI}}, concretament l'any 1578, moment de formació de la plaça i del carrer dels Comtes, conegut llavors com a de la Inquisició.<ref>{{Carta Arqueològica de Barcelona|1993}}</ref>

El nom prové del palau reial dels comtes de Barcelona i de la seva capella, Santa Àgata. Data, almenys, del {{segle |XIII}}. Al llarg dels segles ha estat testimoni d'innombrables fets històrics.<ref>{{Carta Arqueològica de Barcelona|894}}</ref>