Illa de Villegagnon: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
Cap resum de modificació |
||
Línia 7:
Durant aquesta ocupació, colons [[Reforma Protestant|protestants]] [[Calvinisme|calvinistes]] van realitzar en l'illa el primer culte i celebració, a les Amèriques, de la [[Santa Cena]], d'acord amb les doctrines reformades.<ref>{{Ref-web|títol=Un libro recopila vestigios de la herencia cultural de Francia en Río de Janeiro|url=https://www.france24.com/es/20181114-libro-herencia-cultural-francia-rio-janeiro|data=2018-11-14|consulta=2020-12-26}}</ref> Poc temps després aquests missioners van ser qüestionats per Villegagnon, que els va obligar a declarar els termes de la seva fe i, de seguida, van ser martiritzats. Aquesta declaració de fe va quedar com la ''confessió de Guanabara''. El 24 de març de 2007, va ser inaugurat un marc en la illa en memòria d'aquests esdeveniments.
El 15 de març de 1560, amb l'arribada d'Amador de Medeiros amb reforços oriünds de la Capitania de
[[Fitxer:Ruína_da_Ilha_de_Villegaignon_(RJ).tif|miniatura|Ruïnes de l'Illa de Villegaignon, 1894. [[Arxiu Nacional del Brasil]].]]
L'illa va tornar a ser fortificada pels portuguesos el 1733, quan el Governador Gomes Freire de Andrade va fer demolir la muntanya das Palmeiras, començant la construcció de la Fortalesa de
El març de 1822, una expedició portuguesa va arribar a [[Rio de Janeiro (estat)|Rio]], amb el propòsit de forçar D. Pedro I a complir els decrets de les Corts de Lisboa, i retornar a [[Portugal]]. Així que el [[Pere I del Brasil|Príncep Regent]] (1821-1822) va ser informat de l'arribada de l'expedició, va convocar el cap de la esquadra donant l'ordre de fondejar els bucs i d'anar a terra a conversar. Li va declarar que només havia permès l'entrada dels bucs amb el compromís de quedar sota les ordres del govern provisional brasiler, i que després que els bucs estiguessin proveïts de queviures, que tornessin com abans millor a [[Lisboa]]. Les embarcacions, seguint les ordres, van fondejar durant l'estada a prop de l'''Illa de Villegagnon'' i després van retornar a la capital portuguesa.<ref>{{Ref-llibre|títol=História do Brasil|cognom=Pombo|nom=Rocha|editorial=W.M. Jackson inc|any=1905|lloc=São Paulo|pàgines=71, 72; Volume IV|dataaccés=}}</ref>
|