Josep Torrubia Zea: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
mCap resum de modificació
Línia 4:
Amb la seva família, anà a viure a [[Barcelona]], al [[barri de Gràcia]], l'any 1896. El seu pare, José Torrubia Rojas, era periodista, havia dirigit un diari i va ser condemnat per apologia de [[regicidi]] per publicar-hi un poema d'[[Abílio Manuel Guerra Junqueiro]].<ref>{{ref-notícia |cognom=Torrubia Rojas |nom=José |títol=La cárcel de Valencia |publicació=El País: diario republicano |data=24 de febrer de 1909 |pàgines=2}}</ref> La seva mare, Dolores Zea Urbano, fou fundadora i mestra de l'[[escola racionalista]] Flammarion, de Barcelona, on Josep Torrubia exercí també com a professor, alhora que duia a terme activitats culturals a la [[Sociedad Progresiva Femenina]]. També fou directora, secretària i tresorera de la Societat de Lliurepensandors de Gràcia i Sant Gervasi,<ref>{{ref-llibre |cognom=Palà Moncusí |nom=Albert |títol=El lliure pensament a Catalunya (1868-1923): cultures, identitats i militàncies anticlericals en transformació (tesi doctoral) |pàgines=267-271 |lloc=Barcelona | editorial=Universitat de Barcelona |any=2015}}</ref> i també de l'Escola Nova Damón, al barri de Vallcarca.<ref>{{ref-llibre |cognom=Penalva Mora |nom=Vicente |títol=El orientalismo en la cultura española en el primer tercio del s. XX: la Sociedad Teosófica Española (1888-1940) |pàgines=191-193 |lloc=Barcelona | editorial=Universitat Autònoma de Barcelona |any=2013}}</ref> La familia era [[lliurepensador]]a i [[maçònica]], freqüentava ambients [[Espiritisme|espiristites]] i [[Teosofia|teosòfics]] i eren molt amics d'[[Amalia Domingo Soler]].<ref>{{ref-publicació |cognom=Navarro Alonso |nom=Matilde |títol=Desencarnación de Amalia Domingo Soler |publicació=Luz y unión |data=juny de 1909 |pàgines=17 |volum=Any X |exemplar=Núm. 6}}</ref>
 
Josep Torrubia estudià medicina i es llicencià l'any 1926. Després es traslladà a exercir a [[Montgat]] de la mà del seu protector, el metge maçó [[Cosme Rofes i Cabré]]. L'any següent s'instal·là al [[Masnou]] per tal de substituir el doctor Jaume Curell, que havia mort, i ben aviat destacà com a conferenciant i per la dedicació a la professió, i fou integrant a la Junta Local de Sanitat. El 1935 aconseguí la plaça de metge titular de la vila. Durant aquesta etapa, Josep Torrubia destacà per les seves iniciatives a favor d'una renovada assistència social i col·laborà en la tasca de la institució Montcelimar, creada per [[Joaquim Cusí i Furtunet]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Toran |nom=Rosa |títol=Història contemporaniacontemporània del Masnou |pàgines=462-463 |lloc=El Masnou | editorial=Ajuntament del Masnou |any=2017}}</ref>
 
Visqué al [[Masnou]] i es casà amb Pilar Duarry Esteve i tingué dos fills: Afeli i Horaci.<ref name="re"/> Quant a la seva adscripció política, no s'apartà de la línia del socialisme, des de la [[Unió Federal Nacionalista Republicana]] (UFNR), la Federació Catalana del [[PSOE]], la [[Unió Socialista de Catalunya]] (USC) i el [[Partit Socialista Unificat de Catalunya]] (PSUC). En els anys de guerra estigué compromès en dos projectes al Masnou: la conversió de la Casa Benèfica en casa de repòs i la instal·lació de la Clínica Pinetons a la torre Xina, a més de ser un dels impulsors de la [[Creu Roja]] local.<ref name="re"/>